desemmarcar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desemmarco (cent.), desemmarque (val.), desemmarc (bal.) |
| desemmarques |
| desemmarca |
| desemmarquem, desemmarcam (bal.) |
| desemmarqueu, desemmarcau (bal.) |
| desemmarquen |
Perfet
| he desemmarcat |
| has desemmarcat |
| ha desemmarcat |
| hem desemmarcat |
| heu desemmarcat |
| han desemmarcat |
Imperfet
| desemmarcava |
| desemmarcaves |
| desemmarcava |
| desemmarcàvem |
| desemmarcàveu |
| desemmarcaven |
Plusquamperfet
| havia desemmarcat |
| havies desemmarcat |
| havia desemmarcat |
| havíem desemmarcat |
| havíeu desemmarcat |
| havien desemmarcat |
Passat simple
| desemmarquí |
| desemmarcares |
| desemmarcà |
| desemmarcàrem |
| desemmarcàreu |
| desemmarcaren |
Passat perifràstic
| vaig desemmarcar |
| vas (vares) desemmarcar |
| va desemmarcar |
| vam (vàrem) desemmarcar |
| vau (vàreu) desemmarcar |
| van (varen) desemmarcar |
Passat anterior
| haguí desemmarcat |
| hagueres desemmarcat |
| hagué desemmarcat |
| haguérem desemmarcat |
| haguéreu desemmarcat |
| hagueren desemmarcat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desemmarcat |
| vas haver desemmarcat |
| va haver desemmarcat |
| vam haver desemmarcat |
| vau haver desemmarcat |
| van haver desemmarcat |
Futur
| desemmarcaré |
| desemmarcaràs |
| desemmarcarà |
| desemmarcarem |
| desemmarcareu |
| desemmarcaran |
Futur perfet
| hauré desemmarcat |
| hauràs desemmarcat |
| haurà desemmarcat |
| haurem desemmarcat |
| haureu desemmarcat |
| hauran desemmarcat |
Condicional
| desemmarcaria |
| desemmarcaries |
| desemmarcaria |
| desemmarcaríem |
| desemmarcaríeu |
| desemmarcarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desemmarcat |
| hauries (hagueres) desemmarcat |
| hauria (haguera) desemmarcat |
| hauríem (haguérem) desemmarcat |
| hauríeu (haguéreu) desemmarcat |
| haurien (hagueren) desemmarcat |
Mode subjuntiu
Present
| desemmarqui, desemmarque (val.) |
| desemmarquis, desemmarques (val.) |
| desemmarqui, desemmarque (val.) |
| desemmarquem |
| desemmarqueu |
| desemmarquin, desemmarquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desemmarcat |
| hagis (hages) desemmarcat |
| hagi (haja) desemmarcat |
| hàgim (hàgem) desemmarcat |
| hàgiu (hàgeu) desemmarcat |
| hagin (hagen) desemmarcat |
Imperfet
| desemmarqués, desemmarcara (val.), desemmarcàs (val., bal.) |
| desemmarquessis, desemmarcares (val.), desemmarcassis (bal.), desemmarquesses, desemmarcasses (val., bal.) |
| desemmarqués, desemmarcara (val.), desemmarcàs (val., bal.) |
| desemmarquéssim, desemmarcàrem (val.), desemmarcàssim (bal.), desemmarquéssem, desemmarcàssem (val., bal.) |
| desemmarquéssiu, desemmarcàreu (val.), desemmarcàssiu (bal.), desemmarquésseu, desemmarcàsseu (val., bal.) |
| desemmarquessin, desemmarcaren (val.), desemmarcassin (bal.), desemmarquessen, desemmarcassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desemmarcat |
| haguessis (hagueres) desemmarcat |
| hagués (haguera) desemmarcat |
| haguéssim (haguérem) desemmarcat |
| haguéssiu (haguéreu) desemmarcat |
| haguessin (hagueren) desemmarcat |
Mode imperatiu
Present
| desemmarca |
| desemmarqui, desemmarque (val.) |
| desemmarquem |
| desemmarqueu, desemmarcau (bal.) |
| desemmarquin, desemmarquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desemmarcar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desemmarcat |
| Gerundi | desemmarcant |
| Gerundi compost | havent desemmarcat |
| Participi | desemmarcat , desemmarcada , desemmarcats , desemmarcades |
Definició
- Llevar el marc a un quadre.
- Considerar fora de context.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017