desencubellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desencubello (cent.), desencubelle (val.), desencubell (bal.) |
| desencubelles |
| desencubella |
| desencubellem, desencubellam (bal.) |
| desencubelleu, desencubellau (bal.) |
| desencubellen |
Perfet
| he desencubellat |
| has desencubellat |
| ha desencubellat |
| hem desencubellat |
| heu desencubellat |
| han desencubellat |
Imperfet
| desencubellava |
| desencubellaves |
| desencubellava |
| desencubellàvem |
| desencubellàveu |
| desencubellaven |
Plusquamperfet
| havia desencubellat |
| havies desencubellat |
| havia desencubellat |
| havíem desencubellat |
| havíeu desencubellat |
| havien desencubellat |
Passat simple
| desencubellí |
| desencubellares |
| desencubellà |
| desencubellàrem |
| desencubellàreu |
| desencubellaren |
Passat perifràstic
| vaig desencubellar |
| vas (vares) desencubellar |
| va desencubellar |
| vam (vàrem) desencubellar |
| vau (vàreu) desencubellar |
| van (varen) desencubellar |
Passat anterior
| haguí desencubellat |
| hagueres desencubellat |
| hagué desencubellat |
| haguérem desencubellat |
| haguéreu desencubellat |
| hagueren desencubellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desencubellat |
| vas haver desencubellat |
| va haver desencubellat |
| vam haver desencubellat |
| vau haver desencubellat |
| van haver desencubellat |
Futur
| desencubellaré |
| desencubellaràs |
| desencubellarà |
| desencubellarem |
| desencubellareu |
| desencubellaran |
Futur perfet
| hauré desencubellat |
| hauràs desencubellat |
| haurà desencubellat |
| haurem desencubellat |
| haureu desencubellat |
| hauran desencubellat |
Condicional
| desencubellaria |
| desencubellaries |
| desencubellaria |
| desencubellaríem |
| desencubellaríeu |
| desencubellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desencubellat |
| hauries (hagueres) desencubellat |
| hauria (haguera) desencubellat |
| hauríem (haguérem) desencubellat |
| hauríeu (haguéreu) desencubellat |
| haurien (hagueren) desencubellat |
Mode subjuntiu
Present
| desencubelli, desencubelle (val.) |
| desencubellis, desencubelles (val.) |
| desencubelli, desencubelle (val.) |
| desencubellem |
| desencubelleu |
| desencubellin, desencubellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desencubellat |
| hagis (hages) desencubellat |
| hagi (haja) desencubellat |
| hàgim (hàgem) desencubellat |
| hàgiu (hàgeu) desencubellat |
| hagin (hagen) desencubellat |
Imperfet
| desencubellés, desencubellara (val.), desencubellàs (val., bal.) |
| desencubellessis, desencubellares (val.), desencubellassis (bal.), desencubellesses, desencubellasses (val., bal.) |
| desencubellés, desencubellara (val.), desencubellàs (val., bal.) |
| desencubelléssim, desencubellàrem (val.), desencubellàssim (bal.), desencubelléssem, desencubellàssem (val., bal.) |
| desencubelléssiu, desencubellàreu (val.), desencubellàssiu (bal.), desencubellésseu, desencubellàsseu (val., bal.) |
| desencubellessin, desencubellaren (val.), desencubellassin (bal.), desencubellessen, desencubellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desencubellat |
| haguessis (hagueres) desencubellat |
| hagués (haguera) desencubellat |
| haguéssim (haguérem) desencubellat |
| haguéssiu (haguéreu) desencubellat |
| haguessin (hagueren) desencubellat |
Mode imperatiu
Present
| desencubella |
| desencubelli, desencubelle (val.) |
| desencubellem |
| desencubelleu, desencubellau (bal.) |
| desencubellin, desencubellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desencubellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desencubellat |
| Gerundi | desencubellant |
| Gerundi compost | havent desencubellat |
| Participi | desencubellat , desencubellada , desencubellats , desencubellades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017