desencordar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desencordo (cent.), desencorde (val.), desencord (bal.) |
| desencordes |
| desencorda |
| desencordem, desencordam (bal.) |
| desencordeu, desencordau (bal.) |
| desencorden |
Perfet
| he desencordat |
| has desencordat |
| ha desencordat |
| hem desencordat |
| heu desencordat |
| han desencordat |
Imperfet
| desencordava |
| desencordaves |
| desencordava |
| desencordàvem |
| desencordàveu |
| desencordaven |
Plusquamperfet
| havia desencordat |
| havies desencordat |
| havia desencordat |
| havíem desencordat |
| havíeu desencordat |
| havien desencordat |
Passat simple
| desencordí |
| desencordares |
| desencordà |
| desencordàrem |
| desencordàreu |
| desencordaren |
Passat perifràstic
| vaig desencordar |
| vas (vares) desencordar |
| va desencordar |
| vam (vàrem) desencordar |
| vau (vàreu) desencordar |
| van (varen) desencordar |
Passat anterior
| haguí desencordat |
| hagueres desencordat |
| hagué desencordat |
| haguérem desencordat |
| haguéreu desencordat |
| hagueren desencordat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desencordat |
| vas haver desencordat |
| va haver desencordat |
| vam haver desencordat |
| vau haver desencordat |
| van haver desencordat |
Futur
| desencordaré |
| desencordaràs |
| desencordarà |
| desencordarem |
| desencordareu |
| desencordaran |
Futur perfet
| hauré desencordat |
| hauràs desencordat |
| haurà desencordat |
| haurem desencordat |
| haureu desencordat |
| hauran desencordat |
Condicional
| desencordaria |
| desencordaries |
| desencordaria |
| desencordaríem |
| desencordaríeu |
| desencordarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desencordat |
| hauries (hagueres) desencordat |
| hauria (haguera) desencordat |
| hauríem (haguérem) desencordat |
| hauríeu (haguéreu) desencordat |
| haurien (hagueren) desencordat |
Mode subjuntiu
Present
| desencordi, desencorde (val.) |
| desencordis, desencordes (val.) |
| desencordi, desencorde (val.) |
| desencordem |
| desencordeu |
| desencordin, desencorden (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desencordat |
| hagis (hages) desencordat |
| hagi (haja) desencordat |
| hàgim (hàgem) desencordat |
| hàgiu (hàgeu) desencordat |
| hagin (hagen) desencordat |
Imperfet
| desencordés, desencordara (val.), desencordàs (val., bal.) |
| desencordessis, desencordares (val.), desencordassis (bal.), desencordesses, desencordasses (val., bal.) |
| desencordés, desencordara (val.), desencordàs (val., bal.) |
| desencordéssim, desencordàrem (val.), desencordàssim (bal.), desencordéssem, desencordàssem (val., bal.) |
| desencordéssiu, desencordàreu (val.), desencordàssiu (bal.), desencordésseu, desencordàsseu (val., bal.) |
| desencordessin, desencordaren (val.), desencordassin (bal.), desencordessen, desencordassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desencordat |
| haguessis (hagueres) desencordat |
| hagués (haguera) desencordat |
| haguéssim (haguérem) desencordat |
| haguéssiu (haguéreu) desencordat |
| haguessin (hagueren) desencordat |
Mode imperatiu
Present
| desencorda |
| desencordi, desencorde (val.) |
| desencordem |
| desencordeu, desencordau (bal.) |
| desencordin, desencorden (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desencordar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desencordat |
| Gerundi | desencordant |
| Gerundi compost | havent desencordat |
| Participi | desencordat , desencordada , desencordats , desencordades |
Definició
- Deixar d’estar encordat, desfer l’encordada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017