Conjugació en català del verb «desencallar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

desencallar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
desencallo (cent.), desencalle (val.), desencall (bal.)
desencalles
desencalla
desencallem, desencallam (bal.)
desencalleu, desencallau (bal.)
desencallen
Perfet
he desencallat
has desencallat
ha desencallat
hem desencallat
heu desencallat
han desencallat
Imperfet
desencallava
desencallaves
desencallava
desencallàvem
desencallàveu
desencallaven
Plusquamperfet
havia desencallat
havies desencallat
havia desencallat
havíem desencallat
havíeu desencallat
havien desencallat
Passat simple
desencallí
desencallares
desencallà
desencallàrem
desencallàreu
desencallaren
Passat perifràstic
vaig desencallar
vas (vares) desencallar
va desencallar
vam (vàrem) desencallar
vau (vàreu) desencallar
van (varen) desencallar
Passat anterior
haguí desencallat
hagueres desencallat
hagué desencallat
haguérem desencallat
haguéreu desencallat
hagueren desencallat
Passat anterior perifràstic
vaig haver desencallat
vas haver desencallat
va haver desencallat
vam haver desencallat
vau haver desencallat
van haver desencallat
Futur
desencallaré
desencallaràs
desencallarà
desencallarem
desencallareu
desencallaran
Futur perfet
hauré desencallat
hauràs desencallat
haurà desencallat
haurem desencallat
haureu desencallat
hauran desencallat
Condicional
desencallaria
desencallaries
desencallaria
desencallaríem
desencallaríeu
desencallarien
Condicional perfet
hauria (haguera) desencallat
hauries (hagueres) desencallat
hauria (haguera) desencallat
hauríem (haguérem) desencallat
hauríeu (haguéreu) desencallat
haurien (hagueren) desencallat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
desencalli, desencalle (val.)
desencallis, desencalles (val.)
desencalli, desencalle (val.)
desencallem
desencalleu
desencallin, desencallen (val.)
Perfet
hagi (haja) desencallat
hagis (hages) desencallat
hagi (haja) desencallat
hàgim (hàgem) desencallat
hàgiu (hàgeu) desencallat
hagin (hagen) desencallat
Imperfet
desencallés, desencallara (val.), desencallàs (val., bal.)
desencallessis, desencallares (val.), desencallassis (bal.), desencallesses, desencallasses (val., bal.)
desencallés, desencallara (val.), desencallàs (val., bal.)
desencalléssim, desencallàrem (val.), desencallàssim (bal.), desencalléssem, desencallàssem (val., bal.)
desencalléssiu, desencallàreu (val.), desencallàssiu (bal.), desencallésseu, desencallàsseu (val., bal.)
desencallessin, desencallaren (val.), desencallassin (bal.), desencallessen, desencallassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) desencallat
haguessis (hagueres) desencallat
hagués (haguera) desencallat
haguéssim (haguérem) desencallat
haguéssiu (haguéreu) desencallat
haguessin (hagueren) desencallat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
desencalla
desencalli, desencalle (val.)
desencallem
desencalleu, desencallau (bal.)
desencallin, desencallen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencallar
Infinitiu compost haver desencallat
Gerundi desencallant
Gerundi compost havent desencallat
Participi desencallat , desencallada , desencallats , desencallades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Treure els obstacles que impedien el moviment o el progrés d'una activitat.
  2. A final de desembre , l'acord entre l'Ajuntament , els veïns i la Generalitat desencallava el problema Anuari territorial de Catalunya, 2006
    -cada cop que estava a punt d'haver-los el Ferran desencallava el carretó i el comboi prenia una nova embranzida que els allunyava Màrius Serra, Plans de futur, 2013
  3. Fer sortir un vaixell que estava enclavat en un banc de sorra, en aigües poc profundes.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.