desengrutar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desengruto (cent.), desengrute (val.), desengrut (bal.) |
| desengrutes |
| desengruta |
| desengrutem, desengrutam (bal.) |
| desengruteu, desengrutau (bal.) |
| desengruten |
Perfet
| he desengrutat |
| has desengrutat |
| ha desengrutat |
| hem desengrutat |
| heu desengrutat |
| han desengrutat |
Imperfet
| desengrutava |
| desengrutaves |
| desengrutava |
| desengrutàvem |
| desengrutàveu |
| desengrutaven |
Plusquamperfet
| havia desengrutat |
| havies desengrutat |
| havia desengrutat |
| havíem desengrutat |
| havíeu desengrutat |
| havien desengrutat |
Passat simple
| desengrutí |
| desengrutares |
| desengrutà |
| desengrutàrem |
| desengrutàreu |
| desengrutaren |
Passat perifràstic
| vaig desengrutar |
| vas (vares) desengrutar |
| va desengrutar |
| vam (vàrem) desengrutar |
| vau (vàreu) desengrutar |
| van (varen) desengrutar |
Passat anterior
| haguí desengrutat |
| hagueres desengrutat |
| hagué desengrutat |
| haguérem desengrutat |
| haguéreu desengrutat |
| hagueren desengrutat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desengrutat |
| vas haver desengrutat |
| va haver desengrutat |
| vam haver desengrutat |
| vau haver desengrutat |
| van haver desengrutat |
Futur
| desengrutaré |
| desengrutaràs |
| desengrutarà |
| desengrutarem |
| desengrutareu |
| desengrutaran |
Futur perfet
| hauré desengrutat |
| hauràs desengrutat |
| haurà desengrutat |
| haurem desengrutat |
| haureu desengrutat |
| hauran desengrutat |
Condicional
| desengrutaria |
| desengrutaries |
| desengrutaria |
| desengrutaríem |
| desengrutaríeu |
| desengrutarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desengrutat |
| hauries (hagueres) desengrutat |
| hauria (haguera) desengrutat |
| hauríem (haguérem) desengrutat |
| hauríeu (haguéreu) desengrutat |
| haurien (hagueren) desengrutat |
Mode subjuntiu
Present
| desengruti, desengrute (val.) |
| desengrutis, desengrutes (val.) |
| desengruti, desengrute (val.) |
| desengrutem |
| desengruteu |
| desengrutin, desengruten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desengrutat |
| hagis (hages) desengrutat |
| hagi (haja) desengrutat |
| hàgim (hàgem) desengrutat |
| hàgiu (hàgeu) desengrutat |
| hagin (hagen) desengrutat |
Imperfet
| desengrutés, desengrutara (val.), desengrutàs (val., bal.) |
| desengrutessis, desengrutares (val.), desengrutassis (bal.), desengrutesses, desengrutasses (val., bal.) |
| desengrutés, desengrutara (val.), desengrutàs (val., bal.) |
| desengrutéssim, desengrutàrem (val.), desengrutàssim (bal.), desengrutéssem, desengrutàssem (val., bal.) |
| desengrutéssiu, desengrutàreu (val.), desengrutàssiu (bal.), desengrutésseu, desengrutàsseu (val., bal.) |
| desengrutessin, desengrutaren (val.), desengrutassin (bal.), desengrutessen, desengrutassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desengrutat |
| haguessis (hagueres) desengrutat |
| hagués (haguera) desengrutat |
| haguéssim (haguérem) desengrutat |
| haguéssiu (haguéreu) desengrutat |
| haguessin (hagueren) desengrutat |
Mode imperatiu
Present
| desengruta |
| desengruti, desengrute (val.) |
| desengrutem |
| desengruteu, desengrutau (bal.) |
| desengrutin, desengruten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desengrutar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desengrutat |
| Gerundi | desengrutant |
| Gerundi compost | havent desengrutat |
| Participi | desengrutat , desengrutada , desengrutats , desengrutades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017