desencolar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desencolo (cent.), desencole (val.), desencol (bal.) |
| desencoles |
| desencola |
| desencolem, desencolam (bal.) |
| desencoleu, desencolau (bal.) |
| desencolen |
Perfet
| he desencolat |
| has desencolat |
| ha desencolat |
| hem desencolat |
| heu desencolat |
| han desencolat |
Imperfet
| desencolava |
| desencolaves |
| desencolava |
| desencolàvem |
| desencolàveu |
| desencolaven |
Plusquamperfet
| havia desencolat |
| havies desencolat |
| havia desencolat |
| havíem desencolat |
| havíeu desencolat |
| havien desencolat |
Passat simple
| desencolí |
| desencolares |
| desencolà |
| desencolàrem |
| desencolàreu |
| desencolaren |
Passat perifràstic
| vaig desencolar |
| vas (vares) desencolar |
| va desencolar |
| vam (vàrem) desencolar |
| vau (vàreu) desencolar |
| van (varen) desencolar |
Passat anterior
| haguí desencolat |
| hagueres desencolat |
| hagué desencolat |
| haguérem desencolat |
| haguéreu desencolat |
| hagueren desencolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desencolat |
| vas haver desencolat |
| va haver desencolat |
| vam haver desencolat |
| vau haver desencolat |
| van haver desencolat |
Futur
| desencolaré |
| desencolaràs |
| desencolarà |
| desencolarem |
| desencolareu |
| desencolaran |
Futur perfet
| hauré desencolat |
| hauràs desencolat |
| haurà desencolat |
| haurem desencolat |
| haureu desencolat |
| hauran desencolat |
Condicional
| desencolaria |
| desencolaries |
| desencolaria |
| desencolaríem |
| desencolaríeu |
| desencolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desencolat |
| hauries (hagueres) desencolat |
| hauria (haguera) desencolat |
| hauríem (haguérem) desencolat |
| hauríeu (haguéreu) desencolat |
| haurien (hagueren) desencolat |
Mode subjuntiu
Present
| desencoli, desencole (val.) |
| desencolis, desencoles (val.) |
| desencoli, desencole (val.) |
| desencolem |
| desencoleu |
| desencolin, desencolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desencolat |
| hagis (hages) desencolat |
| hagi (haja) desencolat |
| hàgim (hàgem) desencolat |
| hàgiu (hàgeu) desencolat |
| hagin (hagen) desencolat |
Imperfet
| desencolés, desencolara (val.), desencolàs (val., bal.) |
| desencolessis, desencolares (val.), desencolassis (bal.), desencolesses, desencolasses (val., bal.) |
| desencolés, desencolara (val.), desencolàs (val., bal.) |
| desencoléssim, desencolàrem (val.), desencolàssim (bal.), desencoléssem, desencolàssem (val., bal.) |
| desencoléssiu, desencolàreu (val.), desencolàssiu (bal.), desencolésseu, desencolàsseu (val., bal.) |
| desencolessin, desencolaren (val.), desencolassin (bal.), desencolessen, desencolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desencolat |
| haguessis (hagueres) desencolat |
| hagués (haguera) desencolat |
| haguéssim (haguérem) desencolat |
| haguéssiu (haguéreu) desencolat |
| haguessin (hagueren) desencolat |
Mode imperatiu
Present
| desencola |
| desencoli, desencole (val.) |
| desencolem |
| desencoleu, desencolau (bal.) |
| desencolin, desencolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desencolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desencolat |
| Gerundi | desencolant |
| Gerundi compost | havent desencolat |
| Participi | desencolat , desencolada , desencolats , desencolades |
Definició
- Separar una cosa que està subjecta amb cola.
- Una cosa, perdre la subjecció amb cola.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017