descordar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| descordo (cent.), descorde (val.), descord (bal.) |
| descordes |
| descorda |
| descordem, descordam (bal.) |
| descordeu, descordau (bal.) |
| descorden |
Perfet
| he descordat |
| has descordat |
| ha descordat |
| hem descordat |
| heu descordat |
| han descordat |
Imperfet
| descordava |
| descordaves |
| descordava |
| descordàvem |
| descordàveu |
| descordaven |
Plusquamperfet
| havia descordat |
| havies descordat |
| havia descordat |
| havíem descordat |
| havíeu descordat |
| havien descordat |
Passat simple
| descordí |
| descordares |
| descordà |
| descordàrem |
| descordàreu |
| descordaren |
Passat perifràstic
| vaig descordar |
| vas (vares) descordar |
| va descordar |
| vam (vàrem) descordar |
| vau (vàreu) descordar |
| van (varen) descordar |
Passat anterior
| haguí descordat |
| hagueres descordat |
| hagué descordat |
| haguérem descordat |
| haguéreu descordat |
| hagueren descordat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver descordat |
| vas haver descordat |
| va haver descordat |
| vam haver descordat |
| vau haver descordat |
| van haver descordat |
Futur
| descordaré |
| descordaràs |
| descordarà |
| descordarem |
| descordareu |
| descordaran |
Futur perfet
| hauré descordat |
| hauràs descordat |
| haurà descordat |
| haurem descordat |
| haureu descordat |
| hauran descordat |
Condicional
| descordaria |
| descordaries |
| descordaria |
| descordaríem |
| descordaríeu |
| descordarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) descordat |
| hauries (hagueres) descordat |
| hauria (haguera) descordat |
| hauríem (haguérem) descordat |
| hauríeu (haguéreu) descordat |
| haurien (hagueren) descordat |
Mode subjuntiu
Present
| descordi, descorde (val.) |
| descordis, descordes (val.) |
| descordi, descorde (val.) |
| descordem |
| descordeu |
| descordin, descorden (val.) |
Perfet
| hagi (haja) descordat |
| hagis (hages) descordat |
| hagi (haja) descordat |
| hàgim (hàgem) descordat |
| hàgiu (hàgeu) descordat |
| hagin (hagen) descordat |
Imperfet
| descordés, descordara (val.), descordàs (val., bal.) |
| descordessis, descordares (val.), descordassis (bal.), descordesses, descordasses (val., bal.) |
| descordés, descordara (val.), descordàs (val., bal.) |
| descordéssim, descordàrem (val.), descordàssim (bal.), descordéssem, descordàssem (val., bal.) |
| descordéssiu, descordàreu (val.), descordàssiu (bal.), descordésseu, descordàsseu (val., bal.) |
| descordessin, descordaren (val.), descordassin (bal.), descordessen, descordassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) descordat |
| haguessis (hagueres) descordat |
| hagués (haguera) descordat |
| haguéssim (haguérem) descordat |
| haguéssiu (haguéreu) descordat |
| haguessin (hagueren) descordat |
Mode imperatiu
Present
| descorda |
| descordi, descorde (val.) |
| descordem |
| descordeu, descordau (bal.) |
| descordin, descorden (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | descordar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver descordat |
| Gerundi | descordant |
| Gerundi compost | havent descordat |
| Participi | descordat , descordada , descordats , descordades |
Definició
- Deslligar els cordons, o botons o altres elements que es fan servir per tancar o unir una peça de vestit.
- Desfer-se un lligam.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017