descarar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| descaro (cent.), descare (val.), descar (bal.) |
| descares |
| descara |
| descarem, descaram (bal.) |
| descareu, descarau (bal.) |
| descaren |
Perfet
| he descarat |
| has descarat |
| ha descarat |
| hem descarat |
| heu descarat |
| han descarat |
Imperfet
| descarava |
| descaraves |
| descarava |
| descaràvem |
| descaràveu |
| descaraven |
Plusquamperfet
| havia descarat |
| havies descarat |
| havia descarat |
| havíem descarat |
| havíeu descarat |
| havien descarat |
Passat simple
| descarí |
| descarares |
| descarà |
| descaràrem |
| descaràreu |
| descararen |
Passat perifràstic
| vaig descarar |
| vas (vares) descarar |
| va descarar |
| vam (vàrem) descarar |
| vau (vàreu) descarar |
| van (varen) descarar |
Passat anterior
| haguí descarat |
| hagueres descarat |
| hagué descarat |
| haguérem descarat |
| haguéreu descarat |
| hagueren descarat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver descarat |
| vas haver descarat |
| va haver descarat |
| vam haver descarat |
| vau haver descarat |
| van haver descarat |
Futur
| descararé |
| descararàs |
| descararà |
| descararem |
| descarareu |
| descararan |
Futur perfet
| hauré descarat |
| hauràs descarat |
| haurà descarat |
| haurem descarat |
| haureu descarat |
| hauran descarat |
Condicional
| descararia |
| descararies |
| descararia |
| descararíem |
| descararíeu |
| descararien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) descarat |
| hauries (hagueres) descarat |
| hauria (haguera) descarat |
| hauríem (haguérem) descarat |
| hauríeu (haguéreu) descarat |
| haurien (hagueren) descarat |
Mode subjuntiu
Present
| descari, descare (val.) |
| descaris, descares (val.) |
| descari, descare (val.) |
| descarem |
| descareu |
| descarin, descaren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) descarat |
| hagis (hages) descarat |
| hagi (haja) descarat |
| hàgim (hàgem) descarat |
| hàgiu (hàgeu) descarat |
| hagin (hagen) descarat |
Imperfet
| descarés, descarara (val.), descaràs (val., bal.) |
| descaressis, descarares (val.), descarassis (bal.), descaresses, descarasses (val., bal.) |
| descarés, descarara (val.), descaràs (val., bal.) |
| descaréssim, descaràrem (val.), descaràssim (bal.), descaréssem, descaràssem (val., bal.) |
| descaréssiu, descaràreu (val.), descaràssiu (bal.), descarésseu, descaràsseu (val., bal.) |
| descaressin, descararen (val.), descarassin (bal.), descaressen, descarassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) descarat |
| haguessis (hagueres) descarat |
| hagués (haguera) descarat |
| haguéssim (haguérem) descarat |
| haguéssiu (haguéreu) descarat |
| haguessin (hagueren) descarat |
Mode imperatiu
Present
| descara |
| descari, descare (val.) |
| descarem |
| descareu, descarau (bal.) |
| descarin, descaren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | descarar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver descarat |
| Gerundi | descarant |
| Gerundi compost | havent descarat |
| Participi | descarat , descarada , descarats , descarades |
Definició
- Parlar clar i directament, sense por a ofendre.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017