desenquimerar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desenquimero (cent.), desenquimere (val.), desenquimer (bal.) |
| desenquimeres |
| desenquimera |
| desenquimerem, desenquimeram (bal.) |
| desenquimereu, desenquimerau (bal.) |
| desenquimeren |
Perfet
| he desenquimerat |
| has desenquimerat |
| ha desenquimerat |
| hem desenquimerat |
| heu desenquimerat |
| han desenquimerat |
Imperfet
| desenquimerava |
| desenquimeraves |
| desenquimerava |
| desenquimeràvem |
| desenquimeràveu |
| desenquimeraven |
Plusquamperfet
| havia desenquimerat |
| havies desenquimerat |
| havia desenquimerat |
| havíem desenquimerat |
| havíeu desenquimerat |
| havien desenquimerat |
Passat simple
| desenquimerí |
| desenquimerares |
| desenquimerà |
| desenquimeràrem |
| desenquimeràreu |
| desenquimeraren |
Passat perifràstic
| vaig desenquimerar |
| vas (vares) desenquimerar |
| va desenquimerar |
| vam (vàrem) desenquimerar |
| vau (vàreu) desenquimerar |
| van (varen) desenquimerar |
Passat anterior
| haguí desenquimerat |
| hagueres desenquimerat |
| hagué desenquimerat |
| haguérem desenquimerat |
| haguéreu desenquimerat |
| hagueren desenquimerat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desenquimerat |
| vas haver desenquimerat |
| va haver desenquimerat |
| vam haver desenquimerat |
| vau haver desenquimerat |
| van haver desenquimerat |
Futur
| desenquimeraré |
| desenquimeraràs |
| desenquimerarà |
| desenquimerarem |
| desenquimerareu |
| desenquimeraran |
Futur perfet
| hauré desenquimerat |
| hauràs desenquimerat |
| haurà desenquimerat |
| haurem desenquimerat |
| haureu desenquimerat |
| hauran desenquimerat |
Condicional
| desenquimeraria |
| desenquimeraries |
| desenquimeraria |
| desenquimeraríem |
| desenquimeraríeu |
| desenquimerarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desenquimerat |
| hauries (hagueres) desenquimerat |
| hauria (haguera) desenquimerat |
| hauríem (haguérem) desenquimerat |
| hauríeu (haguéreu) desenquimerat |
| haurien (hagueren) desenquimerat |
Mode subjuntiu
Present
| desenquimeri, desenquimere (val.) |
| desenquimeris, desenquimeres (val.) |
| desenquimeri, desenquimere (val.) |
| desenquimerem |
| desenquimereu |
| desenquimerin, desenquimeren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desenquimerat |
| hagis (hages) desenquimerat |
| hagi (haja) desenquimerat |
| hàgim (hàgem) desenquimerat |
| hàgiu (hàgeu) desenquimerat |
| hagin (hagen) desenquimerat |
Imperfet
| desenquimerés, desenquimerara (val.), desenquimeràs (val., bal.) |
| desenquimeressis, desenquimerares (val.), desenquimerassis (bal.), desenquimeresses, desenquimerasses (val., bal.) |
| desenquimerés, desenquimerara (val.), desenquimeràs (val., bal.) |
| desenquimeréssim, desenquimeràrem (val.), desenquimeràssim (bal.), desenquimeréssem, desenquimeràssem (val., bal.) |
| desenquimeréssiu, desenquimeràreu (val.), desenquimeràssiu (bal.), desenquimerésseu, desenquimeràsseu (val., bal.) |
| desenquimeressin, desenquimeraren (val.), desenquimerassin (bal.), desenquimeressen, desenquimerassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desenquimerat |
| haguessis (hagueres) desenquimerat |
| hagués (haguera) desenquimerat |
| haguéssim (haguérem) desenquimerat |
| haguéssiu (haguéreu) desenquimerat |
| haguessin (hagueren) desenquimerat |
Mode imperatiu
Present
| desenquimera |
| desenquimeri, desenquimere (val.) |
| desenquimerem |
| desenquimereu, desenquimerau (bal.) |
| desenquimerin, desenquimeren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desenquimerar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desenquimerat |
| Gerundi | desenquimerant |
| Gerundi compost | havent desenquimerat |
| Participi | desenquimerat , desenquimerada , desenquimerats , desenquimerades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017