Conjugació en català del verb «desenforcar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenforcar

Mode indicatiu

Present
jo desenforco (cent.), desenforque (val.), desenforc (bal.)
tu desenforques
ell, ella, vostè desenforca
nosaltres desenforquem, desenforcam (bal.)
vosaltres, vós desenforqueu, desenforcau (bal.)
ells, elles, vostès desenforquen
Perfet
jo he desenforcat
tu has desenforcat
ell, ella, vostè ha desenforcat
nosaltres hem desenforcat
vosaltres, vós heu desenforcat
ells, elles, vostès han desenforcat
Imperfet
jo desenforcava
tu desenforcaves
ell, ella, vostè desenforcava
nosaltres desenforcàvem
vosaltres, vós desenforcàveu
ells, elles, vostès desenforcaven
Plusquamperfet
jo havia desenforcat
tu havies desenforcat
ell, ella, vostè havia desenforcat
nosaltres havíem desenforcat
vosaltres, vós havíeu desenforcat
ells, elles, vostès havien desenforcat
Passat simple
jo desenforquí
tu desenforcares
ell, ella, vostè desenforcà
nosaltres desenforcàrem
vosaltres, vós desenforcàreu
ells, elles, vostès desenforcaren
Passat perifràstic
jo vaig desenforcar
tu vas (vares) desenforcar
ell, ella, vostè va desenforcar
nosaltres vam (vàrem) desenforcar
vosaltres, vós vau (vàreu) desenforcar
ells, elles, vostès van (varen) desenforcar
Passat anterior
jo haguí desenforcat
tu hagueres desenforcat
ell, ella, vostè hagué desenforcat
nosaltres haguérem desenforcat
vosaltres, vós haguéreu desenforcat
ells, elles, vostès hagueren desenforcat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenforcat
tu vas haver desenforcat
ell, ella, vostè va haver desenforcat
nosaltres vam haver desenforcat
vosaltres, vós vau haver desenforcat
ells, elles, vostès van haver desenforcat
Futur
jo desenforcaré
tu desenforcaràs
ell, ella, vostè desenforcarà
nosaltres desenforcarem
vosaltres, vós desenforcareu
ells, elles, vostès desenforcaran
Futur perfet
jo hauré desenforcat
tu hauràs desenforcat
ell, ella, vostè haurà desenforcat
nosaltres haurem desenforcat
vosaltres, vós haureu desenforcat
ells, elles, vostès hauran desenforcat
Condicional
jo desenforcaria
tu desenforcaries
ell, ella, vostè desenforcaria
nosaltres desenforcaríem
vosaltres, vós desenforcaríeu
ells, elles, vostès desenforcarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenforcat
tu hauries (hagueres) desenforcat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenforcat
nosaltres hauríem (haguérem) desenforcat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenforcat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenforcat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenforcar

Mode subjuntiu

Present
jo desenforqui, desenforque (val.)
tu desenforquis, desenforques (val.)
ell, ella, vostè desenforqui, desenforque (val.)
nosaltres desenforquem
vosaltres, vós desenforqueu
ells, elles, vostès desenforquin, desenforquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desenforcat
tu hagis (hages) desenforcat
ell, ella, vostè hagi (haja) desenforcat
nosaltres hàgim (hàgem) desenforcat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenforcat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenforcat
Imperfet
jo desenforqués, desenforcara (val.), desenforcàs (val., bal.)
tu desenforquessis, desenforcares (val.), desenforcassis (bal.), desenforquesses, desenforcasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desenforqués, desenforcara (val.), desenforcàs (val., bal.)
nosaltres desenforquéssim, desenforcàrem (val.), desenforcàssim (bal.), desenforquéssem, desenforcàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desenforquéssiu, desenforcàreu (val.), desenforcàssiu (bal.), desenforquésseu, desenforcàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desenforquessin, desenforcaren (val.), desenforcassin (bal.), desenforquessen, desenforcassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenforcat
tu haguessis (hagueres) desenforcat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenforcat
nosaltres haguéssim (haguérem) desenforcat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenforcat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenforcat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenforcar

Mode imperatiu

Present
tu desenforca
ell, ella, vostè desenforqui, desenforque (val.)
nosaltres desenforquem
vosaltres, vós desenforqueu, desenforcau (bal.)
ells, elles, vostès desenforquin, desenforquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenforcar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenforcar
Infinitiu compost haver desenforcat
Gerundi desenforcant
Gerundi compost havent desenforcat
Participi desenforcat, desenforcada, desenforcats, desenforcades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.