Conjugació en català del verb «desenfuriar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenfuriar

Mode indicatiu

Present
jo desenfurio (cent.), desenfurie (val.), desenfurii (bal.)
tu desenfuries
ell, ella, vostè desenfuria
nosaltres desenfuriem, desenfuriam (bal.)
vosaltres, vós desenfurieu, desenfuriau (bal.)
ells, elles, vostès desenfurien
Perfet
jo he desenfuriat
tu has desenfuriat
ell, ella, vostè ha desenfuriat
nosaltres hem desenfuriat
vosaltres, vós heu desenfuriat
ells, elles, vostès han desenfuriat
Imperfet
jo desenfuriava
tu desenfuriaves
ell, ella, vostè desenfuriava
nosaltres desenfuriàvem
vosaltres, vós desenfuriàveu
ells, elles, vostès desenfuriaven
Plusquamperfet
jo havia desenfuriat
tu havies desenfuriat
ell, ella, vostè havia desenfuriat
nosaltres havíem desenfuriat
vosaltres, vós havíeu desenfuriat
ells, elles, vostès havien desenfuriat
Passat simple
jo desenfurií
tu desenfuriares
ell, ella, vostè desenfurià
nosaltres desenfuriàrem
vosaltres, vós desenfuriàreu
ells, elles, vostès desenfuriaren
Passat perifràstic
jo vaig desenfuriar
tu vas (vares) desenfuriar
ell, ella, vostè va desenfuriar
nosaltres vam (vàrem) desenfuriar
vosaltres, vós vau (vàreu) desenfuriar
ells, elles, vostès van (varen) desenfuriar
Passat anterior
jo haguí desenfuriat
tu hagueres desenfuriat
ell, ella, vostè hagué desenfuriat
nosaltres haguérem desenfuriat
vosaltres, vós haguéreu desenfuriat
ells, elles, vostès hagueren desenfuriat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenfuriat
tu vas haver desenfuriat
ell, ella, vostè va haver desenfuriat
nosaltres vam haver desenfuriat
vosaltres, vós vau haver desenfuriat
ells, elles, vostès van haver desenfuriat
Futur
jo desenfuriaré
tu desenfuriaràs
ell, ella, vostè desenfuriarà
nosaltres desenfuriarem
vosaltres, vós desenfuriareu
ells, elles, vostès desenfuriaran
Futur perfet
jo hauré desenfuriat
tu hauràs desenfuriat
ell, ella, vostè haurà desenfuriat
nosaltres haurem desenfuriat
vosaltres, vós haureu desenfuriat
ells, elles, vostès hauran desenfuriat
Condicional
jo desenfuriaria
tu desenfuriaries
ell, ella, vostè desenfuriaria
nosaltres desenfuriaríem
vosaltres, vós desenfuriaríeu
ells, elles, vostès desenfuriarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenfuriat
tu hauries (hagueres) desenfuriat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenfuriat
nosaltres hauríem (haguérem) desenfuriat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenfuriat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenfuriat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfuriar

Mode subjuntiu

Present
jo desenfuriï, desenfurie (val.)
tu desenfuriïs, desenfuries (val.)
ell, ella, vostè desenfuriï, desenfurie (val.)
nosaltres desenfuriem
vosaltres, vós desenfurieu
ells, elles, vostès desenfuriïn, desenfurien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desenfuriat
tu hagis (hages) desenfuriat
ell, ella, vostè hagi (haja) desenfuriat
nosaltres hàgim (hàgem) desenfuriat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenfuriat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenfuriat
Imperfet
jo desenfuriés, desenfuriara (val.), desenfuriàs (val., bal.)
tu desenfuriessis, desenfuriares (val.), desenfuriassis (bal.), desenfuriesses, desenfuriasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desenfuriés, desenfuriara (val.), desenfuriàs (val., bal.)
nosaltres desenfuriéssim, desenfuriàrem (val.), desenfuriàssim (bal.), desenfuriéssem, desenfuriàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desenfuriéssiu, desenfuriàreu (val.), desenfuriàssiu (bal.), desenfuriésseu, desenfuriàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desenfuriessin, desenfuriaren (val.), desenfuriassin (bal.), desenfuriessen, desenfuriassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenfuriat
tu haguessis (hagueres) desenfuriat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenfuriat
nosaltres haguéssim (haguérem) desenfuriat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenfuriat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenfuriat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfuriar

Mode imperatiu

Present
tu desenfuria
ell, ella, vostè desenfuriï, desenfurie (val.)
nosaltres desenfuriem
vosaltres, vós desenfurieu, desenfuriau (bal.)
ells, elles, vostès desenfuriïn, desenfurien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfuriar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenfuriar
Infinitiu compost haver desenfuriat
Gerundi desenfuriant
Gerundi compost havent desenfuriat
Participi desenfuriat, desenfuriada, desenfuriats, desenfuriades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.