Conjugació del verb «desenllatar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenllatar

Mode indicatiu

Present
jo desenllato (cent.), desenllate (val.), desenllat (bal.)
tu desenllates
ell, ella, vostè desenllata
nosaltres desenllatem, desenllatam (bal.)
vosaltres, vós desenllateu, desenllatau (bal.)
ells, elles, vostès desenllaten
Perfet
jo he desenllatat
tu has desenllatat
ell, ella, vostè ha desenllatat
nosaltres hem desenllatat
vosaltres, vós heu desenllatat
ells, elles, vostès han desenllatat
Imperfet
jo desenllatava
tu desenllataves
ell, ella, vostè desenllatava
nosaltres desenllatàvem
vosaltres, vós desenllatàveu
ells, elles, vostès desenllataven
Plusquamperfet
jo havia desenllatat
tu havies desenllatat
ell, ella, vostè havia desenllatat
nosaltres havíem desenllatat
vosaltres, vós havíeu desenllatat
ells, elles, vostès havien desenllatat
Passat simple
jo desenllatí
tu desenllatares
ell, ella, vostè desenllatà
nosaltres desenllatàrem
vosaltres, vós desenllatàreu
ells, elles, vostès desenllataren
Passat perifràstic
jo vaig desenllatar
tu vas (vares) desenllatar
ell, ella, vostè va desenllatar
nosaltres vam (vàrem) desenllatar
vosaltres, vós vau (vàreu) desenllatar
ells, elles, vostès van (varen) desenllatar
Passat anterior
jo haguí desenllatat
tu hagueres desenllatat
ell, ella, vostè hagué desenllatat
nosaltres haguérem desenllatat
vosaltres, vós haguéreu desenllatat
ells, elles, vostès hagueren desenllatat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenllatat
tu vas haver desenllatat
ell, ella, vostè va haver desenllatat
nosaltres vam haver desenllatat
vosaltres, vós vau haver desenllatat
ells, elles, vostès van haver desenllatat
Futur
jo desenllataré
tu desenllataràs
ell, ella, vostè desenllatarà
nosaltres desenllatarem
vosaltres, vós desenllatareu
ells, elles, vostès desenllataran
Futur perfet
jo hauré desenllatat
tu hauràs desenllatat
ell, ella, vostè haurà desenllatat
nosaltres haurem desenllatat
vosaltres, vós haureu desenllatat
ells, elles, vostès hauran desenllatat
Condicional
jo desenllataria
tu desenllataries
ell, ella, vostè desenllataria
nosaltres desenllataríem
vosaltres, vós desenllataríeu
ells, elles, vostès desenllatarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenllatat
tu hauries (hagueres) desenllatat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenllatat
nosaltres hauríem (haguérem) desenllatat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenllatat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenllatat

desenllatar

Mode subjuntiu

Present
jo desenllati, desenllate (val.)
tu desenllatis, desenllates (val.)
ell, ella, vostè desenllati, desenllate (val.)
nosaltres desenllatem
vosaltres, vós desenllateu
ells, elles, vostès desenllatin, desenllaten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desenllatat
tu hagis (hages) desenllatat
ell, ella, vostè hagi (haja) desenllatat
nosaltres hàgim (hàgem) desenllatat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenllatat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenllatat
Imperfet
jo desenllatés, desenllatara (val.), desenllatàs (val., bal.)
tu desenllatessis, desenllatares (val.), desenllatassis (bal.), desenllatesses, desenllatasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desenllatés, desenllatara (val.), desenllatàs (val., bal.)
nosaltres desenllatéssim, desenllatàrem (val.), desenllatàssim (bal.), desenllatéssem, desenllatàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desenllatéssiu, desenllatàreu (val.), desenllatàssiu (bal.), desenllatésseu, desenllatàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desenllatessin, desenllataren (val.), desenllatassin (bal.), desenllatessen, desenllatassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenllatat
tu haguessis (hagueres) desenllatat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenllatat
nosaltres haguéssim (haguérem) desenllatat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenllatat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenllatat

desenllatar

Imperatiu

Present
tu desenllata
ell, ella, vostè desenllati, desenllate (val.)
nosaltres desenllatem
vosaltres, vós desenllateu, desenllatau (bal.)
ells, elles, vostès desenllatin, desenllaten (val.)

desenllatar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenllatar
Infinitiu compost haver desenllatat
Gerundi desenllatant
Gerundi compost havent desenllatat
Participi desenllatat, desenllatada, desenllatats, desenllatades