desenrocar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desenroco (cent.), desenroque (val.), desenroc (bal.) |
| desenroques |
| desenroca |
| desenroquem, desenrocam (bal.) |
| desenroqueu, desenrocau (bal.) |
| desenroquen |
Perfet
| he desenrocat |
| has desenrocat |
| ha desenrocat |
| hem desenrocat |
| heu desenrocat |
| han desenrocat |
Imperfet
| desenrocava |
| desenrocaves |
| desenrocava |
| desenrocàvem |
| desenrocàveu |
| desenrocaven |
Plusquamperfet
| havia desenrocat |
| havies desenrocat |
| havia desenrocat |
| havíem desenrocat |
| havíeu desenrocat |
| havien desenrocat |
Passat simple
| desenroquí |
| desenrocares |
| desenrocà |
| desenrocàrem |
| desenrocàreu |
| desenrocaren |
Passat perifràstic
| vaig desenrocar |
| vas (vares) desenrocar |
| va desenrocar |
| vam (vàrem) desenrocar |
| vau (vàreu) desenrocar |
| van (varen) desenrocar |
Passat anterior
| haguí desenrocat |
| hagueres desenrocat |
| hagué desenrocat |
| haguérem desenrocat |
| haguéreu desenrocat |
| hagueren desenrocat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desenrocat |
| vas haver desenrocat |
| va haver desenrocat |
| vam haver desenrocat |
| vau haver desenrocat |
| van haver desenrocat |
Futur
| desenrocaré |
| desenrocaràs |
| desenrocarà |
| desenrocarem |
| desenrocareu |
| desenrocaran |
Futur perfet
| hauré desenrocat |
| hauràs desenrocat |
| haurà desenrocat |
| haurem desenrocat |
| haureu desenrocat |
| hauran desenrocat |
Condicional
| desenrocaria |
| desenrocaries |
| desenrocaria |
| desenrocaríem |
| desenrocaríeu |
| desenrocarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desenrocat |
| hauries (hagueres) desenrocat |
| hauria (haguera) desenrocat |
| hauríem (haguérem) desenrocat |
| hauríeu (haguéreu) desenrocat |
| haurien (hagueren) desenrocat |
Mode subjuntiu
Present
| desenroqui, desenroque (val.) |
| desenroquis, desenroques (val.) |
| desenroqui, desenroque (val.) |
| desenroquem |
| desenroqueu |
| desenroquin, desenroquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desenrocat |
| hagis (hages) desenrocat |
| hagi (haja) desenrocat |
| hàgim (hàgem) desenrocat |
| hàgiu (hàgeu) desenrocat |
| hagin (hagen) desenrocat |
Imperfet
| desenroqués, desenrocara (val.), desenrocàs (val., bal.) |
| desenroquessis, desenrocares (val.), desenrocassis (bal.), desenroquesses, desenrocasses (val., bal.) |
| desenroqués, desenrocara (val.), desenrocàs (val., bal.) |
| desenroquéssim, desenrocàrem (val.), desenrocàssim (bal.), desenroquéssem, desenrocàssem (val., bal.) |
| desenroquéssiu, desenrocàreu (val.), desenrocàssiu (bal.), desenroquésseu, desenrocàsseu (val., bal.) |
| desenroquessin, desenrocaren (val.), desenrocassin (bal.), desenroquessen, desenrocassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desenrocat |
| haguessis (hagueres) desenrocat |
| hagués (haguera) desenrocat |
| haguéssim (haguérem) desenrocat |
| haguéssiu (haguéreu) desenrocat |
| haguessin (hagueren) desenrocat |
Mode imperatiu
Present
| desenroca |
| desenroqui, desenroque (val.) |
| desenroquem |
| desenroqueu, desenrocau (bal.) |
| desenroquin, desenroquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desenrocar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desenrocat |
| Gerundi | desenrocant |
| Gerundi compost | havent desenrocat |
| Participi | desenrocat , desenrocada , desenrocats , desenrocades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017