desenguantar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desenguanto (cent.), desenguante (val.), desenguant (bal.) |
| desenguantes |
| desenguanta |
| desenguantem, desenguantam (bal.) |
| desenguanteu, desenguantau (bal.) |
| desenguanten |
Perfet
| he desenguantat |
| has desenguantat |
| ha desenguantat |
| hem desenguantat |
| heu desenguantat |
| han desenguantat |
Imperfet
| desenguantava |
| desenguantaves |
| desenguantava |
| desenguantàvem |
| desenguantàveu |
| desenguantaven |
Plusquamperfet
| havia desenguantat |
| havies desenguantat |
| havia desenguantat |
| havíem desenguantat |
| havíeu desenguantat |
| havien desenguantat |
Passat simple
| desenguantí |
| desenguantares |
| desenguantà |
| desenguantàrem |
| desenguantàreu |
| desenguantaren |
Passat perifràstic
| vaig desenguantar |
| vas (vares) desenguantar |
| va desenguantar |
| vam (vàrem) desenguantar |
| vau (vàreu) desenguantar |
| van (varen) desenguantar |
Passat anterior
| haguí desenguantat |
| hagueres desenguantat |
| hagué desenguantat |
| haguérem desenguantat |
| haguéreu desenguantat |
| hagueren desenguantat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desenguantat |
| vas haver desenguantat |
| va haver desenguantat |
| vam haver desenguantat |
| vau haver desenguantat |
| van haver desenguantat |
Futur
| desenguantaré |
| desenguantaràs |
| desenguantarà |
| desenguantarem |
| desenguantareu |
| desenguantaran |
Futur perfet
| hauré desenguantat |
| hauràs desenguantat |
| haurà desenguantat |
| haurem desenguantat |
| haureu desenguantat |
| hauran desenguantat |
Condicional
| desenguantaria |
| desenguantaries |
| desenguantaria |
| desenguantaríem |
| desenguantaríeu |
| desenguantarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desenguantat |
| hauries (hagueres) desenguantat |
| hauria (haguera) desenguantat |
| hauríem (haguérem) desenguantat |
| hauríeu (haguéreu) desenguantat |
| haurien (hagueren) desenguantat |
Mode subjuntiu
Present
| desenguanti, desenguante (val.) |
| desenguantis, desenguantes (val.) |
| desenguanti, desenguante (val.) |
| desenguantem |
| desenguanteu |
| desenguantin, desenguanten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desenguantat |
| hagis (hages) desenguantat |
| hagi (haja) desenguantat |
| hàgim (hàgem) desenguantat |
| hàgiu (hàgeu) desenguantat |
| hagin (hagen) desenguantat |
Imperfet
| desenguantés, desenguantara (val.), desenguantàs (val., bal.) |
| desenguantessis, desenguantares (val.), desenguantassis (bal.), desenguantesses, desenguantasses (val., bal.) |
| desenguantés, desenguantara (val.), desenguantàs (val., bal.) |
| desenguantéssim, desenguantàrem (val.), desenguantàssim (bal.), desenguantéssem, desenguantàssem (val., bal.) |
| desenguantéssiu, desenguantàreu (val.), desenguantàssiu (bal.), desenguantésseu, desenguantàsseu (val., bal.) |
| desenguantessin, desenguantaren (val.), desenguantassin (bal.), desenguantessen, desenguantassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desenguantat |
| haguessis (hagueres) desenguantat |
| hagués (haguera) desenguantat |
| haguéssim (haguérem) desenguantat |
| haguéssiu (haguéreu) desenguantat |
| haguessin (hagueren) desenguantat |
Mode imperatiu
Present
| desenguanta |
| desenguanti, desenguante (val.) |
| desenguantem |
| desenguanteu, desenguantau (bal.) |
| desenguantin, desenguanten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desenguantar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desenguantat |
| Gerundi | desenguantant |
| Gerundi compost | havent desenguantat |
| Participi | desenguantat , desenguantada , desenguantats , desenguantades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017