Conjugació en català del verb «desenfurir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenfurir

Mode indicatiu

Present
jo desenfureixo (cent.), desenfuresc (val., bal.), desenfurisc (val.)
tu desenfureixes, desenfurixes (val.)
ell, ella, vostè desenfureix, desenfurix (val.)
nosaltres desenfurim
vosaltres, vós desenfuriu
ells, elles, vostès desenfureixen, desenfurixen (val.)
Perfet
jo he desenfurit
tu has desenfurit
ell, ella, vostè ha desenfurit
nosaltres hem desenfurit
vosaltres, vós heu desenfurit
ells, elles, vostès han desenfurit
Imperfet
jo desenfuria
tu desenfuries
ell, ella, vostè desenfuria
nosaltres desenfuríem
vosaltres, vós desenfuríeu
ells, elles, vostès desenfurien
Plusquamperfet
jo havia desenfurit
tu havies desenfurit
ell, ella, vostè havia desenfurit
nosaltres havíem desenfurit
vosaltres, vós havíeu desenfurit
ells, elles, vostès havien desenfurit
Passat simple
jo desenfurí
tu desenfurires
ell, ella, vostè desenfurí
nosaltres desenfurírem
vosaltres, vós desenfuríreu
ells, elles, vostès desenfuriren
Passat perifràstic
jo vaig desenfurir
tu vas (vares) desenfurir
ell, ella, vostè va desenfurir
nosaltres vam (vàrem) desenfurir
vosaltres, vós vau (vàreu) desenfurir
ells, elles, vostès van (varen) desenfurir
Passat anterior
jo haguí desenfurit
tu hagueres desenfurit
ell, ella, vostè hagué desenfurit
nosaltres haguérem desenfurit
vosaltres, vós haguéreu desenfurit
ells, elles, vostès hagueren desenfurit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenfurit
tu vas haver desenfurit
ell, ella, vostè va haver desenfurit
nosaltres vam haver desenfurit
vosaltres, vós vau haver desenfurit
ells, elles, vostès van haver desenfurit
Futur
jo desenfuriré
tu desenfuriràs
ell, ella, vostè desenfurirà
nosaltres desenfurirem
vosaltres, vós desenfurireu
ells, elles, vostès desenfuriran
Futur perfet
jo hauré desenfurit
tu hauràs desenfurit
ell, ella, vostè haurà desenfurit
nosaltres haurem desenfurit
vosaltres, vós haureu desenfurit
ells, elles, vostès hauran desenfurit
Condicional
jo desenfuriria
tu desenfuriries
ell, ella, vostè desenfuriria
nosaltres desenfuriríem
vosaltres, vós desenfuriríeu
ells, elles, vostès desenfuririen
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenfurit
tu hauries (hagueres) desenfurit
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenfurit
nosaltres hauríem (haguérem) desenfurit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenfurit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenfurit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfurir

Mode subjuntiu

Present
jo desenfureixi, desenfuresca / desenfurisca (val.), desenfuresqui (bal.)
tu desenfureixis, desenfuresques / desenfurisques (val.), desenfuresquis (bal.)
ell, ella, vostè desenfureixi, desenfuresca / desenfurisca (val.), desenfuresqui (bal.)
nosaltres desenfurim, desenfuriguem (bal.)
vosaltres, vós desenfuriu, desenfurigueu (bal.)
ells, elles, vostès desenfureixin, desenfuresquen / desenfurisquen (val.), desenfuresquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desenfurit
tu hagis (hages) desenfurit
ell, ella, vostè hagi (haja) desenfurit
nosaltres hàgim (hàgem) desenfurit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenfurit
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenfurit
Imperfet
jo desenfurís, desenfurira (val.)
tu desenfurissis, desenfurires (val.), desenfurisses
ell, ella, vostè desenfurís, desenfurira (val.)
nosaltres desenfuríssim, desenfurírem (val.), desenfuríssem
vosaltres, vós desenfuríssiu, desenfuríreu (val.), desenfurísseu
ells, elles, vostès desenfurissin, desenfuriren (val.), desenfurissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenfurit
tu haguessis (hagueres) desenfurit
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenfurit
nosaltres haguéssim (haguérem) desenfurit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenfurit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenfurit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfurir

Mode imperatiu

Present
tu desenfureix, desenfurix (val.)
ell, ella, vostè desenfureixi, desenfuresca / desenfurisca (val.), desenfuresqui (bal.)
nosaltres desenfurim, desenfuriguem (bal.)
vosaltres, vós desenfuriu
ells, elles, vostès desenfureixin, desenfuresquen / desenfurisquen (val.), desenfuresquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfurir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenfurir
Infinitiu compost haver desenfurit
Gerundi desenfurint
Gerundi compost havent desenfurit
Participi desenfurit, desenfurida, desenfurits, desenfurides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.