desclucar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| descluco (cent.), descluque (val.), descluc (bal.) |
| descluques |
| descluca |
| descluquem, desclucam (bal.) |
| descluqueu, desclucau (bal.) |
| descluquen |
Perfet
| he desclucat |
| has desclucat |
| ha desclucat |
| hem desclucat |
| heu desclucat |
| han desclucat |
Imperfet
| desclucava |
| desclucaves |
| desclucava |
| desclucàvem |
| desclucàveu |
| desclucaven |
Plusquamperfet
| havia desclucat |
| havies desclucat |
| havia desclucat |
| havíem desclucat |
| havíeu desclucat |
| havien desclucat |
Passat simple
| descluquí |
| desclucares |
| desclucà |
| desclucàrem |
| desclucàreu |
| desclucaren |
Passat perifràstic
| vaig desclucar |
| vas (vares) desclucar |
| va desclucar |
| vam (vàrem) desclucar |
| vau (vàreu) desclucar |
| van (varen) desclucar |
Passat anterior
| haguí desclucat |
| hagueres desclucat |
| hagué desclucat |
| haguérem desclucat |
| haguéreu desclucat |
| hagueren desclucat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desclucat |
| vas haver desclucat |
| va haver desclucat |
| vam haver desclucat |
| vau haver desclucat |
| van haver desclucat |
Futur
| desclucaré |
| desclucaràs |
| desclucarà |
| desclucarem |
| desclucareu |
| desclucaran |
Futur perfet
| hauré desclucat |
| hauràs desclucat |
| haurà desclucat |
| haurem desclucat |
| haureu desclucat |
| hauran desclucat |
Condicional
| desclucaria |
| desclucaries |
| desclucaria |
| desclucaríem |
| desclucaríeu |
| desclucarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desclucat |
| hauries (hagueres) desclucat |
| hauria (haguera) desclucat |
| hauríem (haguérem) desclucat |
| hauríeu (haguéreu) desclucat |
| haurien (hagueren) desclucat |
Mode subjuntiu
Present
| descluqui, descluque (val.) |
| descluquis, descluques (val.) |
| descluqui, descluque (val.) |
| descluquem |
| descluqueu |
| descluquin, descluquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desclucat |
| hagis (hages) desclucat |
| hagi (haja) desclucat |
| hàgim (hàgem) desclucat |
| hàgiu (hàgeu) desclucat |
| hagin (hagen) desclucat |
Imperfet
| descluqués, desclucara (val.), desclucàs (val., bal.) |
| descluquessis, desclucares (val.), desclucassis (bal.), descluquesses, desclucasses (val., bal.) |
| descluqués, desclucara (val.), desclucàs (val., bal.) |
| descluquéssim, desclucàrem (val.), desclucàssim (bal.), descluquéssem, desclucàssem (val., bal.) |
| descluquéssiu, desclucàreu (val.), desclucàssiu (bal.), descluquésseu, desclucàsseu (val., bal.) |
| descluquessin, desclucaren (val.), desclucassin (bal.), descluquessen, desclucassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desclucat |
| haguessis (hagueres) desclucat |
| hagués (haguera) desclucat |
| haguéssim (haguérem) desclucat |
| haguéssiu (haguéreu) desclucat |
| haguessin (hagueren) desclucat |
Mode imperatiu
Present
| descluca |
| descluqui, descluque (val.) |
| descluquem |
| descluqueu, desclucau (bal.) |
| descluquin, descluquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desclucar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desclucat |
| Gerundi | desclucant |
| Gerundi compost | havent desclucat |
| Participi | desclucat , desclucada , desclucats , desclucades |
Definició
- Obrir els ulls.
- Ni tan sols va mirar el conseller Gualbes, el formulant de la pregunta, però en escoltar-la el seu ull es va desclucar. Miquel Esteve, La fi dels secrets, 2015
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017