descolgar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| descolgo (cent.), descolgue (val.), descolg (bal.) |
| descolgues |
| descolga |
| descolguem, descolgam (bal.) |
| descolgueu, descolgau (bal.) |
| descolguen |
Perfet
| he descolgat |
| has descolgat |
| ha descolgat |
| hem descolgat |
| heu descolgat |
| han descolgat |
Imperfet
| descolgava |
| descolgaves |
| descolgava |
| descolgàvem |
| descolgàveu |
| descolgaven |
Plusquamperfet
| havia descolgat |
| havies descolgat |
| havia descolgat |
| havíem descolgat |
| havíeu descolgat |
| havien descolgat |
Passat simple
| descolguí |
| descolgares |
| descolgà |
| descolgàrem |
| descolgàreu |
| descolgaren |
Passat perifràstic
| vaig descolgar |
| vas (vares) descolgar |
| va descolgar |
| vam (vàrem) descolgar |
| vau (vàreu) descolgar |
| van (varen) descolgar |
Passat anterior
| haguí descolgat |
| hagueres descolgat |
| hagué descolgat |
| haguérem descolgat |
| haguéreu descolgat |
| hagueren descolgat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver descolgat |
| vas haver descolgat |
| va haver descolgat |
| vam haver descolgat |
| vau haver descolgat |
| van haver descolgat |
Futur
| descolgaré |
| descolgaràs |
| descolgarà |
| descolgarem |
| descolgareu |
| descolgaran |
Futur perfet
| hauré descolgat |
| hauràs descolgat |
| haurà descolgat |
| haurem descolgat |
| haureu descolgat |
| hauran descolgat |
Condicional
| descolgaria |
| descolgaries |
| descolgaria |
| descolgaríem |
| descolgaríeu |
| descolgarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) descolgat |
| hauries (hagueres) descolgat |
| hauria (haguera) descolgat |
| hauríem (haguérem) descolgat |
| hauríeu (haguéreu) descolgat |
| haurien (hagueren) descolgat |
Mode subjuntiu
Present
| descolgui, descolgue (val.) |
| descolguis, descolgues (val.) |
| descolgui, descolgue (val.) |
| descolguem |
| descolgueu |
| descolguin, descolguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) descolgat |
| hagis (hages) descolgat |
| hagi (haja) descolgat |
| hàgim (hàgem) descolgat |
| hàgiu (hàgeu) descolgat |
| hagin (hagen) descolgat |
Imperfet
| descolgués, descolgara (val.), descolgàs (val., bal.) |
| descolguessis, descolgares (val.), descolgassis (bal.), descolguesses, descolgasses (val., bal.) |
| descolgués, descolgara (val.), descolgàs (val., bal.) |
| descolguéssim, descolgàrem (val.), descolgàssim (bal.), descolguéssem, descolgàssem (val., bal.) |
| descolguéssiu, descolgàreu (val.), descolgàssiu (bal.), descolguésseu, descolgàsseu (val., bal.) |
| descolguessin, descolgaren (val.), descolgassin (bal.), descolguessen, descolgassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) descolgat |
| haguessis (hagueres) descolgat |
| hagués (haguera) descolgat |
| haguéssim (haguérem) descolgat |
| haguéssiu (haguéreu) descolgat |
| haguessin (hagueren) descolgat |
Mode imperatiu
Present
| descolga |
| descolgui, descolgue (val.) |
| descolguem |
| descolgueu, descolgau (bal.) |
| descolguin, descolguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | descolgar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver descolgat |
| Gerundi | descolgant |
| Gerundi compost | havent descolgat |
| Participi | descolgat , descolgada , descolgats , descolgades |
Definició
- Llevar la terra, la neu, el material que cobreix alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017