Conjugació del verb «desconvenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desconvenir / desconvindre

Mode indicatiu

Present
jo desconvinc, desconvenc (bal.)
tu desconvens
ell, ella, vostè desconvé
nosaltres desconvenim
vosaltres, vós desconveniu
ells, elles, vostès desconvenen
Perfet
jo he desconvingut, he desconvengut (bal.)
tu has desconvingut, has desconvengut (bal.)
ell, ella, vostè ha desconvingut, ha desconvengut (bal.)
nosaltres hem desconvingut, hem desconvengut (bal.)
vosaltres, vós heu desconvingut, heu desconvengut (bal.)
ells, elles, vostès han desconvingut, han desconvengut (bal.)
Imperfet
jo desconvenia
tu desconvenies
ell, ella, vostè desconvenia
nosaltres desconveníem
vosaltres, vós desconveníeu
ells, elles, vostès desconvenien
Plusquamperfet
jo havia desconvingut, havia desconvengut (bal.)
tu havies desconvingut, havies desconvengut (bal.)
ell, ella, vostè havia desconvingut, havia desconvengut (bal.)
nosaltres havíem desconvingut, havíem desconvengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu desconvingut, havíeu desconvengut (bal.)
ells, elles, vostès havien desconvingut, havien desconvengut (bal.)
Passat simple
jo desconvinguí, desconvenguí (bal.)
tu desconvingueres, desconvengueres (bal.)
ell, ella, vostè desconvingué, desconvengué (bal.)
nosaltres desconvinguérem, desconvenguérem (bal.)
vosaltres, vós desconvinguéreu, desconvenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès desconvingueren, desconvengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig desconvenir / desconvindre
tu vas (vares) desconvenir / desconvindre
ell, ella, vostè va desconvenir / desconvindre
nosaltres vam (vàrem) desconvenir / desconvindre
vosaltres, vós vau (vàreu) desconvenir / desconvindre
ells, elles, vostès van (varen) desconvenir / desconvindre
Passat anterior
jo haguí desconvingut, haguí desconvengut (bal.)
tu hagueres desconvingut, hagueres desconvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué desconvingut, hagué desconvengut (bal.)
nosaltres haguérem desconvingut, haguérem desconvengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu desconvingut, haguéreu desconvengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren desconvingut, hagueren desconvengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desconvingut, vaig haver desconvengut (bal.)
tu vas haver desconvingut, vas haver desconvengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver desconvingut, va haver desconvengut (bal.)
nosaltres vam haver desconvingut, vam haver desconvengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver desconvingut, vau haver desconvengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver desconvingut, van haver desconvengut (bal.)
Futur
jo desconvindré, desconvendré (bal.)
tu desconvindràs, desconvendràs (bal.)
ell, ella, vostè desconvindrà, desconvendrà (bal.)
nosaltres desconvindrem, desconvendrem (bal.)
vosaltres, vós desconvindreu, desconvendreu (bal.)
ells, elles, vostès desconvindran, desconvendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré desconvingut, hauré desconvengut (bal.)
tu hauràs desconvingut, hauràs desconvengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà desconvingut, haurà desconvengut (bal.)
nosaltres haurem desconvingut, haurem desconvengut (bal.)
vosaltres, vós haureu desconvingut, haureu desconvengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran desconvingut, hauran desconvengut (bal.)
Condicional
jo desconvindria, desconvendria (bal.)
tu desconvindries, desconvendries (bal.)
ell, ella, vostè desconvindria, desconvendria (bal.)
nosaltres desconvindríem, desconvendríem (bal.)
vosaltres, vós desconvindríeu, desconvendríeu (bal.)
ells, elles, vostès desconvindrien, desconvendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desconvingut, hauria (haguera) desconvengut (bal.)
tu hauries (hagueres) desconvingut, hauries (hagueres) desconvengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) desconvingut, hauria (haguera) desconvengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) desconvingut, hauríem (haguérem) desconvengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desconvingut, hauríeu (haguéreu) desconvengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desconvingut, haurien (hagueren) desconvengut (bal.)

desconvenir / desconvindre

Mode subjuntiu

Present
jo desconvingui, desconvinga (val.), desconvengui (bal.)
tu desconvinguis, desconvingues (val.), desconvenguis (bal.)
ell, ella, vostè desconvingui, desconvinga (val.), desconvengui (bal.)
nosaltres desconvinguem, desconvenguem (bal.)
vosaltres, vós desconvingueu, desconvengueu (bal.)
ells, elles, vostès desconvinguin, desconvinguen (val.), desconvenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desconvingut, hagi (haja) desconvengut (bal.)
tu hagis (hages) desconvingut, hagis (hages) desconvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) desconvingut, hagi (haja) desconvengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) desconvingut, hàgim (hàgem) desconvengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desconvingut, hàgiu (hàgeu) desconvengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) desconvingut, hagin (hagen) desconvengut (bal.)
Imperfet
jo desconvingués, desconvinguera (val.), desconvengués (bal.)
tu desconvinguessis, desconvingueres (val.), desconvinguesses, desconvenguessis (bal.)
ell, ella, vostè desconvingués, desconvinguera (val.), desconvengués (bal.)
nosaltres desconvinguéssim, desconvinguérem (val.), desconvinguéssem, desconvenguéssim (bal.)
vosaltres, vós desconvinguéssiu, desconvinguéreu (val.), desconvinguésseu, desconvenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès desconvinguessin, desconvingueren (val.), desconvinguessen, desconvenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desconvingut, hagués (haguera) desconvengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) desconvingut, haguessis (hagueres) desconvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) desconvingut, hagués (haguera) desconvengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) desconvingut, haguéssim (haguérem) desconvengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desconvingut, haguéssiu (haguéreu) desconvengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desconvingut, haguessin (hagueren) desconvengut (bal.)

desconvenir / desconvindre

Imperatiu

Present
tu desconvén
ell, ella, vostè desconvingui, desconvinga (val.), desconvengui (bal.)
nosaltres desconvinguem, desconvenguem (bal.)
vosaltres, vós desconveniu
ells, elles, vostès desconvinguin, desconvinguen (val.), desconvenguin (bal.)

desconvenir / desconvindre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desconvenir / desconvindre
Infinitiu compost haver desconvingut, haver desconvengut (bal.)
Gerundi desconvenint
Gerundi compost havent desconvingut, havent desconvengut (bal.)
Participi desconvingut, desconvengut (bal.), desconvinguda, desconvenguda (bal.), desconvinguts, desconvenguts (bal.), desconvingudes, desconvengudes (bal.)