desensarriar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desensarrio (cent.), desensarrie (val.), desensarrii (bal.) |
| desensarries |
| desensarria |
| desensarriem, desensarriam (bal.) |
| desensarrieu, desensarriau (bal.) |
| desensarrien |
Perfet
| he desensarriat |
| has desensarriat |
| ha desensarriat |
| hem desensarriat |
| heu desensarriat |
| han desensarriat |
Imperfet
| desensarriava |
| desensarriaves |
| desensarriava |
| desensarriàvem |
| desensarriàveu |
| desensarriaven |
Plusquamperfet
| havia desensarriat |
| havies desensarriat |
| havia desensarriat |
| havíem desensarriat |
| havíeu desensarriat |
| havien desensarriat |
Passat simple
| desensarrií |
| desensarriares |
| desensarrià |
| desensarriàrem |
| desensarriàreu |
| desensarriaren |
Passat perifràstic
| vaig desensarriar |
| vas (vares) desensarriar |
| va desensarriar |
| vam (vàrem) desensarriar |
| vau (vàreu) desensarriar |
| van (varen) desensarriar |
Passat anterior
| haguí desensarriat |
| hagueres desensarriat |
| hagué desensarriat |
| haguérem desensarriat |
| haguéreu desensarriat |
| hagueren desensarriat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desensarriat |
| vas haver desensarriat |
| va haver desensarriat |
| vam haver desensarriat |
| vau haver desensarriat |
| van haver desensarriat |
Futur
| desensarriaré |
| desensarriaràs |
| desensarriarà |
| desensarriarem |
| desensarriareu |
| desensarriaran |
Futur perfet
| hauré desensarriat |
| hauràs desensarriat |
| haurà desensarriat |
| haurem desensarriat |
| haureu desensarriat |
| hauran desensarriat |
Condicional
| desensarriaria |
| desensarriaries |
| desensarriaria |
| desensarriaríem |
| desensarriaríeu |
| desensarriarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desensarriat |
| hauries (hagueres) desensarriat |
| hauria (haguera) desensarriat |
| hauríem (haguérem) desensarriat |
| hauríeu (haguéreu) desensarriat |
| haurien (hagueren) desensarriat |
Mode subjuntiu
Present
| desensarriï, desensarrie (val.) |
| desensarriïs, desensarries (val.) |
| desensarriï, desensarrie (val.) |
| desensarriem |
| desensarrieu |
| desensarriïn, desensarrien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desensarriat |
| hagis (hages) desensarriat |
| hagi (haja) desensarriat |
| hàgim (hàgem) desensarriat |
| hàgiu (hàgeu) desensarriat |
| hagin (hagen) desensarriat |
Imperfet
| desensarriés, desensarriara (val.), desensarriàs (val., bal.) |
| desensarriessis, desensarriares (val.), desensarriassis (bal.), desensarriesses, desensarriasses (val., bal.) |
| desensarriés, desensarriara (val.), desensarriàs (val., bal.) |
| desensarriéssim, desensarriàrem (val.), desensarriàssim (bal.), desensarriéssem, desensarriàssem (val., bal.) |
| desensarriéssiu, desensarriàreu (val.), desensarriàssiu (bal.), desensarriésseu, desensarriàsseu (val., bal.) |
| desensarriessin, desensarriaren (val.), desensarriassin (bal.), desensarriessen, desensarriassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desensarriat |
| haguessis (hagueres) desensarriat |
| hagués (haguera) desensarriat |
| haguéssim (haguérem) desensarriat |
| haguéssiu (haguéreu) desensarriat |
| haguessin (hagueren) desensarriat |
Mode imperatiu
Present
| desensarria |
| desensarriï, desensarrie (val.) |
| desensarriem |
| desensarrieu, desensarriau (bal.) |
| desensarriïn, desensarrien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desensarriar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desensarriat |
| Gerundi | desensarriant |
| Gerundi compost | havent desensarriat |
| Participi | desensarriat , desensarriada , desensarriats , desensarriades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017