Conjugació del verb «desenviscar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenviscar

Mode indicatiu

Present
jo desenvisco (cent.), desenvisque (val.), desenvisc (bal.)
tu desenvisques
ell, ella, vostè desenvisca
nosaltres desenvisquem, desenviscam (bal.)
vosaltres, vós desenvisqueu, desenviscau (bal.)
ells, elles, vostès desenvisquen
Perfet
jo he desenviscat
tu has desenviscat
ell, ella, vostè ha desenviscat
nosaltres hem desenviscat
vosaltres, vós heu desenviscat
ells, elles, vostès han desenviscat
Imperfet
jo desenviscava
tu desenviscaves
ell, ella, vostè desenviscava
nosaltres desenviscàvem
vosaltres, vós desenviscàveu
ells, elles, vostès desenviscaven
Plusquamperfet
jo havia desenviscat
tu havies desenviscat
ell, ella, vostè havia desenviscat
nosaltres havíem desenviscat
vosaltres, vós havíeu desenviscat
ells, elles, vostès havien desenviscat
Passat simple
jo desenvisquí
tu desenviscares
ell, ella, vostè desenviscà
nosaltres desenviscàrem
vosaltres, vós desenviscàreu
ells, elles, vostès desenviscaren
Passat perifràstic
jo vaig desenviscar
tu vas (vares) desenviscar
ell, ella, vostè va desenviscar
nosaltres vam (vàrem) desenviscar
vosaltres, vós vau (vàreu) desenviscar
ells, elles, vostès van (varen) desenviscar
Passat anterior
jo haguí desenviscat
tu hagueres desenviscat
ell, ella, vostè hagué desenviscat
nosaltres haguérem desenviscat
vosaltres, vós haguéreu desenviscat
ells, elles, vostès hagueren desenviscat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenviscat
tu vas haver desenviscat
ell, ella, vostè va haver desenviscat
nosaltres vam haver desenviscat
vosaltres, vós vau haver desenviscat
ells, elles, vostès van haver desenviscat
Futur
jo desenviscaré
tu desenviscaràs
ell, ella, vostè desenviscarà
nosaltres desenviscarem
vosaltres, vós desenviscareu
ells, elles, vostès desenviscaran
Futur perfet
jo hauré desenviscat
tu hauràs desenviscat
ell, ella, vostè haurà desenviscat
nosaltres haurem desenviscat
vosaltres, vós haureu desenviscat
ells, elles, vostès hauran desenviscat
Condicional
jo desenviscaria
tu desenviscaries
ell, ella, vostè desenviscaria
nosaltres desenviscaríem
vosaltres, vós desenviscaríeu
ells, elles, vostès desenviscarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenviscat
tu hauries (hagueres) desenviscat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenviscat
nosaltres hauríem (haguérem) desenviscat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenviscat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenviscat

desenviscar

Mode subjuntiu

Present
jo desenvisqui, desenvisque (val.)
tu desenvisquis, desenvisques (val.)
ell, ella, vostè desenvisqui, desenvisque (val.)
nosaltres desenvisquem
vosaltres, vós desenvisqueu
ells, elles, vostès desenvisquin, desenvisquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desenviscat
tu hagis (hages) desenviscat
ell, ella, vostè hagi (haja) desenviscat
nosaltres hàgim (hàgem) desenviscat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenviscat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenviscat
Imperfet
jo desenvisqués, desenviscara (val.), desenviscàs (val., bal.)
tu desenvisquessis, desenviscares (val.), desenviscassis (bal.), desenvisquesses, desenviscasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desenvisqués, desenviscara (val.), desenviscàs (val., bal.)
nosaltres desenvisquéssim, desenviscàrem (val.), desenviscàssim (bal.), desenvisquéssem, desenviscàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desenvisquéssiu, desenviscàreu (val.), desenviscàssiu (bal.), desenvisquésseu, desenviscàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desenvisquessin, desenviscaren (val.), desenviscassin (bal.), desenvisquessen, desenviscassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenviscat
tu haguessis (hagueres) desenviscat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenviscat
nosaltres haguéssim (haguérem) desenviscat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenviscat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenviscat

desenviscar

Imperatiu

Present
tu desenvisca
ell, ella, vostè desenvisqui, desenvisque (val.)
nosaltres desenvisquem
vosaltres, vós desenvisqueu, desenviscau (bal.)
ells, elles, vostès desenvisquin, desenvisquen (val.)

desenviscar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenviscar
Infinitiu compost haver desenviscat
Gerundi desenviscant
Gerundi compost havent desenviscat
Participi desenviscat, desenviscada, desenviscats, desenviscades