Conjugació del verb «desduir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desduir

Mode indicatiu

Present
jo desdueixo (cent.), desduesc (val., bal.), desduïsc (val.)
tu desdueixes, desduïxes (val.)
ell, ella, vostè desdueix, desduïx (val.)
nosaltres desduïm
vosaltres, vós desduïu
ells, elles, vostès desdueixen, desduïxen (val.)
Perfet
jo he desduït
tu has desduït
ell, ella, vostè ha desduït
nosaltres hem desduït
vosaltres, vós heu desduït
ells, elles, vostès han desduït
Imperfet
jo desduïa
tu desduïes
ell, ella, vostè desduïa
nosaltres desduíem
vosaltres, vós desduíeu
ells, elles, vostès desduïen
Plusquamperfet
jo havia desduït
tu havies desduït
ell, ella, vostè havia desduït
nosaltres havíem desduït
vosaltres, vós havíeu desduït
ells, elles, vostès havien desduït
Passat simple
jo desduí
tu desduïres
ell, ella, vostè desduí
nosaltres desduírem
vosaltres, vós desduíreu
ells, elles, vostès desduïren
Passat perifràstic
jo vaig desduir
tu vas (vares) desduir
ell, ella, vostè va desduir
nosaltres vam (vàrem) desduir
vosaltres, vós vau (vàreu) desduir
ells, elles, vostès van (varen) desduir
Passat anterior
jo haguí desduït
tu hagueres desduït
ell, ella, vostè hagué desduït
nosaltres haguérem desduït
vosaltres, vós haguéreu desduït
ells, elles, vostès hagueren desduït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desduït
tu vas haver desduït
ell, ella, vostè va haver desduït
nosaltres vam haver desduït
vosaltres, vós vau haver desduït
ells, elles, vostès van haver desduït
Futur
jo desduiré
tu desduiràs
ell, ella, vostè desduirà
nosaltres desduirem
vosaltres, vós desduireu
ells, elles, vostès desduiran
Futur perfet
jo hauré desduït
tu hauràs desduït
ell, ella, vostè haurà desduït
nosaltres haurem desduït
vosaltres, vós haureu desduït
ells, elles, vostès hauran desduït
Condicional
jo desduiria
tu desduiries
ell, ella, vostè desduiria
nosaltres desduiríem
vosaltres, vós desduiríeu
ells, elles, vostès desduirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desduït
tu hauries (hagueres) desduït
ell, ella, vostè hauria (haguera) desduït
nosaltres hauríem (haguérem) desduït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desduït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desduït

desduir

Mode subjuntiu

Present
jo desdueixi, desduesca / desduïsca (val.), desduesqui (bal.)
tu desdueixis, desduesques / desduïsques (val.), desduesquis (bal.)
ell, ella, vostè desdueixi, desduesca / desduïsca (val.), desduesqui (bal.)
nosaltres desduïm, desduïguem (bal.)
vosaltres, vós desduïu, desduïgueu (bal.)
ells, elles, vostès desdueixin, desduesquen / desduïsquen (val.), desduesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desduït
tu hagis (hages) desduït
ell, ella, vostè hagi (haja) desduït
nosaltres hàgim (hàgem) desduït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desduït
ells, elles, vostès hagin (hagen) desduït
Imperfet
jo desduís, desduïra (val.)
tu desduïssis, desduïres (val.), desduïsses
ell, ella, vostè desduís, desduïra (val.)
nosaltres desduíssim, desduírem (val.), desduíssem
vosaltres, vós desduíssiu, desduíreu (val.), desduísseu
ells, elles, vostès desduïssin, desduïren (val.), desduïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desduït
tu haguessis (hagueres) desduït
ell, ella, vostè hagués (haguera) desduït
nosaltres haguéssim (haguérem) desduït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desduït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desduït

desduir

Imperatiu

Present
tu desdueix, desduïx (val.)
ell, ella, vostè desdueixi, desduesca / desduïsca (val.), desduesqui (bal.)
nosaltres desduïm, desduïguem (bal.)
vosaltres, vós desduïu
ells, elles, vostès desdueixin, desduesquen / desduïsquen (val.), desduesquin (bal.)

desduir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desduir
Infinitiu compost haver desduït
Gerundi desduint
Gerundi compost havent desduït
Participi desduït, desduïda, desduïts, desduïdes