Conjugació en català del verb «desentonar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

desentonar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals

Mode indicatiu

Present
desentono (cent.), desentone (val.), desenton (bal.)
desentones
desentona
desentonem, desentonam (bal.)
desentoneu, desentonau (bal.)
desentonen
Perfet
he desentonat
has desentonat
ha desentonat
hem desentonat
heu desentonat
han desentonat
Imperfet
desentonava
desentonaves
desentonava
desentonàvem
desentonàveu
desentonaven
Plusquamperfet
havia desentonat
havies desentonat
havia desentonat
havíem desentonat
havíeu desentonat
havien desentonat
Passat simple
desentoní
desentonares
desentonà
desentonàrem
desentonàreu
desentonaren
Passat perifràstic
vaig desentonar
vas (vares) desentonar
va desentonar
vam (vàrem) desentonar
vau (vàreu) desentonar
van (varen) desentonar
Passat anterior
haguí desentonat
hagueres desentonat
hagué desentonat
haguérem desentonat
haguéreu desentonat
hagueren desentonat
Passat anterior perifràstic
vaig haver desentonat
vas haver desentonat
va haver desentonat
vam haver desentonat
vau haver desentonat
van haver desentonat
Futur
desentonaré
desentonaràs
desentonarà
desentonarem
desentonareu
desentonaran
Futur perfet
hauré desentonat
hauràs desentonat
haurà desentonat
haurem desentonat
haureu desentonat
hauran desentonat
Condicional
desentonaria
desentonaries
desentonaria
desentonaríem
desentonaríeu
desentonarien
Condicional perfet
hauria (haguera) desentonat
hauries (hagueres) desentonat
hauria (haguera) desentonat
hauríem (haguérem) desentonat
hauríeu (haguéreu) desentonat
haurien (hagueren) desentonat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
desentoni, desentone (val.)
desentonis, desentones (val.)
desentoni, desentone (val.)
desentonem
desentoneu
desentonin, desentonen (val.)
Perfet
hagi (haja) desentonat
hagis (hages) desentonat
hagi (haja) desentonat
hàgim (hàgem) desentonat
hàgiu (hàgeu) desentonat
hagin (hagen) desentonat
Imperfet
desentonés, desentonara (val.), desentonàs (val., bal.)
desentonessis, desentonares (val.), desentonassis (bal.), desentonesses, desentonasses (val., bal.)
desentonés, desentonara (val.), desentonàs (val., bal.)
desentonéssim, desentonàrem (val.), desentonàssim (bal.), desentonéssem, desentonàssem (val., bal.)
desentonéssiu, desentonàreu (val.), desentonàssiu (bal.), desentonésseu, desentonàsseu (val., bal.)
desentonessin, desentonaren (val.), desentonassin (bal.), desentonessen, desentonassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) desentonat
haguessis (hagueres) desentonat
hagués (haguera) desentonat
haguéssim (haguérem) desentonat
haguéssiu (haguéreu) desentonat
haguessin (hagueren) desentonat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
desentona
desentoni, desentone (val.)
desentonem
desentoneu, desentonau (bal.)
desentonin, desentonen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desentonar
Infinitiu compost haver desentonat
Gerundi desentonant
Gerundi compost havent desentonat
Participi desentonat , desentonada , desentonats , desentonades

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.