Conjugació del verb «desencarir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencarir

Mode indicatiu

Present
jo desencareixo (cent.), desencaresc (val., bal.), desencarisc (val.)
tu desencareixes, desencarixes (val.)
ell, ella, vostè desencareix, desencarix (val.)
nosaltres desencarim
vosaltres, vós desencariu
ells, elles, vostès desencareixen, desencarixen (val.)
Perfet
jo he desencarit
tu has desencarit
ell, ella, vostè ha desencarit
nosaltres hem desencarit
vosaltres, vós heu desencarit
ells, elles, vostès han desencarit
Imperfet
jo desencaria
tu desencaries
ell, ella, vostè desencaria
nosaltres desencaríem
vosaltres, vós desencaríeu
ells, elles, vostès desencarien
Plusquamperfet
jo havia desencarit
tu havies desencarit
ell, ella, vostè havia desencarit
nosaltres havíem desencarit
vosaltres, vós havíeu desencarit
ells, elles, vostès havien desencarit
Passat simple
jo desencarí
tu desencarires
ell, ella, vostè desencarí
nosaltres desencarírem
vosaltres, vós desencaríreu
ells, elles, vostès desencariren
Passat perifràstic
jo vaig desencarir
tu vas (vares) desencarir
ell, ella, vostè va desencarir
nosaltres vam (vàrem) desencarir
vosaltres, vós vau (vàreu) desencarir
ells, elles, vostès van (varen) desencarir
Passat anterior
jo haguí desencarit
tu hagueres desencarit
ell, ella, vostè hagué desencarit
nosaltres haguérem desencarit
vosaltres, vós haguéreu desencarit
ells, elles, vostès hagueren desencarit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencarit
tu vas haver desencarit
ell, ella, vostè va haver desencarit
nosaltres vam haver desencarit
vosaltres, vós vau haver desencarit
ells, elles, vostès van haver desencarit
Futur
jo desencariré
tu desencariràs
ell, ella, vostè desencarirà
nosaltres desencarirem
vosaltres, vós desencarireu
ells, elles, vostès desencariran
Futur perfet
jo hauré desencarit
tu hauràs desencarit
ell, ella, vostè haurà desencarit
nosaltres haurem desencarit
vosaltres, vós haureu desencarit
ells, elles, vostès hauran desencarit
Condicional
jo desencariria
tu desencariries
ell, ella, vostè desencariria
nosaltres desencariríem
vosaltres, vós desencariríeu
ells, elles, vostès desencaririen
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencarit
tu hauries (hagueres) desencarit
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencarit
nosaltres hauríem (haguérem) desencarit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencarit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencarit

desencarir

Mode subjuntiu

Present
jo desencareixi, desencaresca / desencarisca (val.), desencaresqui (bal.)
tu desencareixis, desencaresques / desencarisques (val.), desencaresquis (bal.)
ell, ella, vostè desencareixi, desencaresca / desencarisca (val.), desencaresqui (bal.)
nosaltres desencarim, desencariguem (bal.)
vosaltres, vós desencariu, desencarigueu (bal.)
ells, elles, vostès desencareixin, desencaresquen / desencarisquen (val.), desencaresquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desencarit
tu hagis (hages) desencarit
ell, ella, vostè hagi (haja) desencarit
nosaltres hàgim (hàgem) desencarit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencarit
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencarit
Imperfet
jo desencarís, desencarira (val.)
tu desencarissis, desencarires (val.), desencarisses
ell, ella, vostè desencarís, desencarira (val.)
nosaltres desencaríssim, desencarírem (val.), desencaríssem
vosaltres, vós desencaríssiu, desencaríreu (val.), desencarísseu
ells, elles, vostès desencarissin, desencariren (val.), desencarissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencarit
tu haguessis (hagueres) desencarit
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencarit
nosaltres haguéssim (haguérem) desencarit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencarit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencarit

desencarir

Imperatiu

Present
tu desencareix, desencarix (val.)
ell, ella, vostè desencareixi, desencaresca / desencarisca (val.), desencaresqui (bal.)
nosaltres desencarim, desencariguem (bal.)
vosaltres, vós desencariu
ells, elles, vostès desencareixin, desencaresquen / desencarisquen (val.), desencaresquin (bal.)

desencarir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencarir
Infinitiu compost haver desencarit
Gerundi desencarint
Gerundi compost havent desencarit
Participi desencarit, desencarida, desencarits, desencarides