desenviscar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desenvisco (cent.), desenvisque (val.), desenvisc (bal.) |
| desenvisques |
| desenvisca |
| desenvisquem, desenviscam (bal.) |
| desenvisqueu, desenviscau (bal.) |
| desenvisquen |
Perfet
| he desenviscat |
| has desenviscat |
| ha desenviscat |
| hem desenviscat |
| heu desenviscat |
| han desenviscat |
Imperfet
| desenviscava |
| desenviscaves |
| desenviscava |
| desenviscàvem |
| desenviscàveu |
| desenviscaven |
Plusquamperfet
| havia desenviscat |
| havies desenviscat |
| havia desenviscat |
| havíem desenviscat |
| havíeu desenviscat |
| havien desenviscat |
Passat simple
| desenvisquí |
| desenviscares |
| desenviscà |
| desenviscàrem |
| desenviscàreu |
| desenviscaren |
Passat perifràstic
| vaig desenviscar |
| vas (vares) desenviscar |
| va desenviscar |
| vam (vàrem) desenviscar |
| vau (vàreu) desenviscar |
| van (varen) desenviscar |
Passat anterior
| haguí desenviscat |
| hagueres desenviscat |
| hagué desenviscat |
| haguérem desenviscat |
| haguéreu desenviscat |
| hagueren desenviscat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desenviscat |
| vas haver desenviscat |
| va haver desenviscat |
| vam haver desenviscat |
| vau haver desenviscat |
| van haver desenviscat |
Futur
| desenviscaré |
| desenviscaràs |
| desenviscarà |
| desenviscarem |
| desenviscareu |
| desenviscaran |
Futur perfet
| hauré desenviscat |
| hauràs desenviscat |
| haurà desenviscat |
| haurem desenviscat |
| haureu desenviscat |
| hauran desenviscat |
Condicional
| desenviscaria |
| desenviscaries |
| desenviscaria |
| desenviscaríem |
| desenviscaríeu |
| desenviscarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desenviscat |
| hauries (hagueres) desenviscat |
| hauria (haguera) desenviscat |
| hauríem (haguérem) desenviscat |
| hauríeu (haguéreu) desenviscat |
| haurien (hagueren) desenviscat |
Mode subjuntiu
Present
| desenvisqui, desenvisque (val.) |
| desenvisquis, desenvisques (val.) |
| desenvisqui, desenvisque (val.) |
| desenvisquem |
| desenvisqueu |
| desenvisquin, desenvisquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desenviscat |
| hagis (hages) desenviscat |
| hagi (haja) desenviscat |
| hàgim (hàgem) desenviscat |
| hàgiu (hàgeu) desenviscat |
| hagin (hagen) desenviscat |
Imperfet
| desenvisqués, desenviscara (val.), desenviscàs (val., bal.) |
| desenvisquessis, desenviscares (val.), desenviscassis (bal.), desenvisquesses, desenviscasses (val., bal.) |
| desenvisqués, desenviscara (val.), desenviscàs (val., bal.) |
| desenvisquéssim, desenviscàrem (val.), desenviscàssim (bal.), desenvisquéssem, desenviscàssem (val., bal.) |
| desenvisquéssiu, desenviscàreu (val.), desenviscàssiu (bal.), desenvisquésseu, desenviscàsseu (val., bal.) |
| desenvisquessin, desenviscaren (val.), desenviscassin (bal.), desenvisquessen, desenviscassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desenviscat |
| haguessis (hagueres) desenviscat |
| hagués (haguera) desenviscat |
| haguéssim (haguérem) desenviscat |
| haguéssiu (haguéreu) desenviscat |
| haguessin (hagueren) desenviscat |
Mode imperatiu
Present
| desenvisca |
| desenvisqui, desenvisque (val.) |
| desenvisquem |
| desenvisqueu, desenviscau (bal.) |
| desenvisquin, desenvisquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desenviscar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desenviscat |
| Gerundi | desenviscant |
| Gerundi compost | havent desenviscat |
| Participi | desenviscat , desenviscada , desenviscats , desenviscades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017