desconvocar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desconvoco (cent.), desconvoque (val.), desconvoc (bal.) |
| desconvoques |
| desconvoca |
| desconvoquem, desconvocam (bal.) |
| desconvoqueu, desconvocau (bal.) |
| desconvoquen |
Perfet
| he desconvocat |
| has desconvocat |
| ha desconvocat |
| hem desconvocat |
| heu desconvocat |
| han desconvocat |
Imperfet
| desconvocava |
| desconvocaves |
| desconvocava |
| desconvocàvem |
| desconvocàveu |
| desconvocaven |
Plusquamperfet
| havia desconvocat |
| havies desconvocat |
| havia desconvocat |
| havíem desconvocat |
| havíeu desconvocat |
| havien desconvocat |
Passat simple
| desconvoquí |
| desconvocares |
| desconvocà |
| desconvocàrem |
| desconvocàreu |
| desconvocaren |
Passat perifràstic
| vaig desconvocar |
| vas (vares) desconvocar |
| va desconvocar |
| vam (vàrem) desconvocar |
| vau (vàreu) desconvocar |
| van (varen) desconvocar |
Passat anterior
| haguí desconvocat |
| hagueres desconvocat |
| hagué desconvocat |
| haguérem desconvocat |
| haguéreu desconvocat |
| hagueren desconvocat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desconvocat |
| vas haver desconvocat |
| va haver desconvocat |
| vam haver desconvocat |
| vau haver desconvocat |
| van haver desconvocat |
Futur
| desconvocaré |
| desconvocaràs |
| desconvocarà |
| desconvocarem |
| desconvocareu |
| desconvocaran |
Futur perfet
| hauré desconvocat |
| hauràs desconvocat |
| haurà desconvocat |
| haurem desconvocat |
| haureu desconvocat |
| hauran desconvocat |
Condicional
| desconvocaria |
| desconvocaries |
| desconvocaria |
| desconvocaríem |
| desconvocaríeu |
| desconvocarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desconvocat |
| hauries (hagueres) desconvocat |
| hauria (haguera) desconvocat |
| hauríem (haguérem) desconvocat |
| hauríeu (haguéreu) desconvocat |
| haurien (hagueren) desconvocat |
Mode subjuntiu
Present
| desconvoqui, desconvoque (val.) |
| desconvoquis, desconvoques (val.) |
| desconvoqui, desconvoque (val.) |
| desconvoquem |
| desconvoqueu |
| desconvoquin, desconvoquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desconvocat |
| hagis (hages) desconvocat |
| hagi (haja) desconvocat |
| hàgim (hàgem) desconvocat |
| hàgiu (hàgeu) desconvocat |
| hagin (hagen) desconvocat |
Imperfet
| desconvoqués, desconvocara (val.), desconvocàs (val., bal.) |
| desconvoquessis, desconvocares (val.), desconvocassis (bal.), desconvoquesses, desconvocasses (val., bal.) |
| desconvoqués, desconvocara (val.), desconvocàs (val., bal.) |
| desconvoquéssim, desconvocàrem (val.), desconvocàssim (bal.), desconvoquéssem, desconvocàssem (val., bal.) |
| desconvoquéssiu, desconvocàreu (val.), desconvocàssiu (bal.), desconvoquésseu, desconvocàsseu (val., bal.) |
| desconvoquessin, desconvocaren (val.), desconvocassin (bal.), desconvoquessen, desconvocassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desconvocat |
| haguessis (hagueres) desconvocat |
| hagués (haguera) desconvocat |
| haguéssim (haguérem) desconvocat |
| haguéssiu (haguéreu) desconvocat |
| haguessin (hagueren) desconvocat |
Mode imperatiu
Present
| desconvoca |
| desconvoqui, desconvoque (val.) |
| desconvoquem |
| desconvoqueu, desconvocau (bal.) |
| desconvoquin, desconvoquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desconvocar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desconvocat |
| Gerundi | desconvocant |
| Gerundi compost | havent desconvocat |
| Participi | desconvocat , desconvocada , desconvocats , desconvocades |
Definició
- Anul·lar una convocatòria.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017