Conjugació del verb «descucar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

descucar

Mode indicatiu

Present
jo descuco (cent.), descuque (val.), descuc (bal.)
tu descuques
ell, ella, vostè descuca
nosaltres descuquem, descucam (bal.)
vosaltres, vós descuqueu, descucau (bal.)
ells, elles, vostès descuquen
Perfet
jo he descucat
tu has descucat
ell, ella, vostè ha descucat
nosaltres hem descucat
vosaltres, vós heu descucat
ells, elles, vostès han descucat
Imperfet
jo descucava
tu descucaves
ell, ella, vostè descucava
nosaltres descucàvem
vosaltres, vós descucàveu
ells, elles, vostès descucaven
Plusquamperfet
jo havia descucat
tu havies descucat
ell, ella, vostè havia descucat
nosaltres havíem descucat
vosaltres, vós havíeu descucat
ells, elles, vostès havien descucat
Passat simple
jo descuquí
tu descucares
ell, ella, vostè descucà
nosaltres descucàrem
vosaltres, vós descucàreu
ells, elles, vostès descucaren
Passat perifràstic
jo vaig descucar
tu vas (vares) descucar
ell, ella, vostè va descucar
nosaltres vam (vàrem) descucar
vosaltres, vós vau (vàreu) descucar
ells, elles, vostès van (varen) descucar
Passat anterior
jo haguí descucat
tu hagueres descucat
ell, ella, vostè hagué descucat
nosaltres haguérem descucat
vosaltres, vós haguéreu descucat
ells, elles, vostès hagueren descucat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver descucat
tu vas haver descucat
ell, ella, vostè va haver descucat
nosaltres vam haver descucat
vosaltres, vós vau haver descucat
ells, elles, vostès van haver descucat
Futur
jo descucaré
tu descucaràs
ell, ella, vostè descucarà
nosaltres descucarem
vosaltres, vós descucareu
ells, elles, vostès descucaran
Futur perfet
jo hauré descucat
tu hauràs descucat
ell, ella, vostè haurà descucat
nosaltres haurem descucat
vosaltres, vós haureu descucat
ells, elles, vostès hauran descucat
Condicional
jo descucaria
tu descucaries
ell, ella, vostè descucaria
nosaltres descucaríem
vosaltres, vós descucaríeu
ells, elles, vostès descucarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) descucat
tu hauries (hagueres) descucat
ell, ella, vostè hauria (haguera) descucat
nosaltres hauríem (haguérem) descucat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) descucat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) descucat

descucar

Mode subjuntiu

Present
jo descuqui, descuque (val.)
tu descuquis, descuques (val.)
ell, ella, vostè descuqui, descuque (val.)
nosaltres descuquem
vosaltres, vós descuqueu
ells, elles, vostès descuquin, descuquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) descucat
tu hagis (hages) descucat
ell, ella, vostè hagi (haja) descucat
nosaltres hàgim (hàgem) descucat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) descucat
ells, elles, vostès hagin (hagen) descucat
Imperfet
jo descuqués, descucara (val.), descucàs (val., bal.)
tu descuquessis, descucares (val.), descucassis (bal.), descuquesses, descucasses (val., bal.)
ell, ella, vostè descuqués, descucara (val.), descucàs (val., bal.)
nosaltres descuquéssim, descucàrem (val.), descucàssim (bal.), descuquéssem, descucàssem (val., bal.)
vosaltres, vós descuquéssiu, descucàreu (val.), descucàssiu (bal.), descuquésseu, descucàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès descuquessin, descucaren (val.), descucassin (bal.), descuquessen, descucassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) descucat
tu haguessis (hagueres) descucat
ell, ella, vostè hagués (haguera) descucat
nosaltres haguéssim (haguérem) descucat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) descucat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) descucat

descucar

Imperatiu

Present
tu descuca
ell, ella, vostè descuqui, descuque (val.)
nosaltres descuquem
vosaltres, vós descuqueu, descucau (bal.)
ells, elles, vostès descuquin, descuquen (val.)

descucar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu descucar
Infinitiu compost haver descucat
Gerundi descucant
Gerundi compost havent descucat
Participi descucat, descucada, descucats, descucades