descabdellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| descabdello (cent.), descabdelle (val.), descabdell (bal.) |
| descabdelles |
| descabdella |
| descabdellem, descabdellam (bal.) |
| descabdelleu, descabdellau (bal.) |
| descabdellen |
Perfet
| he descabdellat |
| has descabdellat |
| ha descabdellat |
| hem descabdellat |
| heu descabdellat |
| han descabdellat |
Imperfet
| descabdellava |
| descabdellaves |
| descabdellava |
| descabdellàvem |
| descabdellàveu |
| descabdellaven |
Plusquamperfet
| havia descabdellat |
| havies descabdellat |
| havia descabdellat |
| havíem descabdellat |
| havíeu descabdellat |
| havien descabdellat |
Passat simple
| descabdellí |
| descabdellares |
| descabdellà |
| descabdellàrem |
| descabdellàreu |
| descabdellaren |
Passat perifràstic
| vaig descabdellar |
| vas (vares) descabdellar |
| va descabdellar |
| vam (vàrem) descabdellar |
| vau (vàreu) descabdellar |
| van (varen) descabdellar |
Passat anterior
| haguí descabdellat |
| hagueres descabdellat |
| hagué descabdellat |
| haguérem descabdellat |
| haguéreu descabdellat |
| hagueren descabdellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver descabdellat |
| vas haver descabdellat |
| va haver descabdellat |
| vam haver descabdellat |
| vau haver descabdellat |
| van haver descabdellat |
Futur
| descabdellaré |
| descabdellaràs |
| descabdellarà |
| descabdellarem |
| descabdellareu |
| descabdellaran |
Futur perfet
| hauré descabdellat |
| hauràs descabdellat |
| haurà descabdellat |
| haurem descabdellat |
| haureu descabdellat |
| hauran descabdellat |
Condicional
| descabdellaria |
| descabdellaries |
| descabdellaria |
| descabdellaríem |
| descabdellaríeu |
| descabdellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) descabdellat |
| hauries (hagueres) descabdellat |
| hauria (haguera) descabdellat |
| hauríem (haguérem) descabdellat |
| hauríeu (haguéreu) descabdellat |
| haurien (hagueren) descabdellat |
Mode subjuntiu
Present
| descabdelli, descabdelle (val.) |
| descabdellis, descabdelles (val.) |
| descabdelli, descabdelle (val.) |
| descabdellem |
| descabdelleu |
| descabdellin, descabdellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) descabdellat |
| hagis (hages) descabdellat |
| hagi (haja) descabdellat |
| hàgim (hàgem) descabdellat |
| hàgiu (hàgeu) descabdellat |
| hagin (hagen) descabdellat |
Imperfet
| descabdellés, descabdellara (val.), descabdellàs (val., bal.) |
| descabdellessis, descabdellares (val.), descabdellassis (bal.), descabdellesses, descabdellasses (val., bal.) |
| descabdellés, descabdellara (val.), descabdellàs (val., bal.) |
| descabdelléssim, descabdellàrem (val.), descabdellàssim (bal.), descabdelléssem, descabdellàssem (val., bal.) |
| descabdelléssiu, descabdellàreu (val.), descabdellàssiu (bal.), descabdellésseu, descabdellàsseu (val., bal.) |
| descabdellessin, descabdellaren (val.), descabdellassin (bal.), descabdellessen, descabdellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) descabdellat |
| haguessis (hagueres) descabdellat |
| hagués (haguera) descabdellat |
| haguéssim (haguérem) descabdellat |
| haguéssiu (haguéreu) descabdellat |
| haguessin (hagueren) descabdellat |
Mode imperatiu
Present
| descabdella |
| descabdelli, descabdelle (val.) |
| descabdellem |
| descabdelleu, descabdellau (bal.) |
| descabdellin, descabdellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | descabdellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver descabdellat |
| Gerundi | descabdellant |
| Gerundi compost | havent descabdellat |
| Participi | descabdellat , descabdellada , descabdellats , descabdellades |
Definició
- Desfer un cabdell.
- Ficà la canilla a la màquina de cosir i començà a descabdellar abans d'enfilar l'agulla.
- Treure fil de seda estirant del capoll.
- Desplegar progressivament.
- El drama es descabdellava i es convertia en tragèdia. Salvador Espriu, El doctor Rip, 1985
- ... però Kant suposava que els conceptes eren forces virtuals de les quals es descabdellava el coneixement per impulsions lògiques que l'obligaven a desplegar el seu contingut, Ramon Alcovero i altres, Ramón Turró, científic i pensador, 2015
- Parlar sense inhibicions.
- Així, moltes tardes, descabdellava davant de la pobra Coixeta per donar-se el goig infantívol de fer ballar la seva riquesa als ulls d'una miserable sense que aquesta se n'adonés. Narcís Oller, L'escanyapobres, 1985
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017