desconcertar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desconcerto (cent.), desconcerte (val.), desconcert (bal.) |
| desconcertes |
| desconcerta |
| desconcertem, desconcertam (bal.) |
| desconcerteu, desconcertau (bal.) |
| desconcerten |
Perfet
| he desconcertat |
| has desconcertat |
| ha desconcertat |
| hem desconcertat |
| heu desconcertat |
| han desconcertat |
Imperfet
| desconcertava |
| desconcertaves |
| desconcertava |
| desconcertàvem |
| desconcertàveu |
| desconcertaven |
Plusquamperfet
| havia desconcertat |
| havies desconcertat |
| havia desconcertat |
| havíem desconcertat |
| havíeu desconcertat |
| havien desconcertat |
Passat simple
| desconcertí |
| desconcertares |
| desconcertà |
| desconcertàrem |
| desconcertàreu |
| desconcertaren |
Passat perifràstic
| vaig desconcertar |
| vas (vares) desconcertar |
| va desconcertar |
| vam (vàrem) desconcertar |
| vau (vàreu) desconcertar |
| van (varen) desconcertar |
Passat anterior
| haguí desconcertat |
| hagueres desconcertat |
| hagué desconcertat |
| haguérem desconcertat |
| haguéreu desconcertat |
| hagueren desconcertat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desconcertat |
| vas haver desconcertat |
| va haver desconcertat |
| vam haver desconcertat |
| vau haver desconcertat |
| van haver desconcertat |
Futur
| desconcertaré |
| desconcertaràs |
| desconcertarà |
| desconcertarem |
| desconcertareu |
| desconcertaran |
Futur perfet
| hauré desconcertat |
| hauràs desconcertat |
| haurà desconcertat |
| haurem desconcertat |
| haureu desconcertat |
| hauran desconcertat |
Condicional
| desconcertaria |
| desconcertaries |
| desconcertaria |
| desconcertaríem |
| desconcertaríeu |
| desconcertarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desconcertat |
| hauries (hagueres) desconcertat |
| hauria (haguera) desconcertat |
| hauríem (haguérem) desconcertat |
| hauríeu (haguéreu) desconcertat |
| haurien (hagueren) desconcertat |
Mode subjuntiu
Present
| desconcerti, desconcerte (val.) |
| desconcertis, desconcertes (val.) |
| desconcerti, desconcerte (val.) |
| desconcertem |
| desconcerteu |
| desconcertin, desconcerten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desconcertat |
| hagis (hages) desconcertat |
| hagi (haja) desconcertat |
| hàgim (hàgem) desconcertat |
| hàgiu (hàgeu) desconcertat |
| hagin (hagen) desconcertat |
Imperfet
| desconcertés, desconcertara (val.), desconcertàs (val., bal.) |
| desconcertessis, desconcertares (val.), desconcertassis (bal.), desconcertesses, desconcertasses (val., bal.) |
| desconcertés, desconcertara (val.), desconcertàs (val., bal.) |
| desconcertéssim, desconcertàrem (val.), desconcertàssim (bal.), desconcertéssem, desconcertàssem (val., bal.) |
| desconcertéssiu, desconcertàreu (val.), desconcertàssiu (bal.), desconcertésseu, desconcertàsseu (val., bal.) |
| desconcertessin, desconcertaren (val.), desconcertassin (bal.), desconcertessen, desconcertassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desconcertat |
| haguessis (hagueres) desconcertat |
| hagués (haguera) desconcertat |
| haguéssim (haguérem) desconcertat |
| haguéssiu (haguéreu) desconcertat |
| haguessin (hagueren) desconcertat |
Mode imperatiu
Present
| desconcerta |
| desconcerti, desconcerte (val.) |
| desconcertem |
| desconcerteu, desconcertau (bal.) |
| desconcertin, desconcerten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desconcertar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desconcertat |
| Gerundi | desconcertant |
| Gerundi compost | havent desconcertat |
| Participi | desconcertat , desconcertada , desconcertats , desconcertades |
Definició
- Perdre temporalment la capacitat per entendre què passa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017