desconsolar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desconsolo (cent.), desconsole (val.), desconsol (bal.) |
| desconsoles |
| desconsola |
| desconsolem, desconsolam (bal.) |
| desconsoleu, desconsolau (bal.) |
| desconsolen |
Perfet
| he desconsolat |
| has desconsolat |
| ha desconsolat |
| hem desconsolat |
| heu desconsolat |
| han desconsolat |
Imperfet
| desconsolava |
| desconsolaves |
| desconsolava |
| desconsolàvem |
| desconsolàveu |
| desconsolaven |
Plusquamperfet
| havia desconsolat |
| havies desconsolat |
| havia desconsolat |
| havíem desconsolat |
| havíeu desconsolat |
| havien desconsolat |
Passat simple
| desconsolí |
| desconsolares |
| desconsolà |
| desconsolàrem |
| desconsolàreu |
| desconsolaren |
Passat perifràstic
| vaig desconsolar |
| vas (vares) desconsolar |
| va desconsolar |
| vam (vàrem) desconsolar |
| vau (vàreu) desconsolar |
| van (varen) desconsolar |
Passat anterior
| haguí desconsolat |
| hagueres desconsolat |
| hagué desconsolat |
| haguérem desconsolat |
| haguéreu desconsolat |
| hagueren desconsolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desconsolat |
| vas haver desconsolat |
| va haver desconsolat |
| vam haver desconsolat |
| vau haver desconsolat |
| van haver desconsolat |
Futur
| desconsolaré |
| desconsolaràs |
| desconsolarà |
| desconsolarem |
| desconsolareu |
| desconsolaran |
Futur perfet
| hauré desconsolat |
| hauràs desconsolat |
| haurà desconsolat |
| haurem desconsolat |
| haureu desconsolat |
| hauran desconsolat |
Condicional
| desconsolaria |
| desconsolaries |
| desconsolaria |
| desconsolaríem |
| desconsolaríeu |
| desconsolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desconsolat |
| hauries (hagueres) desconsolat |
| hauria (haguera) desconsolat |
| hauríem (haguérem) desconsolat |
| hauríeu (haguéreu) desconsolat |
| haurien (hagueren) desconsolat |
Mode subjuntiu
Present
| desconsoli, desconsole (val.) |
| desconsolis, desconsoles (val.) |
| desconsoli, desconsole (val.) |
| desconsolem |
| desconsoleu |
| desconsolin, desconsolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desconsolat |
| hagis (hages) desconsolat |
| hagi (haja) desconsolat |
| hàgim (hàgem) desconsolat |
| hàgiu (hàgeu) desconsolat |
| hagin (hagen) desconsolat |
Imperfet
| desconsolés, desconsolara (val.), desconsolàs (val., bal.) |
| desconsolessis, desconsolares (val.), desconsolassis (bal.), desconsolesses, desconsolasses (val., bal.) |
| desconsolés, desconsolara (val.), desconsolàs (val., bal.) |
| desconsoléssim, desconsolàrem (val.), desconsolàssim (bal.), desconsoléssem, desconsolàssem (val., bal.) |
| desconsoléssiu, desconsolàreu (val.), desconsolàssiu (bal.), desconsolésseu, desconsolàsseu (val., bal.) |
| desconsolessin, desconsolaren (val.), desconsolassin (bal.), desconsolessen, desconsolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desconsolat |
| haguessis (hagueres) desconsolat |
| hagués (haguera) desconsolat |
| haguéssim (haguérem) desconsolat |
| haguéssiu (haguéreu) desconsolat |
| haguessin (hagueren) desconsolat |
Mode imperatiu
Present
| desconsola |
| desconsoli, desconsole (val.) |
| desconsolem |
| desconsoleu, desconsolau (bal.) |
| desconsolin, desconsolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desconsolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desconsolat |
| Gerundi | desconsolant |
| Gerundi compost | havent desconsolat |
| Participi | desconsolat , desconsolada , desconsolats , desconsolades |
Definició
- Prohibir el consol.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017