desbandar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desbando (cent.), desbande (val.), desband (bal.) |
| desbandes |
| desbanda |
| desbandem, desbandam (bal.) |
| desbandeu, desbandau (bal.) |
| desbanden |
Perfet
| he desbandat |
| has desbandat |
| ha desbandat |
| hem desbandat |
| heu desbandat |
| han desbandat |
Imperfet
| desbandava |
| desbandaves |
| desbandava |
| desbandàvem |
| desbandàveu |
| desbandaven |
Plusquamperfet
| havia desbandat |
| havies desbandat |
| havia desbandat |
| havíem desbandat |
| havíeu desbandat |
| havien desbandat |
Passat simple
| desbandí |
| desbandares |
| desbandà |
| desbandàrem |
| desbandàreu |
| desbandaren |
Passat perifràstic
| vaig desbandar |
| vas (vares) desbandar |
| va desbandar |
| vam (vàrem) desbandar |
| vau (vàreu) desbandar |
| van (varen) desbandar |
Passat anterior
| haguí desbandat |
| hagueres desbandat |
| hagué desbandat |
| haguérem desbandat |
| haguéreu desbandat |
| hagueren desbandat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desbandat |
| vas haver desbandat |
| va haver desbandat |
| vam haver desbandat |
| vau haver desbandat |
| van haver desbandat |
Futur
| desbandaré |
| desbandaràs |
| desbandarà |
| desbandarem |
| desbandareu |
| desbandaran |
Futur perfet
| hauré desbandat |
| hauràs desbandat |
| haurà desbandat |
| haurem desbandat |
| haureu desbandat |
| hauran desbandat |
Condicional
| desbandaria |
| desbandaries |
| desbandaria |
| desbandaríem |
| desbandaríeu |
| desbandarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desbandat |
| hauries (hagueres) desbandat |
| hauria (haguera) desbandat |
| hauríem (haguérem) desbandat |
| hauríeu (haguéreu) desbandat |
| haurien (hagueren) desbandat |
Mode subjuntiu
Present
| desbandi, desbande (val.) |
| desbandis, desbandes (val.) |
| desbandi, desbande (val.) |
| desbandem |
| desbandeu |
| desbandin, desbanden (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desbandat |
| hagis (hages) desbandat |
| hagi (haja) desbandat |
| hàgim (hàgem) desbandat |
| hàgiu (hàgeu) desbandat |
| hagin (hagen) desbandat |
Imperfet
| desbandés, desbandara (val.), desbandàs (val., bal.) |
| desbandessis, desbandares (val.), desbandassis (bal.), desbandesses, desbandasses (val., bal.) |
| desbandés, desbandara (val.), desbandàs (val., bal.) |
| desbandéssim, desbandàrem (val.), desbandàssim (bal.), desbandéssem, desbandàssem (val., bal.) |
| desbandéssiu, desbandàreu (val.), desbandàssiu (bal.), desbandésseu, desbandàsseu (val., bal.) |
| desbandessin, desbandaren (val.), desbandassin (bal.), desbandessen, desbandassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desbandat |
| haguessis (hagueres) desbandat |
| hagués (haguera) desbandat |
| haguéssim (haguérem) desbandat |
| haguéssiu (haguéreu) desbandat |
| haguessin (hagueren) desbandat |
Mode imperatiu
Present
| desbanda |
| desbandi, desbande (val.) |
| desbandem |
| desbandeu, desbandau (bal.) |
| desbandin, desbanden (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desbandar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desbandat |
| Gerundi | desbandant |
| Gerundi compost | havent desbandat |
| Participi | desbandat , desbandada , desbandats , desbandades |
Definició
- Desfer-se un grup de persones, marxant cadascú per la seva banda, amb pressa i de manera desorganitzada.
- Però les tropes caldees perseguiren el rei i aconseguiren Sedequies a les planes de Jericó, on els seus soldats, abandonant-los, es desbandaren. Alexandre Masoliver, El "Pobre Jeremies", 2002
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017