Conjugació del verb «desconcertar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desconcertar

Mode indicatiu

Present
jo desconcerto (cent.), desconcerte (val.), desconcert (bal.)
tu desconcertes
ell, ella, vostè desconcerta
nosaltres desconcertem, desconcertam (bal.)
vosaltres, vós desconcerteu, desconcertau (bal.)
ells, elles, vostès desconcerten
Perfet
jo he desconcertat
tu has desconcertat
ell, ella, vostè ha desconcertat
nosaltres hem desconcertat
vosaltres, vós heu desconcertat
ells, elles, vostès han desconcertat
Imperfet
jo desconcertava
tu desconcertaves
ell, ella, vostè desconcertava
nosaltres desconcertàvem
vosaltres, vós desconcertàveu
ells, elles, vostès desconcertaven
Plusquamperfet
jo havia desconcertat
tu havies desconcertat
ell, ella, vostè havia desconcertat
nosaltres havíem desconcertat
vosaltres, vós havíeu desconcertat
ells, elles, vostès havien desconcertat
Passat simple
jo desconcertí
tu desconcertares
ell, ella, vostè desconcertà
nosaltres desconcertàrem
vosaltres, vós desconcertàreu
ells, elles, vostès desconcertaren
Passat perifràstic
jo vaig desconcertar
tu vas (vares) desconcertar
ell, ella, vostè va desconcertar
nosaltres vam (vàrem) desconcertar
vosaltres, vós vau (vàreu) desconcertar
ells, elles, vostès van (varen) desconcertar
Passat anterior
jo haguí desconcertat
tu hagueres desconcertat
ell, ella, vostè hagué desconcertat
nosaltres haguérem desconcertat
vosaltres, vós haguéreu desconcertat
ells, elles, vostès hagueren desconcertat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desconcertat
tu vas haver desconcertat
ell, ella, vostè va haver desconcertat
nosaltres vam haver desconcertat
vosaltres, vós vau haver desconcertat
ells, elles, vostès van haver desconcertat
Futur
jo desconcertaré
tu desconcertaràs
ell, ella, vostè desconcertarà
nosaltres desconcertarem
vosaltres, vós desconcertareu
ells, elles, vostès desconcertaran
Futur perfet
jo hauré desconcertat
tu hauràs desconcertat
ell, ella, vostè haurà desconcertat
nosaltres haurem desconcertat
vosaltres, vós haureu desconcertat
ells, elles, vostès hauran desconcertat
Condicional
jo desconcertaria
tu desconcertaries
ell, ella, vostè desconcertaria
nosaltres desconcertaríem
vosaltres, vós desconcertaríeu
ells, elles, vostès desconcertarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desconcertat
tu hauries (hagueres) desconcertat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desconcertat
nosaltres hauríem (haguérem) desconcertat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desconcertat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desconcertat

desconcertar

Mode subjuntiu

Present
jo desconcerti, desconcerte (val.)
tu desconcertis, desconcertes (val.)
ell, ella, vostè desconcerti, desconcerte (val.)
nosaltres desconcertem
vosaltres, vós desconcerteu
ells, elles, vostès desconcertin, desconcerten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desconcertat
tu hagis (hages) desconcertat
ell, ella, vostè hagi (haja) desconcertat
nosaltres hàgim (hàgem) desconcertat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desconcertat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desconcertat
Imperfet
jo desconcertés, desconcertara (val.), desconcertàs (val., bal.)
tu desconcertessis, desconcertares (val.), desconcertassis (bal.), desconcertesses, desconcertasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desconcertés, desconcertara (val.), desconcertàs (val., bal.)
nosaltres desconcertéssim, desconcertàrem (val.), desconcertàssim (bal.), desconcertéssem, desconcertàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desconcertéssiu, desconcertàreu (val.), desconcertàssiu (bal.), desconcertésseu, desconcertàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desconcertessin, desconcertaren (val.), desconcertassin (bal.), desconcertessen, desconcertassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desconcertat
tu haguessis (hagueres) desconcertat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desconcertat
nosaltres haguéssim (haguérem) desconcertat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desconcertat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desconcertat

desconcertar

Imperatiu

Present
tu desconcerta
ell, ella, vostè desconcerti, desconcerte (val.)
nosaltres desconcertem
vosaltres, vós desconcerteu, desconcertau (bal.)
ells, elles, vostès desconcertin, desconcerten (val.)

desconcertar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desconcertar
Infinitiu compost haver desconcertat
Gerundi desconcertant
Gerundi compost havent desconcertat
Participi desconcertat, desconcertada, desconcertats, desconcertades