desenclavar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desenclavo (cent.), desenclave (val.), desenclav (bal.) |
| desenclaves |
| desenclava |
| desenclavem, desenclavam (bal.) |
| desenclaveu, desenclavau (bal.) |
| desenclaven |
Perfet
| he desenclavat |
| has desenclavat |
| ha desenclavat |
| hem desenclavat |
| heu desenclavat |
| han desenclavat |
Imperfet
| desenclavava |
| desenclavaves |
| desenclavava |
| desenclavàvem |
| desenclavàveu |
| desenclavaven |
Plusquamperfet
| havia desenclavat |
| havies desenclavat |
| havia desenclavat |
| havíem desenclavat |
| havíeu desenclavat |
| havien desenclavat |
Passat simple
| desenclaví |
| desenclavares |
| desenclavà |
| desenclavàrem |
| desenclavàreu |
| desenclavaren |
Passat perifràstic
| vaig desenclavar |
| vas (vares) desenclavar |
| va desenclavar |
| vam (vàrem) desenclavar |
| vau (vàreu) desenclavar |
| van (varen) desenclavar |
Passat anterior
| haguí desenclavat |
| hagueres desenclavat |
| hagué desenclavat |
| haguérem desenclavat |
| haguéreu desenclavat |
| hagueren desenclavat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desenclavat |
| vas haver desenclavat |
| va haver desenclavat |
| vam haver desenclavat |
| vau haver desenclavat |
| van haver desenclavat |
Futur
| desenclavaré |
| desenclavaràs |
| desenclavarà |
| desenclavarem |
| desenclavareu |
| desenclavaran |
Futur perfet
| hauré desenclavat |
| hauràs desenclavat |
| haurà desenclavat |
| haurem desenclavat |
| haureu desenclavat |
| hauran desenclavat |
Condicional
| desenclavaria |
| desenclavaries |
| desenclavaria |
| desenclavaríem |
| desenclavaríeu |
| desenclavarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desenclavat |
| hauries (hagueres) desenclavat |
| hauria (haguera) desenclavat |
| hauríem (haguérem) desenclavat |
| hauríeu (haguéreu) desenclavat |
| haurien (hagueren) desenclavat |
Mode subjuntiu
Present
| desenclavi, desenclave (val.) |
| desenclavis, desenclaves (val.) |
| desenclavi, desenclave (val.) |
| desenclavem |
| desenclaveu |
| desenclavin, desenclaven (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desenclavat |
| hagis (hages) desenclavat |
| hagi (haja) desenclavat |
| hàgim (hàgem) desenclavat |
| hàgiu (hàgeu) desenclavat |
| hagin (hagen) desenclavat |
Imperfet
| desenclavés, desenclavara (val.), desenclavàs (val., bal.) |
| desenclavessis, desenclavares (val.), desenclavassis (bal.), desenclavesses, desenclavasses (val., bal.) |
| desenclavés, desenclavara (val.), desenclavàs (val., bal.) |
| desenclavéssim, desenclavàrem (val.), desenclavàssim (bal.), desenclavéssem, desenclavàssem (val., bal.) |
| desenclavéssiu, desenclavàreu (val.), desenclavàssiu (bal.), desenclavésseu, desenclavàsseu (val., bal.) |
| desenclavessin, desenclavaren (val.), desenclavassin (bal.), desenclavessen, desenclavassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desenclavat |
| haguessis (hagueres) desenclavat |
| hagués (haguera) desenclavat |
| haguéssim (haguérem) desenclavat |
| haguéssiu (haguéreu) desenclavat |
| haguessin (hagueren) desenclavat |
Mode imperatiu
Present
| desenclava |
| desenclavi, desenclave (val.) |
| desenclavem |
| desenclaveu, desenclavau (bal.) |
| desenclavin, desenclaven (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desenclavar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desenclavat |
| Gerundi | desenclavant |
| Gerundi compost | havent desenclavat |
| Participi | desenclavat , desenclavada , desenclavats , desenclavades |
Definició
- Treure els claus d'on estaven clavats.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017