Conjugació del verb «desencongir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencongir

Mode indicatiu

Present
jo desencongeixo (cent.), desencongesc (val., bal.), desencongisc (val.)
tu desencongeixes, desencongixes (val.)
ell, ella, vostè desencongeix, desencongix (val.)
nosaltres desencongim
vosaltres, vós desencongiu
ells, elles, vostès desencongeixen, desencongixen (val.)
Perfet
jo he desencongit
tu has desencongit
ell, ella, vostè ha desencongit
nosaltres hem desencongit
vosaltres, vós heu desencongit
ells, elles, vostès han desencongit
Imperfet
jo desencongia
tu desencongies
ell, ella, vostè desencongia
nosaltres desencongíem
vosaltres, vós desencongíeu
ells, elles, vostès desencongien
Plusquamperfet
jo havia desencongit
tu havies desencongit
ell, ella, vostè havia desencongit
nosaltres havíem desencongit
vosaltres, vós havíeu desencongit
ells, elles, vostès havien desencongit
Passat simple
jo desencongí
tu desencongires
ell, ella, vostè desencongí
nosaltres desencongírem
vosaltres, vós desencongíreu
ells, elles, vostès desencongiren
Passat perifràstic
jo vaig desencongir
tu vas (vares) desencongir
ell, ella, vostè va desencongir
nosaltres vam (vàrem) desencongir
vosaltres, vós vau (vàreu) desencongir
ells, elles, vostès van (varen) desencongir
Passat anterior
jo haguí desencongit
tu hagueres desencongit
ell, ella, vostè hagué desencongit
nosaltres haguérem desencongit
vosaltres, vós haguéreu desencongit
ells, elles, vostès hagueren desencongit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencongit
tu vas haver desencongit
ell, ella, vostè va haver desencongit
nosaltres vam haver desencongit
vosaltres, vós vau haver desencongit
ells, elles, vostès van haver desencongit
Futur
jo desencongiré
tu desencongiràs
ell, ella, vostè desencongirà
nosaltres desencongirem
vosaltres, vós desencongireu
ells, elles, vostès desencongiran
Futur perfet
jo hauré desencongit
tu hauràs desencongit
ell, ella, vostè haurà desencongit
nosaltres haurem desencongit
vosaltres, vós haureu desencongit
ells, elles, vostès hauran desencongit
Condicional
jo desencongiria
tu desencongiries
ell, ella, vostè desencongiria
nosaltres desencongiríem
vosaltres, vós desencongiríeu
ells, elles, vostès desencongirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencongit
tu hauries (hagueres) desencongit
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencongit
nosaltres hauríem (haguérem) desencongit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencongit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencongit

desencongir

Mode subjuntiu

Present
jo desencongeixi, desencongesca / desencongisca (val.), desencongesqui (bal.)
tu desencongeixis, desencongesques / desencongisques (val.), desencongesquis (bal.)
ell, ella, vostè desencongeixi, desencongesca / desencongisca (val.), desencongesqui (bal.)
nosaltres desencongim, desencongiguem (bal.)
vosaltres, vós desencongiu, desencongigueu (bal.)
ells, elles, vostès desencongeixin, desencongesquen / desencongisquen (val.), desencongesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desencongit
tu hagis (hages) desencongit
ell, ella, vostè hagi (haja) desencongit
nosaltres hàgim (hàgem) desencongit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencongit
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencongit
Imperfet
jo desencongís, desencongira (val.)
tu desencongissis, desencongires (val.), desencongisses
ell, ella, vostè desencongís, desencongira (val.)
nosaltres desencongíssim, desencongírem (val.), desencongíssem
vosaltres, vós desencongíssiu, desencongíreu (val.), desencongísseu
ells, elles, vostès desencongissin, desencongiren (val.), desencongissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencongit
tu haguessis (hagueres) desencongit
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencongit
nosaltres haguéssim (haguérem) desencongit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencongit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencongit

desencongir

Imperatiu

Present
tu desencongeix, desencongix (val.)
ell, ella, vostè desencongeixi, desencongesca / desencongisca (val.), desencongesqui (bal.)
nosaltres desencongim, desencongiguem (bal.)
vosaltres, vós desencongiu
ells, elles, vostès desencongeixin, desencongesquen / desencongisquen (val.), desencongesquin (bal.)

desencongir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencongir
Infinitiu compost haver desencongit
Gerundi desencongint
Gerundi compost havent desencongit
Participi desencongit, desencongida, desencongits, desencongides