desdoblegar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desdoblego (cent.), desdoblegue (val.), desdobleg (bal.) |
| desdoblegues |
| desdoblega |
| desdobleguem, desdoblegam (bal.) |
| desdoblegueu, desdoblegau (bal.) |
| desdobleguen |
Perfet
| he desdoblegat |
| has desdoblegat |
| ha desdoblegat |
| hem desdoblegat |
| heu desdoblegat |
| han desdoblegat |
Imperfet
| desdoblegava |
| desdoblegaves |
| desdoblegava |
| desdoblegàvem |
| desdoblegàveu |
| desdoblegaven |
Plusquamperfet
| havia desdoblegat |
| havies desdoblegat |
| havia desdoblegat |
| havíem desdoblegat |
| havíeu desdoblegat |
| havien desdoblegat |
Passat simple
| desdobleguí |
| desdoblegares |
| desdoblegà |
| desdoblegàrem |
| desdoblegàreu |
| desdoblegaren |
Passat perifràstic
| vaig desdoblegar |
| vas (vares) desdoblegar |
| va desdoblegar |
| vam (vàrem) desdoblegar |
| vau (vàreu) desdoblegar |
| van (varen) desdoblegar |
Passat anterior
| haguí desdoblegat |
| hagueres desdoblegat |
| hagué desdoblegat |
| haguérem desdoblegat |
| haguéreu desdoblegat |
| hagueren desdoblegat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desdoblegat |
| vas haver desdoblegat |
| va haver desdoblegat |
| vam haver desdoblegat |
| vau haver desdoblegat |
| van haver desdoblegat |
Futur
| desdoblegaré |
| desdoblegaràs |
| desdoblegarà |
| desdoblegarem |
| desdoblegareu |
| desdoblegaran |
Futur perfet
| hauré desdoblegat |
| hauràs desdoblegat |
| haurà desdoblegat |
| haurem desdoblegat |
| haureu desdoblegat |
| hauran desdoblegat |
Condicional
| desdoblegaria |
| desdoblegaries |
| desdoblegaria |
| desdoblegaríem |
| desdoblegaríeu |
| desdoblegarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desdoblegat |
| hauries (hagueres) desdoblegat |
| hauria (haguera) desdoblegat |
| hauríem (haguérem) desdoblegat |
| hauríeu (haguéreu) desdoblegat |
| haurien (hagueren) desdoblegat |
Mode subjuntiu
Present
| desdoblegui, desdoblegue (val.) |
| desdobleguis, desdoblegues (val.) |
| desdoblegui, desdoblegue (val.) |
| desdobleguem |
| desdoblegueu |
| desdobleguin, desdobleguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desdoblegat |
| hagis (hages) desdoblegat |
| hagi (haja) desdoblegat |
| hàgim (hàgem) desdoblegat |
| hàgiu (hàgeu) desdoblegat |
| hagin (hagen) desdoblegat |
Imperfet
| desdoblegués, desdoblegara (val.), desdoblegàs (val., bal.) |
| desdobleguessis, desdoblegares (val.), desdoblegassis (bal.), desdobleguesses, desdoblegasses (val., bal.) |
| desdoblegués, desdoblegara (val.), desdoblegàs (val., bal.) |
| desdobleguéssim, desdoblegàrem (val.), desdoblegàssim (bal.), desdobleguéssem, desdoblegàssem (val., bal.) |
| desdobleguéssiu, desdoblegàreu (val.), desdoblegàssiu (bal.), desdobleguésseu, desdoblegàsseu (val., bal.) |
| desdobleguessin, desdoblegaren (val.), desdoblegassin (bal.), desdobleguessen, desdoblegassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desdoblegat |
| haguessis (hagueres) desdoblegat |
| hagués (haguera) desdoblegat |
| haguéssim (haguérem) desdoblegat |
| haguéssiu (haguéreu) desdoblegat |
| haguessin (hagueren) desdoblegat |
Mode imperatiu
Present
| desdoblega |
| desdoblegui, desdoblegue (val.) |
| desdobleguem |
| desdoblegueu, desdoblegau (bal.) |
| desdobleguin, desdobleguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desdoblegar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desdoblegat |
| Gerundi | desdoblegant |
| Gerundi compost | havent desdoblegat |
| Participi | desdoblegat , desdoblegada , desdoblegats , desdoblegades |
Definició
- Estirar quelcom que estava plegat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017