desencarar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desencaro (cent.), desencare (val.), desencar (bal.) |
| desencares |
| desencara |
| desencarem, desencaram (bal.) |
| desencareu, desencarau (bal.) |
| desencaren |
Perfet
| he desencarat |
| has desencarat |
| ha desencarat |
| hem desencarat |
| heu desencarat |
| han desencarat |
Imperfet
| desencarava |
| desencaraves |
| desencarava |
| desencaràvem |
| desencaràveu |
| desencaraven |
Plusquamperfet
| havia desencarat |
| havies desencarat |
| havia desencarat |
| havíem desencarat |
| havíeu desencarat |
| havien desencarat |
Passat simple
| desencarí |
| desencarares |
| desencarà |
| desencaràrem |
| desencaràreu |
| desencararen |
Passat perifràstic
| vaig desencarar |
| vas (vares) desencarar |
| va desencarar |
| vam (vàrem) desencarar |
| vau (vàreu) desencarar |
| van (varen) desencarar |
Passat anterior
| haguí desencarat |
| hagueres desencarat |
| hagué desencarat |
| haguérem desencarat |
| haguéreu desencarat |
| hagueren desencarat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desencarat |
| vas haver desencarat |
| va haver desencarat |
| vam haver desencarat |
| vau haver desencarat |
| van haver desencarat |
Futur
| desencararé |
| desencararàs |
| desencararà |
| desencararem |
| desencarareu |
| desencararan |
Futur perfet
| hauré desencarat |
| hauràs desencarat |
| haurà desencarat |
| haurem desencarat |
| haureu desencarat |
| hauran desencarat |
Condicional
| desencararia |
| desencararies |
| desencararia |
| desencararíem |
| desencararíeu |
| desencararien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desencarat |
| hauries (hagueres) desencarat |
| hauria (haguera) desencarat |
| hauríem (haguérem) desencarat |
| hauríeu (haguéreu) desencarat |
| haurien (hagueren) desencarat |
Mode subjuntiu
Present
| desencari, desencare (val.) |
| desencaris, desencares (val.) |
| desencari, desencare (val.) |
| desencarem |
| desencareu |
| desencarin, desencaren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desencarat |
| hagis (hages) desencarat |
| hagi (haja) desencarat |
| hàgim (hàgem) desencarat |
| hàgiu (hàgeu) desencarat |
| hagin (hagen) desencarat |
Imperfet
| desencarés, desencarara (val.), desencaràs (val., bal.) |
| desencaressis, desencarares (val.), desencarassis (bal.), desencaresses, desencarasses (val., bal.) |
| desencarés, desencarara (val.), desencaràs (val., bal.) |
| desencaréssim, desencaràrem (val.), desencaràssim (bal.), desencaréssem, desencaràssem (val., bal.) |
| desencaréssiu, desencaràreu (val.), desencaràssiu (bal.), desencarésseu, desencaràsseu (val., bal.) |
| desencaressin, desencararen (val.), desencarassin (bal.), desencaressen, desencarassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desencarat |
| haguessis (hagueres) desencarat |
| hagués (haguera) desencarat |
| haguéssim (haguérem) desencarat |
| haguéssiu (haguéreu) desencarat |
| haguessin (hagueren) desencarat |
Mode imperatiu
Present
| desencara |
| desencari, desencare (val.) |
| desencarem |
| desencareu, desencarau (bal.) |
| desencarin, desencaren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desencarar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desencarat |
| Gerundi | desencarant |
| Gerundi compost | havent desencarat |
| Participi | desencarat , desencarada , desencarats , desencarades |
Definició
- Canviar la posició de dues coses que estaven encarades.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017