desenfrenar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desenfreno (cent.), desenfrene (val.), desenfrèn (bal.) |
| desenfrenes |
| desenfrena |
| desenfrenem, desenfrenam (bal.) |
| desenfreneu, desenfrenau (bal.) |
| desenfrenen |
Perfet
| he desenfrenat |
| has desenfrenat |
| ha desenfrenat |
| hem desenfrenat |
| heu desenfrenat |
| han desenfrenat |
Imperfet
| desenfrenava |
| desenfrenaves |
| desenfrenava |
| desenfrenàvem |
| desenfrenàveu |
| desenfrenaven |
Plusquamperfet
| havia desenfrenat |
| havies desenfrenat |
| havia desenfrenat |
| havíem desenfrenat |
| havíeu desenfrenat |
| havien desenfrenat |
Passat simple
| desenfrení |
| desenfrenares |
| desenfrenà |
| desenfrenàrem |
| desenfrenàreu |
| desenfrenaren |
Passat perifràstic
| vaig desenfrenar |
| vas (vares) desenfrenar |
| va desenfrenar |
| vam (vàrem) desenfrenar |
| vau (vàreu) desenfrenar |
| van (varen) desenfrenar |
Passat anterior
| haguí desenfrenat |
| hagueres desenfrenat |
| hagué desenfrenat |
| haguérem desenfrenat |
| haguéreu desenfrenat |
| hagueren desenfrenat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desenfrenat |
| vas haver desenfrenat |
| va haver desenfrenat |
| vam haver desenfrenat |
| vau haver desenfrenat |
| van haver desenfrenat |
Futur
| desenfrenaré |
| desenfrenaràs |
| desenfrenarà |
| desenfrenarem |
| desenfrenareu |
| desenfrenaran |
Futur perfet
| hauré desenfrenat |
| hauràs desenfrenat |
| haurà desenfrenat |
| haurem desenfrenat |
| haureu desenfrenat |
| hauran desenfrenat |
Condicional
| desenfrenaria |
| desenfrenaries |
| desenfrenaria |
| desenfrenaríem |
| desenfrenaríeu |
| desenfrenarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desenfrenat |
| hauries (hagueres) desenfrenat |
| hauria (haguera) desenfrenat |
| hauríem (haguérem) desenfrenat |
| hauríeu (haguéreu) desenfrenat |
| haurien (hagueren) desenfrenat |
Mode subjuntiu
Present
| desenfreni, desenfrene (val.) |
| desenfrenis, desenfrenes (val.) |
| desenfreni, desenfrene (val.) |
| desenfrenem |
| desenfreneu |
| desenfrenin, desenfrenen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desenfrenat |
| hagis (hages) desenfrenat |
| hagi (haja) desenfrenat |
| hàgim (hàgem) desenfrenat |
| hàgiu (hàgeu) desenfrenat |
| hagin (hagen) desenfrenat |
Imperfet
| desenfrenés, desenfrenara (val.), desenfrenàs (val., bal.) |
| desenfrenessis, desenfrenares (val.), desenfrenassis (bal.), desenfrenesses, desenfrenasses (val., bal.) |
| desenfrenés, desenfrenara (val.), desenfrenàs (val., bal.) |
| desenfrenéssim, desenfrenàrem (val.), desenfrenàssim (bal.), desenfrenéssem, desenfrenàssem (val., bal.) |
| desenfrenéssiu, desenfrenàreu (val.), desenfrenàssiu (bal.), desenfrenésseu, desenfrenàsseu (val., bal.) |
| desenfrenessin, desenfrenaren (val.), desenfrenassin (bal.), desenfrenessen, desenfrenassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desenfrenat |
| haguessis (hagueres) desenfrenat |
| hagués (haguera) desenfrenat |
| haguéssim (haguérem) desenfrenat |
| haguéssiu (haguéreu) desenfrenat |
| haguessin (hagueren) desenfrenat |
Mode imperatiu
Present
| desenfrena |
| desenfreni, desenfrene (val.) |
| desenfrenem |
| desenfreneu, desenfrenau (bal.) |
| desenfrenin, desenfrenen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desenfrenar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desenfrenat |
| Gerundi | desenfrenant |
| Gerundi compost | havent desenfrenat |
| Participi | desenfrenat , desenfrenada , desenfrenats , desenfrenades |
Definició
- Treure el fre a una cavalleria, deixar d’estar enfrenat.
- Lliurar o lliurar-se als impulsos sense fre.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017