desenfadar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desenfado (cent.), desenfade (val.), desenfad (bal.) |
| desenfades |
| desenfada |
| desenfadem, desenfadam (bal.) |
| desenfadeu, desenfadau (bal.) |
| desenfaden |
Perfet
| he desenfadat |
| has desenfadat |
| ha desenfadat |
| hem desenfadat |
| heu desenfadat |
| han desenfadat |
Imperfet
| desenfadava |
| desenfadaves |
| desenfadava |
| desenfadàvem |
| desenfadàveu |
| desenfadaven |
Plusquamperfet
| havia desenfadat |
| havies desenfadat |
| havia desenfadat |
| havíem desenfadat |
| havíeu desenfadat |
| havien desenfadat |
Passat simple
| desenfadí |
| desenfadares |
| desenfadà |
| desenfadàrem |
| desenfadàreu |
| desenfadaren |
Passat perifràstic
| vaig desenfadar |
| vas (vares) desenfadar |
| va desenfadar |
| vam (vàrem) desenfadar |
| vau (vàreu) desenfadar |
| van (varen) desenfadar |
Passat anterior
| haguí desenfadat |
| hagueres desenfadat |
| hagué desenfadat |
| haguérem desenfadat |
| haguéreu desenfadat |
| hagueren desenfadat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desenfadat |
| vas haver desenfadat |
| va haver desenfadat |
| vam haver desenfadat |
| vau haver desenfadat |
| van haver desenfadat |
Futur
| desenfadaré |
| desenfadaràs |
| desenfadarà |
| desenfadarem |
| desenfadareu |
| desenfadaran |
Futur perfet
| hauré desenfadat |
| hauràs desenfadat |
| haurà desenfadat |
| haurem desenfadat |
| haureu desenfadat |
| hauran desenfadat |
Condicional
| desenfadaria |
| desenfadaries |
| desenfadaria |
| desenfadaríem |
| desenfadaríeu |
| desenfadarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desenfadat |
| hauries (hagueres) desenfadat |
| hauria (haguera) desenfadat |
| hauríem (haguérem) desenfadat |
| hauríeu (haguéreu) desenfadat |
| haurien (hagueren) desenfadat |
Mode subjuntiu
Present
| desenfadi, desenfade (val.) |
| desenfadis, desenfades (val.) |
| desenfadi, desenfade (val.) |
| desenfadem |
| desenfadeu |
| desenfadin, desenfaden (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desenfadat |
| hagis (hages) desenfadat |
| hagi (haja) desenfadat |
| hàgim (hàgem) desenfadat |
| hàgiu (hàgeu) desenfadat |
| hagin (hagen) desenfadat |
Imperfet
| desenfadés, desenfadara (val.), desenfadàs (val., bal.) |
| desenfadessis, desenfadares (val.), desenfadassis (bal.), desenfadesses, desenfadasses (val., bal.) |
| desenfadés, desenfadara (val.), desenfadàs (val., bal.) |
| desenfadéssim, desenfadàrem (val.), desenfadàssim (bal.), desenfadéssem, desenfadàssem (val., bal.) |
| desenfadéssiu, desenfadàreu (val.), desenfadàssiu (bal.), desenfadésseu, desenfadàsseu (val., bal.) |
| desenfadessin, desenfadaren (val.), desenfadassin (bal.), desenfadessen, desenfadassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desenfadat |
| haguessis (hagueres) desenfadat |
| hagués (haguera) desenfadat |
| haguéssim (haguérem) desenfadat |
| haguéssiu (haguéreu) desenfadat |
| haguessin (hagueren) desenfadat |
Mode imperatiu
Present
| desenfada |
| desenfadi, desenfade (val.) |
| desenfadem |
| desenfadeu, desenfadau (bal.) |
| desenfadin, desenfaden (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desenfadar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desenfadat |
| Gerundi | desenfadant |
| Gerundi compost | havent desenfadat |
| Participi | desenfadat , desenfadada , desenfadats , desenfadades |
Definició
- Deixar d’estar enfadat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017