Conjugació en català del verb «desencolar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencolar

Mode indicatiu

Present
jo desencolo (cent.), desencole (val.), desencol (bal.)
tu desencoles
ell, ella, vostè desencola
nosaltres desencolem, desencolam (bal.)
vosaltres, vós desencoleu, desencolau (bal.)
ells, elles, vostès desencolen
Perfet
jo he desencolat
tu has desencolat
ell, ella, vostè ha desencolat
nosaltres hem desencolat
vosaltres, vós heu desencolat
ells, elles, vostès han desencolat
Imperfet
jo desencolava
tu desencolaves
ell, ella, vostè desencolava
nosaltres desencolàvem
vosaltres, vós desencolàveu
ells, elles, vostès desencolaven
Plusquamperfet
jo havia desencolat
tu havies desencolat
ell, ella, vostè havia desencolat
nosaltres havíem desencolat
vosaltres, vós havíeu desencolat
ells, elles, vostès havien desencolat
Passat simple
jo desencolí
tu desencolares
ell, ella, vostè desencolà
nosaltres desencolàrem
vosaltres, vós desencolàreu
ells, elles, vostès desencolaren
Passat perifràstic
jo vaig desencolar
tu vas (vares) desencolar
ell, ella, vostè va desencolar
nosaltres vam (vàrem) desencolar
vosaltres, vós vau (vàreu) desencolar
ells, elles, vostès van (varen) desencolar
Passat anterior
jo haguí desencolat
tu hagueres desencolat
ell, ella, vostè hagué desencolat
nosaltres haguérem desencolat
vosaltres, vós haguéreu desencolat
ells, elles, vostès hagueren desencolat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencolat
tu vas haver desencolat
ell, ella, vostè va haver desencolat
nosaltres vam haver desencolat
vosaltres, vós vau haver desencolat
ells, elles, vostès van haver desencolat
Futur
jo desencolaré
tu desencolaràs
ell, ella, vostè desencolarà
nosaltres desencolarem
vosaltres, vós desencolareu
ells, elles, vostès desencolaran
Futur perfet
jo hauré desencolat
tu hauràs desencolat
ell, ella, vostè haurà desencolat
nosaltres haurem desencolat
vosaltres, vós haureu desencolat
ells, elles, vostès hauran desencolat
Condicional
jo desencolaria
tu desencolaries
ell, ella, vostè desencolaria
nosaltres desencolaríem
vosaltres, vós desencolaríeu
ells, elles, vostès desencolarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencolat
tu hauries (hagueres) desencolat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencolat
nosaltres hauríem (haguérem) desencolat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencolat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencolat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencolar

Mode subjuntiu

Present
jo desencoli, desencole (val.)
tu desencolis, desencoles (val.)
ell, ella, vostè desencoli, desencole (val.)
nosaltres desencolem
vosaltres, vós desencoleu
ells, elles, vostès desencolin, desencolen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desencolat
tu hagis (hages) desencolat
ell, ella, vostè hagi (haja) desencolat
nosaltres hàgim (hàgem) desencolat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencolat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencolat
Imperfet
jo desencolés, desencolara (val.), desencolàs (val., bal.)
tu desencolessis, desencolares (val.), desencolassis (bal.), desencolesses, desencolasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desencolés, desencolara (val.), desencolàs (val., bal.)
nosaltres desencoléssim, desencolàrem (val.), desencolàssim (bal.), desencoléssem, desencolàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desencoléssiu, desencolàreu (val.), desencolàssiu (bal.), desencolésseu, desencolàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desencolessin, desencolaren (val.), desencolassin (bal.), desencolessen, desencolassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencolat
tu haguessis (hagueres) desencolat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencolat
nosaltres haguéssim (haguérem) desencolat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencolat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencolat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencolar

Mode imperatiu

Present
tu desencola
ell, ella, vostè desencoli, desencole (val.)
nosaltres desencolem
vosaltres, vós desencoleu, desencolau (bal.)
ells, elles, vostès desencolin, desencolen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencolar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencolar
Infinitiu compost haver desencolat
Gerundi desencolant
Gerundi compost havent desencolat
Participi desencolat, desencolada, desencolats, desencolades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencolar

  1. Separar una cosa que està subjecta amb cola.
  2. Una cosa, perdre la subjecció amb cola.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.