Conjugació en català del verb «desencarar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencarar

Mode indicatiu

Present
jo desencaro (cent.), desencare (val.), desencar (bal.)
tu desencares
ell, ella, vostè desencara
nosaltres desencarem, desencaram (bal.)
vosaltres, vós desencareu, desencarau (bal.)
ells, elles, vostès desencaren
Perfet
jo he desencarat
tu has desencarat
ell, ella, vostè ha desencarat
nosaltres hem desencarat
vosaltres, vós heu desencarat
ells, elles, vostès han desencarat
Imperfet
jo desencarava
tu desencaraves
ell, ella, vostè desencarava
nosaltres desencaràvem
vosaltres, vós desencaràveu
ells, elles, vostès desencaraven
Plusquamperfet
jo havia desencarat
tu havies desencarat
ell, ella, vostè havia desencarat
nosaltres havíem desencarat
vosaltres, vós havíeu desencarat
ells, elles, vostès havien desencarat
Passat simple
jo desencarí
tu desencarares
ell, ella, vostè desencarà
nosaltres desencaràrem
vosaltres, vós desencaràreu
ells, elles, vostès desencararen
Passat perifràstic
jo vaig desencarar
tu vas (vares) desencarar
ell, ella, vostè va desencarar
nosaltres vam (vàrem) desencarar
vosaltres, vós vau (vàreu) desencarar
ells, elles, vostès van (varen) desencarar
Passat anterior
jo haguí desencarat
tu hagueres desencarat
ell, ella, vostè hagué desencarat
nosaltres haguérem desencarat
vosaltres, vós haguéreu desencarat
ells, elles, vostès hagueren desencarat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencarat
tu vas haver desencarat
ell, ella, vostè va haver desencarat
nosaltres vam haver desencarat
vosaltres, vós vau haver desencarat
ells, elles, vostès van haver desencarat
Futur
jo desencararé
tu desencararàs
ell, ella, vostè desencararà
nosaltres desencararem
vosaltres, vós desencarareu
ells, elles, vostès desencararan
Futur perfet
jo hauré desencarat
tu hauràs desencarat
ell, ella, vostè haurà desencarat
nosaltres haurem desencarat
vosaltres, vós haureu desencarat
ells, elles, vostès hauran desencarat
Condicional
jo desencararia
tu desencararies
ell, ella, vostè desencararia
nosaltres desencararíem
vosaltres, vós desencararíeu
ells, elles, vostès desencararien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencarat
tu hauries (hagueres) desencarat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencarat
nosaltres hauríem (haguérem) desencarat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencarat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencarat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencarar

Mode subjuntiu

Present
jo desencari, desencare (val.)
tu desencaris, desencares (val.)
ell, ella, vostè desencari, desencare (val.)
nosaltres desencarem
vosaltres, vós desencareu
ells, elles, vostès desencarin, desencaren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desencarat
tu hagis (hages) desencarat
ell, ella, vostè hagi (haja) desencarat
nosaltres hàgim (hàgem) desencarat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencarat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencarat
Imperfet
jo desencarés, desencarara (val.), desencaràs (val., bal.)
tu desencaressis, desencarares (val.), desencarassis (bal.), desencaresses, desencarasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desencarés, desencarara (val.), desencaràs (val., bal.)
nosaltres desencaréssim, desencaràrem (val.), desencaràssim (bal.), desencaréssem, desencaràssem (val., bal.)
vosaltres, vós desencaréssiu, desencaràreu (val.), desencaràssiu (bal.), desencarésseu, desencaràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desencaressin, desencararen (val.), desencarassin (bal.), desencaressen, desencarassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencarat
tu haguessis (hagueres) desencarat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencarat
nosaltres haguéssim (haguérem) desencarat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencarat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencarat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencarar

Mode imperatiu

Present
tu desencara
ell, ella, vostè desencari, desencare (val.)
nosaltres desencarem
vosaltres, vós desencareu, desencarau (bal.)
ells, elles, vostès desencarin, desencaren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencarar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencarar
Infinitiu compost haver desencarat
Gerundi desencarant
Gerundi compost havent desencarat
Participi desencarat, desencarada, desencarats, desencarades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencarar

  1. Canviar la posició de dues coses que estaven encarades.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.