desembogar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desembogo (cent.), desembogue (val.), desembog (bal.) |
| desembogues |
| desemboga |
| desemboguem, desembogam (bal.) |
| desembogueu, desembogau (bal.) |
| desemboguen |
Perfet
| he desembogat |
| has desembogat |
| ha desembogat |
| hem desembogat |
| heu desembogat |
| han desembogat |
Imperfet
| desembogava |
| desembogaves |
| desembogava |
| desembogàvem |
| desembogàveu |
| desembogaven |
Plusquamperfet
| havia desembogat |
| havies desembogat |
| havia desembogat |
| havíem desembogat |
| havíeu desembogat |
| havien desembogat |
Passat simple
| desemboguí |
| desembogares |
| desembogà |
| desembogàrem |
| desembogàreu |
| desembogaren |
Passat perifràstic
| vaig desembogar |
| vas (vares) desembogar |
| va desembogar |
| vam (vàrem) desembogar |
| vau (vàreu) desembogar |
| van (varen) desembogar |
Passat anterior
| haguí desembogat |
| hagueres desembogat |
| hagué desembogat |
| haguérem desembogat |
| haguéreu desembogat |
| hagueren desembogat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desembogat |
| vas haver desembogat |
| va haver desembogat |
| vam haver desembogat |
| vau haver desembogat |
| van haver desembogat |
Futur
| desembogaré |
| desembogaràs |
| desembogarà |
| desembogarem |
| desembogareu |
| desembogaran |
Futur perfet
| hauré desembogat |
| hauràs desembogat |
| haurà desembogat |
| haurem desembogat |
| haureu desembogat |
| hauran desembogat |
Condicional
| desembogaria |
| desembogaries |
| desembogaria |
| desembogaríem |
| desembogaríeu |
| desembogarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desembogat |
| hauries (hagueres) desembogat |
| hauria (haguera) desembogat |
| hauríem (haguérem) desembogat |
| hauríeu (haguéreu) desembogat |
| haurien (hagueren) desembogat |
Mode subjuntiu
Present
| desembogui, desembogue (val.) |
| desemboguis, desembogues (val.) |
| desembogui, desembogue (val.) |
| desemboguem |
| desembogueu |
| desemboguin, desemboguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desembogat |
| hagis (hages) desembogat |
| hagi (haja) desembogat |
| hàgim (hàgem) desembogat |
| hàgiu (hàgeu) desembogat |
| hagin (hagen) desembogat |
Imperfet
| desembogués, desembogara (val.), desembogàs (val., bal.) |
| desemboguessis, desembogares (val.), desembogassis (bal.), desemboguesses, desembogasses (val., bal.) |
| desembogués, desembogara (val.), desembogàs (val., bal.) |
| desemboguéssim, desembogàrem (val.), desembogàssim (bal.), desemboguéssem, desembogàssem (val., bal.) |
| desemboguéssiu, desembogàreu (val.), desembogàssiu (bal.), desemboguésseu, desembogàsseu (val., bal.) |
| desemboguessin, desembogaren (val.), desembogassin (bal.), desemboguessen, desembogassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desembogat |
| haguessis (hagueres) desembogat |
| hagués (haguera) desembogat |
| haguéssim (haguérem) desembogat |
| haguéssiu (haguéreu) desembogat |
| haguessin (hagueren) desembogat |
Mode imperatiu
Present
| desemboga |
| desembogui, desembogue (val.) |
| desemboguem |
| desembogueu, desembogau (bal.) |
| desemboguin, desemboguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desembogar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desembogat |
| Gerundi | desembogant |
| Gerundi compost | havent desembogat |
| Participi | desembogat , desembogada , desembogats , desembogades |
Definició
- Treure la boga d’un seient.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017