desembrocar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desembroco (cent.), desembroque (val.), desembroc (bal.) |
| desembroques |
| desembroca |
| desembroquem, desembrocam (bal.) |
| desembroqueu, desembrocau (bal.) |
| desembroquen |
Perfet
| he desembrocat |
| has desembrocat |
| ha desembrocat |
| hem desembrocat |
| heu desembrocat |
| han desembrocat |
Imperfet
| desembrocava |
| desembrocaves |
| desembrocava |
| desembrocàvem |
| desembrocàveu |
| desembrocaven |
Plusquamperfet
| havia desembrocat |
| havies desembrocat |
| havia desembrocat |
| havíem desembrocat |
| havíeu desembrocat |
| havien desembrocat |
Passat simple
| desembroquí |
| desembrocares |
| desembrocà |
| desembrocàrem |
| desembrocàreu |
| desembrocaren |
Passat perifràstic
| vaig desembrocar |
| vas (vares) desembrocar |
| va desembrocar |
| vam (vàrem) desembrocar |
| vau (vàreu) desembrocar |
| van (varen) desembrocar |
Passat anterior
| haguí desembrocat |
| hagueres desembrocat |
| hagué desembrocat |
| haguérem desembrocat |
| haguéreu desembrocat |
| hagueren desembrocat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desembrocat |
| vas haver desembrocat |
| va haver desembrocat |
| vam haver desembrocat |
| vau haver desembrocat |
| van haver desembrocat |
Futur
| desembrocaré |
| desembrocaràs |
| desembrocarà |
| desembrocarem |
| desembrocareu |
| desembrocaran |
Futur perfet
| hauré desembrocat |
| hauràs desembrocat |
| haurà desembrocat |
| haurem desembrocat |
| haureu desembrocat |
| hauran desembrocat |
Condicional
| desembrocaria |
| desembrocaries |
| desembrocaria |
| desembrocaríem |
| desembrocaríeu |
| desembrocarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desembrocat |
| hauries (hagueres) desembrocat |
| hauria (haguera) desembrocat |
| hauríem (haguérem) desembrocat |
| hauríeu (haguéreu) desembrocat |
| haurien (hagueren) desembrocat |
Mode subjuntiu
Present
| desembroqui, desembroque (val.) |
| desembroquis, desembroques (val.) |
| desembroqui, desembroque (val.) |
| desembroquem |
| desembroqueu |
| desembroquin, desembroquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desembrocat |
| hagis (hages) desembrocat |
| hagi (haja) desembrocat |
| hàgim (hàgem) desembrocat |
| hàgiu (hàgeu) desembrocat |
| hagin (hagen) desembrocat |
Imperfet
| desembroqués, desembrocara (val.), desembrocàs (val., bal.) |
| desembroquessis, desembrocares (val.), desembrocassis (bal.), desembroquesses, desembrocasses (val., bal.) |
| desembroqués, desembrocara (val.), desembrocàs (val., bal.) |
| desembroquéssim, desembrocàrem (val.), desembrocàssim (bal.), desembroquéssem, desembrocàssem (val., bal.) |
| desembroquéssiu, desembrocàreu (val.), desembrocàssiu (bal.), desembroquésseu, desembrocàsseu (val., bal.) |
| desembroquessin, desembrocaren (val.), desembrocassin (bal.), desembroquessen, desembrocassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desembrocat |
| haguessis (hagueres) desembrocat |
| hagués (haguera) desembrocat |
| haguéssim (haguérem) desembrocat |
| haguéssiu (haguéreu) desembrocat |
| haguessin (hagueren) desembrocat |
Mode imperatiu
Present
| desembroca |
| desembroqui, desembroque (val.) |
| desembroquem |
| desembroqueu, desembrocau (bal.) |
| desembroquin, desembroquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desembrocar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desembrocat |
| Gerundi | desembrocant |
| Gerundi compost | havent desembrocat |
| Participi | desembrocat , desembrocada , desembrocats , desembrocades |
Definició
- Deixar d'estar embrocat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017