Conjugació del verb «desenguantar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenguantar

Mode indicatiu

Present
jo desenguanto (cent.), desenguante (val.), desenguant (bal.)
tu desenguantes
ell, ella, vostè desenguanta
nosaltres desenguantem, desenguantam (bal.)
vosaltres, vós desenguanteu, desenguantau (bal.)
ells, elles, vostès desenguanten
Perfet
jo he desenguantat
tu has desenguantat
ell, ella, vostè ha desenguantat
nosaltres hem desenguantat
vosaltres, vós heu desenguantat
ells, elles, vostès han desenguantat
Imperfet
jo desenguantava
tu desenguantaves
ell, ella, vostè desenguantava
nosaltres desenguantàvem
vosaltres, vós desenguantàveu
ells, elles, vostès desenguantaven
Plusquamperfet
jo havia desenguantat
tu havies desenguantat
ell, ella, vostè havia desenguantat
nosaltres havíem desenguantat
vosaltres, vós havíeu desenguantat
ells, elles, vostès havien desenguantat
Passat simple
jo desenguantí
tu desenguantares
ell, ella, vostè desenguantà
nosaltres desenguantàrem
vosaltres, vós desenguantàreu
ells, elles, vostès desenguantaren
Passat perifràstic
jo vaig desenguantar
tu vas (vares) desenguantar
ell, ella, vostè va desenguantar
nosaltres vam (vàrem) desenguantar
vosaltres, vós vau (vàreu) desenguantar
ells, elles, vostès van (varen) desenguantar
Passat anterior
jo haguí desenguantat
tu hagueres desenguantat
ell, ella, vostè hagué desenguantat
nosaltres haguérem desenguantat
vosaltres, vós haguéreu desenguantat
ells, elles, vostès hagueren desenguantat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenguantat
tu vas haver desenguantat
ell, ella, vostè va haver desenguantat
nosaltres vam haver desenguantat
vosaltres, vós vau haver desenguantat
ells, elles, vostès van haver desenguantat
Futur
jo desenguantaré
tu desenguantaràs
ell, ella, vostè desenguantarà
nosaltres desenguantarem
vosaltres, vós desenguantareu
ells, elles, vostès desenguantaran
Futur perfet
jo hauré desenguantat
tu hauràs desenguantat
ell, ella, vostè haurà desenguantat
nosaltres haurem desenguantat
vosaltres, vós haureu desenguantat
ells, elles, vostès hauran desenguantat
Condicional
jo desenguantaria
tu desenguantaries
ell, ella, vostè desenguantaria
nosaltres desenguantaríem
vosaltres, vós desenguantaríeu
ells, elles, vostès desenguantarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenguantat
tu hauries (hagueres) desenguantat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenguantat
nosaltres hauríem (haguérem) desenguantat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenguantat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenguantat

desenguantar

Mode subjuntiu

Present
jo desenguanti, desenguante (val.)
tu desenguantis, desenguantes (val.)
ell, ella, vostè desenguanti, desenguante (val.)
nosaltres desenguantem
vosaltres, vós desenguanteu
ells, elles, vostès desenguantin, desenguanten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desenguantat
tu hagis (hages) desenguantat
ell, ella, vostè hagi (haja) desenguantat
nosaltres hàgim (hàgem) desenguantat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenguantat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenguantat
Imperfet
jo desenguantés, desenguantara (val.), desenguantàs (val., bal.)
tu desenguantessis, desenguantares (val.), desenguantassis (bal.), desenguantesses, desenguantasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desenguantés, desenguantara (val.), desenguantàs (val., bal.)
nosaltres desenguantéssim, desenguantàrem (val.), desenguantàssim (bal.), desenguantéssem, desenguantàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desenguantéssiu, desenguantàreu (val.), desenguantàssiu (bal.), desenguantésseu, desenguantàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desenguantessin, desenguantaren (val.), desenguantassin (bal.), desenguantessen, desenguantassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenguantat
tu haguessis (hagueres) desenguantat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenguantat
nosaltres haguéssim (haguérem) desenguantat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenguantat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenguantat

desenguantar

Imperatiu

Present
tu desenguanta
ell, ella, vostè desenguanti, desenguante (val.)
nosaltres desenguantem
vosaltres, vós desenguanteu, desenguantau (bal.)
ells, elles, vostès desenguantin, desenguanten (val.)

desenguantar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenguantar
Infinitiu compost haver desenguantat
Gerundi desenguantant
Gerundi compost havent desenguantat
Participi desenguantat, desenguantada, desenguantats, desenguantades