desencalimar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desencalimo (cent.), desencalime (val.), desencalim (bal.) |
| desencalimes |
| desencalima |
| desencalimem, desencalimam (bal.) |
| desencalimeu, desencalimau (bal.) |
| desencalimen |
Perfet
| he desencalimat |
| has desencalimat |
| ha desencalimat |
| hem desencalimat |
| heu desencalimat |
| han desencalimat |
Imperfet
| desencalimava |
| desencalimaves |
| desencalimava |
| desencalimàvem |
| desencalimàveu |
| desencalimaven |
Plusquamperfet
| havia desencalimat |
| havies desencalimat |
| havia desencalimat |
| havíem desencalimat |
| havíeu desencalimat |
| havien desencalimat |
Passat simple
| desencalimí |
| desencalimares |
| desencalimà |
| desencalimàrem |
| desencalimàreu |
| desencalimaren |
Passat perifràstic
| vaig desencalimar |
| vas (vares) desencalimar |
| va desencalimar |
| vam (vàrem) desencalimar |
| vau (vàreu) desencalimar |
| van (varen) desencalimar |
Passat anterior
| haguí desencalimat |
| hagueres desencalimat |
| hagué desencalimat |
| haguérem desencalimat |
| haguéreu desencalimat |
| hagueren desencalimat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desencalimat |
| vas haver desencalimat |
| va haver desencalimat |
| vam haver desencalimat |
| vau haver desencalimat |
| van haver desencalimat |
Futur
| desencalimaré |
| desencalimaràs |
| desencalimarà |
| desencalimarem |
| desencalimareu |
| desencalimaran |
Futur perfet
| hauré desencalimat |
| hauràs desencalimat |
| haurà desencalimat |
| haurem desencalimat |
| haureu desencalimat |
| hauran desencalimat |
Condicional
| desencalimaria |
| desencalimaries |
| desencalimaria |
| desencalimaríem |
| desencalimaríeu |
| desencalimarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desencalimat |
| hauries (hagueres) desencalimat |
| hauria (haguera) desencalimat |
| hauríem (haguérem) desencalimat |
| hauríeu (haguéreu) desencalimat |
| haurien (hagueren) desencalimat |
Mode subjuntiu
Present
| desencalimi, desencalime (val.) |
| desencalimis, desencalimes (val.) |
| desencalimi, desencalime (val.) |
| desencalimem |
| desencalimeu |
| desencalimin, desencalimen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desencalimat |
| hagis (hages) desencalimat |
| hagi (haja) desencalimat |
| hàgim (hàgem) desencalimat |
| hàgiu (hàgeu) desencalimat |
| hagin (hagen) desencalimat |
Imperfet
| desencalimés, desencalimara (val.), desencalimàs (val., bal.) |
| desencalimessis, desencalimares (val.), desencalimassis (bal.), desencalimesses, desencalimasses (val., bal.) |
| desencalimés, desencalimara (val.), desencalimàs (val., bal.) |
| desencaliméssim, desencalimàrem (val.), desencalimàssim (bal.), desencaliméssem, desencalimàssem (val., bal.) |
| desencaliméssiu, desencalimàreu (val.), desencalimàssiu (bal.), desencalimésseu, desencalimàsseu (val., bal.) |
| desencalimessin, desencalimaren (val.), desencalimassin (bal.), desencalimessen, desencalimassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desencalimat |
| haguessis (hagueres) desencalimat |
| hagués (haguera) desencalimat |
| haguéssim (haguérem) desencalimat |
| haguéssiu (haguéreu) desencalimat |
| haguessin (hagueren) desencalimat |
Mode imperatiu
Present
| desencalima |
| desencalimi, desencalime (val.) |
| desencalimem |
| desencalimeu, desencalimau (bal.) |
| desencalimin, desencalimen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desencalimar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desencalimat |
| Gerundi | desencalimant |
| Gerundi compost | havent desencalimat |
| Participi | desencalimat , desencalimada , desencalimats , desencalimades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017