desboscar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desbosco (cent.), desbosque (val.), desbosc (bal.) |
| desbosques |
| desbosca |
| desbosquem, desboscam (bal.) |
| desbosqueu, desboscau (bal.) |
| desbosquen |
Perfet
| he desboscat |
| has desboscat |
| ha desboscat |
| hem desboscat |
| heu desboscat |
| han desboscat |
Imperfet
| desboscava |
| desboscaves |
| desboscava |
| desboscàvem |
| desboscàveu |
| desboscaven |
Plusquamperfet
| havia desboscat |
| havies desboscat |
| havia desboscat |
| havíem desboscat |
| havíeu desboscat |
| havien desboscat |
Passat simple
| desbosquí |
| desboscares |
| desboscà |
| desboscàrem |
| desboscàreu |
| desboscaren |
Passat perifràstic
| vaig desboscar |
| vas (vares) desboscar |
| va desboscar |
| vam (vàrem) desboscar |
| vau (vàreu) desboscar |
| van (varen) desboscar |
Passat anterior
| haguí desboscat |
| hagueres desboscat |
| hagué desboscat |
| haguérem desboscat |
| haguéreu desboscat |
| hagueren desboscat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desboscat |
| vas haver desboscat |
| va haver desboscat |
| vam haver desboscat |
| vau haver desboscat |
| van haver desboscat |
Futur
| desboscaré |
| desboscaràs |
| desboscarà |
| desboscarem |
| desboscareu |
| desboscaran |
Futur perfet
| hauré desboscat |
| hauràs desboscat |
| haurà desboscat |
| haurem desboscat |
| haureu desboscat |
| hauran desboscat |
Condicional
| desboscaria |
| desboscaries |
| desboscaria |
| desboscaríem |
| desboscaríeu |
| desboscarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desboscat |
| hauries (hagueres) desboscat |
| hauria (haguera) desboscat |
| hauríem (haguérem) desboscat |
| hauríeu (haguéreu) desboscat |
| haurien (hagueren) desboscat |
Mode subjuntiu
Present
| desbosqui, desbosque (val.) |
| desbosquis, desbosques (val.) |
| desbosqui, desbosque (val.) |
| desbosquem |
| desbosqueu |
| desbosquin, desbosquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desboscat |
| hagis (hages) desboscat |
| hagi (haja) desboscat |
| hàgim (hàgem) desboscat |
| hàgiu (hàgeu) desboscat |
| hagin (hagen) desboscat |
Imperfet
| desbosqués, desboscara (val.), desboscàs (val., bal.) |
| desbosquessis, desboscares (val.), desboscassis (bal.), desbosquesses, desboscasses (val., bal.) |
| desbosqués, desboscara (val.), desboscàs (val., bal.) |
| desbosquéssim, desboscàrem (val.), desboscàssim (bal.), desbosquéssem, desboscàssem (val., bal.) |
| desbosquéssiu, desboscàreu (val.), desboscàssiu (bal.), desbosquésseu, desboscàsseu (val., bal.) |
| desbosquessin, desboscaren (val.), desboscassin (bal.), desbosquessen, desboscassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desboscat |
| haguessis (hagueres) desboscat |
| hagués (haguera) desboscat |
| haguéssim (haguérem) desboscat |
| haguéssiu (haguéreu) desboscat |
| haguessin (hagueren) desboscat |
Mode imperatiu
Present
| desbosca |
| desbosqui, desbosque (val.) |
| desbosquem |
| desbosqueu, desboscau (bal.) |
| desbosquin, desbosquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desboscar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desboscat |
| Gerundi | desboscant |
| Gerundi compost | havent desboscat |
| Participi | desboscat , desboscada , desboscats , desboscades |
Definició
- Arrencar o cremar els arbres i la resta de vegetació que constitueix un bosc.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017