desconfir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desconfeixo (cent.), desconfesc (val., bal.), desconfisc (val.) |
| desconfeixes, desconfixes (val.) |
| desconfeix, desconfix (val.) |
| desconfim |
| desconfiu |
| desconfeixen, desconfixen (val.) |
Perfet
| he desconfit |
| has desconfit |
| ha desconfit |
| hem desconfit |
| heu desconfit |
| han desconfit |
Imperfet
| desconfia |
| desconfies |
| desconfia |
| desconfíem |
| desconfíeu |
| desconfien |
Plusquamperfet
| havia desconfit |
| havies desconfit |
| havia desconfit |
| havíem desconfit |
| havíeu desconfit |
| havien desconfit |
Passat simple
| desconfí |
| desconfires |
| desconfí |
| desconfírem |
| desconfíreu |
| desconfiren |
Passat perifràstic
| vaig desconfir |
| vas (vares) desconfir |
| va desconfir |
| vam (vàrem) desconfir |
| vau (vàreu) desconfir |
| van (varen) desconfir |
Passat anterior
| haguí desconfit |
| hagueres desconfit |
| hagué desconfit |
| haguérem desconfit |
| haguéreu desconfit |
| hagueren desconfit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desconfit |
| vas haver desconfit |
| va haver desconfit |
| vam haver desconfit |
| vau haver desconfit |
| van haver desconfit |
Futur
| desconfiré |
| desconfiràs |
| desconfirà |
| desconfirem |
| desconfireu |
| desconfiran |
Futur perfet
| hauré desconfit |
| hauràs desconfit |
| haurà desconfit |
| haurem desconfit |
| haureu desconfit |
| hauran desconfit |
Condicional
| desconfiria |
| desconfiries |
| desconfiria |
| desconfiríem |
| desconfiríeu |
| desconfirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desconfit |
| hauries (hagueres) desconfit |
| hauria (haguera) desconfit |
| hauríem (haguérem) desconfit |
| hauríeu (haguéreu) desconfit |
| haurien (hagueren) desconfit |
Mode subjuntiu
Present
| desconfeixi, desconfesca / desconfisca (val.), desconfesqui (bal.) |
| desconfeixis, desconfesques / desconfisques (val.), desconfesquis (bal.) |
| desconfeixi, desconfesca / desconfisca (val.), desconfesqui (bal.) |
| desconfim, desconfiguem (bal.) |
| desconfiu, desconfigueu (bal.) |
| desconfeixin, desconfesquen / desconfisquen (val.), desconfesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) desconfit |
| hagis (hages) desconfit |
| hagi (haja) desconfit |
| hàgim (hàgem) desconfit |
| hàgiu (hàgeu) desconfit |
| hagin (hagen) desconfit |
Imperfet
| desconfís, desconfira (val.) |
| desconfissis, desconfires (val.), desconfisses |
| desconfís, desconfira (val.) |
| desconfíssim, desconfírem (val.), desconfíssem |
| desconfíssiu, desconfíreu (val.), desconfísseu |
| desconfissin, desconfiren (val.), desconfissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desconfit |
| haguessis (hagueres) desconfit |
| hagués (haguera) desconfit |
| haguéssim (haguérem) desconfit |
| haguéssiu (haguéreu) desconfit |
| haguessin (hagueren) desconfit |
Mode imperatiu
Present
| desconfeix, desconfix (val.) |
| desconfeixi, desconfesca / desconfisca (val.), desconfesqui (bal.) |
| desconfim, desconfiguem (bal.) |
| desconfiu |
| desconfeixin, desconfesquen / desconfisquen (val.), desconfesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desconfir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desconfit |
| Gerundi | desconfint |
| Gerundi compost | havent desconfit |
| Participi | desconfit , desconfida , desconfits , desconfides |
Definició
- Antigament, derrotar, desfer, destruir.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017