descarnar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| descarno (cent.), descarne (val.), descarn (bal.) |
| descarnes |
| descarna |
| descarnem, descarnam (bal.) |
| descarneu, descarnau (bal.) |
| descarnen |
Perfet
| he descarnat |
| has descarnat |
| ha descarnat |
| hem descarnat |
| heu descarnat |
| han descarnat |
Imperfet
| descarnava |
| descarnaves |
| descarnava |
| descarnàvem |
| descarnàveu |
| descarnaven |
Plusquamperfet
| havia descarnat |
| havies descarnat |
| havia descarnat |
| havíem descarnat |
| havíeu descarnat |
| havien descarnat |
Passat simple
| descarní |
| descarnares |
| descarnà |
| descarnàrem |
| descarnàreu |
| descarnaren |
Passat perifràstic
| vaig descarnar |
| vas (vares) descarnar |
| va descarnar |
| vam (vàrem) descarnar |
| vau (vàreu) descarnar |
| van (varen) descarnar |
Passat anterior
| haguí descarnat |
| hagueres descarnat |
| hagué descarnat |
| haguérem descarnat |
| haguéreu descarnat |
| hagueren descarnat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver descarnat |
| vas haver descarnat |
| va haver descarnat |
| vam haver descarnat |
| vau haver descarnat |
| van haver descarnat |
Futur
| descarnaré |
| descarnaràs |
| descarnarà |
| descarnarem |
| descarnareu |
| descarnaran |
Futur perfet
| hauré descarnat |
| hauràs descarnat |
| haurà descarnat |
| haurem descarnat |
| haureu descarnat |
| hauran descarnat |
Condicional
| descarnaria |
| descarnaries |
| descarnaria |
| descarnaríem |
| descarnaríeu |
| descarnarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) descarnat |
| hauries (hagueres) descarnat |
| hauria (haguera) descarnat |
| hauríem (haguérem) descarnat |
| hauríeu (haguéreu) descarnat |
| haurien (hagueren) descarnat |
Mode subjuntiu
Present
| descarni, descarne (val.) |
| descarnis, descarnes (val.) |
| descarni, descarne (val.) |
| descarnem |
| descarneu |
| descarnin, descarnen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) descarnat |
| hagis (hages) descarnat |
| hagi (haja) descarnat |
| hàgim (hàgem) descarnat |
| hàgiu (hàgeu) descarnat |
| hagin (hagen) descarnat |
Imperfet
| descarnés, descarnara (val.), descarnàs (val., bal.) |
| descarnessis, descarnares (val.), descarnassis (bal.), descarnesses, descarnasses (val., bal.) |
| descarnés, descarnara (val.), descarnàs (val., bal.) |
| descarnéssim, descarnàrem (val.), descarnàssim (bal.), descarnéssem, descarnàssem (val., bal.) |
| descarnéssiu, descarnàreu (val.), descarnàssiu (bal.), descarnésseu, descarnàsseu (val., bal.) |
| descarnessin, descarnaren (val.), descarnassin (bal.), descarnessen, descarnassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) descarnat |
| haguessis (hagueres) descarnat |
| hagués (haguera) descarnat |
| haguéssim (haguérem) descarnat |
| haguéssiu (haguéreu) descarnat |
| haguessin (hagueren) descarnat |
Mode imperatiu
Present
| descarna |
| descarni, descarne (val.) |
| descarnem |
| descarneu, descarnau (bal.) |
| descarnin, descarnen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | descarnar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver descarnat |
| Gerundi | descarnant |
| Gerundi compost | havent descarnat |
| Participi | descarnat , descarnada , descarnats , descarnades |
Definició
- Separar la carn de l'os.
- Després es conta la decisió del seu pare d'esposar-la amb el noble Hipòlit i el refús de la Santa es confessa cristiana i maridada amb Déu, amb la qual cosa es condemna...i se la tortura de la manera més esgarrifosa... descarnant-li els costats amb pintes de ferro, abrusant-li les ferides amb torxes enceses Revista D'Art, Universitat de Barcelona, núm 8-9, 1983
- Aprimar-se molt.
- Abuidar, desposseir.
- El pis de sobre estava descarnat com una carcassa en un desert. El de sota, en canvi, estava intacte. Antonio Manzini, Temps boig, 2016
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017