desenforcar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desenforco (cent.), desenforque (val.), desenforc (bal.) |
| desenforques |
| desenforca |
| desenforquem, desenforcam (bal.) |
| desenforqueu, desenforcau (bal.) |
| desenforquen |
Perfet
| he desenforcat |
| has desenforcat |
| ha desenforcat |
| hem desenforcat |
| heu desenforcat |
| han desenforcat |
Imperfet
| desenforcava |
| desenforcaves |
| desenforcava |
| desenforcàvem |
| desenforcàveu |
| desenforcaven |
Plusquamperfet
| havia desenforcat |
| havies desenforcat |
| havia desenforcat |
| havíem desenforcat |
| havíeu desenforcat |
| havien desenforcat |
Passat simple
| desenforquí |
| desenforcares |
| desenforcà |
| desenforcàrem |
| desenforcàreu |
| desenforcaren |
Passat perifràstic
| vaig desenforcar |
| vas (vares) desenforcar |
| va desenforcar |
| vam (vàrem) desenforcar |
| vau (vàreu) desenforcar |
| van (varen) desenforcar |
Passat anterior
| haguí desenforcat |
| hagueres desenforcat |
| hagué desenforcat |
| haguérem desenforcat |
| haguéreu desenforcat |
| hagueren desenforcat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desenforcat |
| vas haver desenforcat |
| va haver desenforcat |
| vam haver desenforcat |
| vau haver desenforcat |
| van haver desenforcat |
Futur
| desenforcaré |
| desenforcaràs |
| desenforcarà |
| desenforcarem |
| desenforcareu |
| desenforcaran |
Futur perfet
| hauré desenforcat |
| hauràs desenforcat |
| haurà desenforcat |
| haurem desenforcat |
| haureu desenforcat |
| hauran desenforcat |
Condicional
| desenforcaria |
| desenforcaries |
| desenforcaria |
| desenforcaríem |
| desenforcaríeu |
| desenforcarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desenforcat |
| hauries (hagueres) desenforcat |
| hauria (haguera) desenforcat |
| hauríem (haguérem) desenforcat |
| hauríeu (haguéreu) desenforcat |
| haurien (hagueren) desenforcat |
Mode subjuntiu
Present
| desenforqui, desenforque (val.) |
| desenforquis, desenforques (val.) |
| desenforqui, desenforque (val.) |
| desenforquem |
| desenforqueu |
| desenforquin, desenforquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desenforcat |
| hagis (hages) desenforcat |
| hagi (haja) desenforcat |
| hàgim (hàgem) desenforcat |
| hàgiu (hàgeu) desenforcat |
| hagin (hagen) desenforcat |
Imperfet
| desenforqués, desenforcara (val.), desenforcàs (val., bal.) |
| desenforquessis, desenforcares (val.), desenforcassis (bal.), desenforquesses, desenforcasses (val., bal.) |
| desenforqués, desenforcara (val.), desenforcàs (val., bal.) |
| desenforquéssim, desenforcàrem (val.), desenforcàssim (bal.), desenforquéssem, desenforcàssem (val., bal.) |
| desenforquéssiu, desenforcàreu (val.), desenforcàssiu (bal.), desenforquésseu, desenforcàsseu (val., bal.) |
| desenforquessin, desenforcaren (val.), desenforcassin (bal.), desenforquessen, desenforcassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desenforcat |
| haguessis (hagueres) desenforcat |
| hagués (haguera) desenforcat |
| haguéssim (haguérem) desenforcat |
| haguéssiu (haguéreu) desenforcat |
| haguessin (hagueren) desenforcat |
Mode imperatiu
Present
| desenforca |
| desenforqui, desenforque (val.) |
| desenforquem |
| desenforqueu, desenforcau (bal.) |
| desenforquin, desenforquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desenforcar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desenforcat |
| Gerundi | desenforcant |
| Gerundi compost | havent desenforcat |
| Participi | desenforcat , desenforcada , desenforcats , desenforcades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017