Conjugació en català del verb «desenfortir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenfortir

Mode indicatiu

Present
jo desenforteixo (cent.), desenfortesc (val., bal.), desenfortisc (val.)
tu desenforteixes, desenfortixes (val.)
ell, ella, vostè desenforteix, desenfortix (val.)
nosaltres desenfortim
vosaltres, vós desenfortiu
ells, elles, vostès desenforteixen, desenfortixen (val.)
Perfet
jo he desenfortit
tu has desenfortit
ell, ella, vostè ha desenfortit
nosaltres hem desenfortit
vosaltres, vós heu desenfortit
ells, elles, vostès han desenfortit
Imperfet
jo desenfortia
tu desenforties
ell, ella, vostè desenfortia
nosaltres desenfortíem
vosaltres, vós desenfortíeu
ells, elles, vostès desenfortien
Plusquamperfet
jo havia desenfortit
tu havies desenfortit
ell, ella, vostè havia desenfortit
nosaltres havíem desenfortit
vosaltres, vós havíeu desenfortit
ells, elles, vostès havien desenfortit
Passat simple
jo desenfortí
tu desenfortires
ell, ella, vostè desenfortí
nosaltres desenfortírem
vosaltres, vós desenfortíreu
ells, elles, vostès desenfortiren
Passat perifràstic
jo vaig desenfortir
tu vas (vares) desenfortir
ell, ella, vostè va desenfortir
nosaltres vam (vàrem) desenfortir
vosaltres, vós vau (vàreu) desenfortir
ells, elles, vostès van (varen) desenfortir
Passat anterior
jo haguí desenfortit
tu hagueres desenfortit
ell, ella, vostè hagué desenfortit
nosaltres haguérem desenfortit
vosaltres, vós haguéreu desenfortit
ells, elles, vostès hagueren desenfortit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenfortit
tu vas haver desenfortit
ell, ella, vostè va haver desenfortit
nosaltres vam haver desenfortit
vosaltres, vós vau haver desenfortit
ells, elles, vostès van haver desenfortit
Futur
jo desenfortiré
tu desenfortiràs
ell, ella, vostè desenfortirà
nosaltres desenfortirem
vosaltres, vós desenfortireu
ells, elles, vostès desenfortiran
Futur perfet
jo hauré desenfortit
tu hauràs desenfortit
ell, ella, vostè haurà desenfortit
nosaltres haurem desenfortit
vosaltres, vós haureu desenfortit
ells, elles, vostès hauran desenfortit
Condicional
jo desenfortiria
tu desenfortiries
ell, ella, vostè desenfortiria
nosaltres desenfortiríem
vosaltres, vós desenfortiríeu
ells, elles, vostès desenfortirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenfortit
tu hauries (hagueres) desenfortit
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenfortit
nosaltres hauríem (haguérem) desenfortit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenfortit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenfortit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfortir

Mode subjuntiu

Present
jo desenforteixi, desenfortesca / desenfortisca (val.), desenfortesqui (bal.)
tu desenforteixis, desenfortesques / desenfortisques (val.), desenfortesquis (bal.)
ell, ella, vostè desenforteixi, desenfortesca / desenfortisca (val.), desenfortesqui (bal.)
nosaltres desenfortim, desenfortiguem (bal.)
vosaltres, vós desenfortiu, desenfortigueu (bal.)
ells, elles, vostès desenforteixin, desenfortesquen / desenfortisquen (val.), desenfortesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desenfortit
tu hagis (hages) desenfortit
ell, ella, vostè hagi (haja) desenfortit
nosaltres hàgim (hàgem) desenfortit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenfortit
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenfortit
Imperfet
jo desenfortís, desenfortira (val.)
tu desenfortissis, desenfortires (val.), desenfortisses
ell, ella, vostè desenfortís, desenfortira (val.)
nosaltres desenfortíssim, desenfortírem (val.), desenfortíssem
vosaltres, vós desenfortíssiu, desenfortíreu (val.), desenfortísseu
ells, elles, vostès desenfortissin, desenfortiren (val.), desenfortissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenfortit
tu haguessis (hagueres) desenfortit
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenfortit
nosaltres haguéssim (haguérem) desenfortit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenfortit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenfortit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfortir

Mode imperatiu

Present
tu desenforteix, desenfortix (val.)
ell, ella, vostè desenforteixi, desenfortesca / desenfortisca (val.), desenfortesqui (bal.)
nosaltres desenfortim, desenfortiguem (bal.)
vosaltres, vós desenfortiu
ells, elles, vostès desenforteixin, desenfortesquen / desenfortisquen (val.), desenfortesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfortir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenfortir
Infinitiu compost haver desenfortit
Gerundi desenfortint
Gerundi compost havent desenfortit
Participi desenfortit, desenfortida, desenfortits, desenfortides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.