desembargar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desembargo (cent.), desembargue (val.), desembarg (bal.) |
| desembargues |
| desembarga |
| desembarguem, desembargam (bal.) |
| desembargueu, desembargau (bal.) |
| desembarguen |
Perfet
| he desembargat |
| has desembargat |
| ha desembargat |
| hem desembargat |
| heu desembargat |
| han desembargat |
Imperfet
| desembargava |
| desembargaves |
| desembargava |
| desembargàvem |
| desembargàveu |
| desembargaven |
Plusquamperfet
| havia desembargat |
| havies desembargat |
| havia desembargat |
| havíem desembargat |
| havíeu desembargat |
| havien desembargat |
Passat simple
| desembarguí |
| desembargares |
| desembargà |
| desembargàrem |
| desembargàreu |
| desembargaren |
Passat perifràstic
| vaig desembargar |
| vas (vares) desembargar |
| va desembargar |
| vam (vàrem) desembargar |
| vau (vàreu) desembargar |
| van (varen) desembargar |
Passat anterior
| haguí desembargat |
| hagueres desembargat |
| hagué desembargat |
| haguérem desembargat |
| haguéreu desembargat |
| hagueren desembargat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desembargat |
| vas haver desembargat |
| va haver desembargat |
| vam haver desembargat |
| vau haver desembargat |
| van haver desembargat |
Futur
| desembargaré |
| desembargaràs |
| desembargarà |
| desembargarem |
| desembargareu |
| desembargaran |
Futur perfet
| hauré desembargat |
| hauràs desembargat |
| haurà desembargat |
| haurem desembargat |
| haureu desembargat |
| hauran desembargat |
Condicional
| desembargaria |
| desembargaries |
| desembargaria |
| desembargaríem |
| desembargaríeu |
| desembargarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desembargat |
| hauries (hagueres) desembargat |
| hauria (haguera) desembargat |
| hauríem (haguérem) desembargat |
| hauríeu (haguéreu) desembargat |
| haurien (hagueren) desembargat |
Mode subjuntiu
Present
| desembargui, desembargue (val.) |
| desembarguis, desembargues (val.) |
| desembargui, desembargue (val.) |
| desembarguem |
| desembargueu |
| desembarguin, desembarguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desembargat |
| hagis (hages) desembargat |
| hagi (haja) desembargat |
| hàgim (hàgem) desembargat |
| hàgiu (hàgeu) desembargat |
| hagin (hagen) desembargat |
Imperfet
| desembargués, desembargara (val.), desembargàs (val., bal.) |
| desembarguessis, desembargares (val.), desembargassis (bal.), desembarguesses, desembargasses (val., bal.) |
| desembargués, desembargara (val.), desembargàs (val., bal.) |
| desembarguéssim, desembargàrem (val.), desembargàssim (bal.), desembarguéssem, desembargàssem (val., bal.) |
| desembarguéssiu, desembargàreu (val.), desembargàssiu (bal.), desembarguésseu, desembargàsseu (val., bal.) |
| desembarguessin, desembargaren (val.), desembargassin (bal.), desembarguessen, desembargassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desembargat |
| haguessis (hagueres) desembargat |
| hagués (haguera) desembargat |
| haguéssim (haguérem) desembargat |
| haguéssiu (haguéreu) desembargat |
| haguessin (hagueren) desembargat |
Mode imperatiu
Present
| desembarga |
| desembargui, desembargue (val.) |
| desembarguem |
| desembargueu, desembargau (bal.) |
| desembarguin, desembarguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desembargar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desembargat |
| Gerundi | desembargant |
| Gerundi compost | havent desembargat |
| Participi | desembargat , desembargada , desembargats , desembargades |
Definició
- Deixar sense validesa una ordre d'embargament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017