desembenar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desembeno (cent.), desembene (val.), desembèn (bal.) |
| desembenes |
| desembena |
| desembenem, desembenam (bal.) |
| desembeneu, desembenau (bal.) |
| desembenen |
Perfet
| he desembenat |
| has desembenat |
| ha desembenat |
| hem desembenat |
| heu desembenat |
| han desembenat |
Imperfet
| desembenava |
| desembenaves |
| desembenava |
| desembenàvem |
| desembenàveu |
| desembenaven |
Plusquamperfet
| havia desembenat |
| havies desembenat |
| havia desembenat |
| havíem desembenat |
| havíeu desembenat |
| havien desembenat |
Passat simple
| desembení |
| desembenares |
| desembenà |
| desembenàrem |
| desembenàreu |
| desembenaren |
Passat perifràstic
| vaig desembenar |
| vas (vares) desembenar |
| va desembenar |
| vam (vàrem) desembenar |
| vau (vàreu) desembenar |
| van (varen) desembenar |
Passat anterior
| haguí desembenat |
| hagueres desembenat |
| hagué desembenat |
| haguérem desembenat |
| haguéreu desembenat |
| hagueren desembenat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desembenat |
| vas haver desembenat |
| va haver desembenat |
| vam haver desembenat |
| vau haver desembenat |
| van haver desembenat |
Futur
| desembenaré |
| desembenaràs |
| desembenarà |
| desembenarem |
| desembenareu |
| desembenaran |
Futur perfet
| hauré desembenat |
| hauràs desembenat |
| haurà desembenat |
| haurem desembenat |
| haureu desembenat |
| hauran desembenat |
Condicional
| desembenaria |
| desembenaries |
| desembenaria |
| desembenaríem |
| desembenaríeu |
| desembenarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desembenat |
| hauries (hagueres) desembenat |
| hauria (haguera) desembenat |
| hauríem (haguérem) desembenat |
| hauríeu (haguéreu) desembenat |
| haurien (hagueren) desembenat |
Mode subjuntiu
Present
| desembeni, desembene (val.) |
| desembenis, desembenes (val.) |
| desembeni, desembene (val.) |
| desembenem |
| desembeneu |
| desembenin, desembenen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desembenat |
| hagis (hages) desembenat |
| hagi (haja) desembenat |
| hàgim (hàgem) desembenat |
| hàgiu (hàgeu) desembenat |
| hagin (hagen) desembenat |
Imperfet
| desembenés, desembenara (val.), desembenàs (val., bal.) |
| desembenessis, desembenares (val.), desembenassis (bal.), desembenesses, desembenasses (val., bal.) |
| desembenés, desembenara (val.), desembenàs (val., bal.) |
| desembenéssim, desembenàrem (val.), desembenàssim (bal.), desembenéssem, desembenàssem (val., bal.) |
| desembenéssiu, desembenàreu (val.), desembenàssiu (bal.), desembenésseu, desembenàsseu (val., bal.) |
| desembenessin, desembenaren (val.), desembenassin (bal.), desembenessen, desembenassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desembenat |
| haguessis (hagueres) desembenat |
| hagués (haguera) desembenat |
| haguéssim (haguérem) desembenat |
| haguéssiu (haguéreu) desembenat |
| haguessin (hagueren) desembenat |
Mode imperatiu
Present
| desembena |
| desembeni, desembene (val.) |
| desembenem |
| desembeneu, desembenau (bal.) |
| desembenin, desembenen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desembenar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desembenat |
| Gerundi | desembenant |
| Gerundi compost | havent desembenat |
| Participi | desembenat , desembenada , desembenats , desembenades |
Definició
- Llevar la bena.
- L'Alberta li desembenà el genoll. Mentrestant, el doctor Roviralta va fer algunes preguntes Xavier Benguerel, La veritat del foc, 1995
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017