descucar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| descuco (cent.), descuque (val.), descuc (bal.) |
| descuques |
| descuca |
| descuquem, descucam (bal.) |
| descuqueu, descucau (bal.) |
| descuquen |
Perfet
| he descucat |
| has descucat |
| ha descucat |
| hem descucat |
| heu descucat |
| han descucat |
Imperfet
| descucava |
| descucaves |
| descucava |
| descucàvem |
| descucàveu |
| descucaven |
Plusquamperfet
| havia descucat |
| havies descucat |
| havia descucat |
| havíem descucat |
| havíeu descucat |
| havien descucat |
Passat simple
| descuquí |
| descucares |
| descucà |
| descucàrem |
| descucàreu |
| descucaren |
Passat perifràstic
| vaig descucar |
| vas (vares) descucar |
| va descucar |
| vam (vàrem) descucar |
| vau (vàreu) descucar |
| van (varen) descucar |
Passat anterior
| haguí descucat |
| hagueres descucat |
| hagué descucat |
| haguérem descucat |
| haguéreu descucat |
| hagueren descucat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver descucat |
| vas haver descucat |
| va haver descucat |
| vam haver descucat |
| vau haver descucat |
| van haver descucat |
Futur
| descucaré |
| descucaràs |
| descucarà |
| descucarem |
| descucareu |
| descucaran |
Futur perfet
| hauré descucat |
| hauràs descucat |
| haurà descucat |
| haurem descucat |
| haureu descucat |
| hauran descucat |
Condicional
| descucaria |
| descucaries |
| descucaria |
| descucaríem |
| descucaríeu |
| descucarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) descucat |
| hauries (hagueres) descucat |
| hauria (haguera) descucat |
| hauríem (haguérem) descucat |
| hauríeu (haguéreu) descucat |
| haurien (hagueren) descucat |
Mode subjuntiu
Present
| descuqui, descuque (val.) |
| descuquis, descuques (val.) |
| descuqui, descuque (val.) |
| descuquem |
| descuqueu |
| descuquin, descuquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) descucat |
| hagis (hages) descucat |
| hagi (haja) descucat |
| hàgim (hàgem) descucat |
| hàgiu (hàgeu) descucat |
| hagin (hagen) descucat |
Imperfet
| descuqués, descucara (val.), descucàs (val., bal.) |
| descuquessis, descucares (val.), descucassis (bal.), descuquesses, descucasses (val., bal.) |
| descuqués, descucara (val.), descucàs (val., bal.) |
| descuquéssim, descucàrem (val.), descucàssim (bal.), descuquéssem, descucàssem (val., bal.) |
| descuquéssiu, descucàreu (val.), descucàssiu (bal.), descuquésseu, descucàsseu (val., bal.) |
| descuquessin, descucaren (val.), descucassin (bal.), descuquessen, descucassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) descucat |
| haguessis (hagueres) descucat |
| hagués (haguera) descucat |
| haguéssim (haguérem) descucat |
| haguéssiu (haguéreu) descucat |
| haguessin (hagueren) descucat |
Mode imperatiu
Present
| descuca |
| descuqui, descuque (val.) |
| descuquem |
| descuqueu, descucau (bal.) |
| descuquin, descuquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | descucar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver descucat |
| Gerundi | descucant |
| Gerundi compost | havent descucat |
| Participi | descucat , descucada , descucats , descucades |
Definició
- Llevar els cucs que parasiten plantes i bèsties.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017