desencubar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desencubo (cent.), desencube (val.), desencub (bal.) |
| desencubes |
| desencuba |
| desencubem, desencubam (bal.) |
| desencubeu, desencubau (bal.) |
| desencuben |
Perfet
| he desencubat |
| has desencubat |
| ha desencubat |
| hem desencubat |
| heu desencubat |
| han desencubat |
Imperfet
| desencubava |
| desencubaves |
| desencubava |
| desencubàvem |
| desencubàveu |
| desencubaven |
Plusquamperfet
| havia desencubat |
| havies desencubat |
| havia desencubat |
| havíem desencubat |
| havíeu desencubat |
| havien desencubat |
Passat simple
| desencubí |
| desencubares |
| desencubà |
| desencubàrem |
| desencubàreu |
| desencubaren |
Passat perifràstic
| vaig desencubar |
| vas (vares) desencubar |
| va desencubar |
| vam (vàrem) desencubar |
| vau (vàreu) desencubar |
| van (varen) desencubar |
Passat anterior
| haguí desencubat |
| hagueres desencubat |
| hagué desencubat |
| haguérem desencubat |
| haguéreu desencubat |
| hagueren desencubat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desencubat |
| vas haver desencubat |
| va haver desencubat |
| vam haver desencubat |
| vau haver desencubat |
| van haver desencubat |
Futur
| desencubaré |
| desencubaràs |
| desencubarà |
| desencubarem |
| desencubareu |
| desencubaran |
Futur perfet
| hauré desencubat |
| hauràs desencubat |
| haurà desencubat |
| haurem desencubat |
| haureu desencubat |
| hauran desencubat |
Condicional
| desencubaria |
| desencubaries |
| desencubaria |
| desencubaríem |
| desencubaríeu |
| desencubarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desencubat |
| hauries (hagueres) desencubat |
| hauria (haguera) desencubat |
| hauríem (haguérem) desencubat |
| hauríeu (haguéreu) desencubat |
| haurien (hagueren) desencubat |
Mode subjuntiu
Present
| desencubi, desencube (val.) |
| desencubis, desencubes (val.) |
| desencubi, desencube (val.) |
| desencubem |
| desencubeu |
| desencubin, desencuben (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desencubat |
| hagis (hages) desencubat |
| hagi (haja) desencubat |
| hàgim (hàgem) desencubat |
| hàgiu (hàgeu) desencubat |
| hagin (hagen) desencubat |
Imperfet
| desencubés, desencubara (val.), desencubàs (val., bal.) |
| desencubessis, desencubares (val.), desencubassis (bal.), desencubesses, desencubasses (val., bal.) |
| desencubés, desencubara (val.), desencubàs (val., bal.) |
| desencubéssim, desencubàrem (val.), desencubàssim (bal.), desencubéssem, desencubàssem (val., bal.) |
| desencubéssiu, desencubàreu (val.), desencubàssiu (bal.), desencubésseu, desencubàsseu (val., bal.) |
| desencubessin, desencubaren (val.), desencubassin (bal.), desencubessen, desencubassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desencubat |
| haguessis (hagueres) desencubat |
| hagués (haguera) desencubat |
| haguéssim (haguérem) desencubat |
| haguéssiu (haguéreu) desencubat |
| haguessin (hagueren) desencubat |
Mode imperatiu
Present
| desencuba |
| desencubi, desencube (val.) |
| desencubem |
| desencubeu, desencubau (bal.) |
| desencubin, desencuben (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desencubar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desencubat |
| Gerundi | desencubant |
| Gerundi compost | havent desencubat |
| Participi | desencubat , desencubada , desencubats , desencubades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017