Conjugació en català del verb «desavenir-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desavenir-se

Mode indicatiu

Present
jo desavinc, desavenc (bal.)
tu desavens
ell, ella, vostè desavé
nosaltres desavenim
vosaltres, vós desaveniu
ells, elles, vostès desavenen
Perfet
jo he desavingut, he desavengut (bal.)
tu has desavingut, has desavengut (bal.)
ell, ella, vostè ha desavingut, ha desavengut (bal.)
nosaltres hem desavingut, hem desavengut (bal.)
vosaltres, vós heu desavingut, heu desavengut (bal.)
ells, elles, vostès han desavingut, han desavengut (bal.)
Imperfet
jo desavenia
tu desavenies
ell, ella, vostè desavenia
nosaltres desaveníem
vosaltres, vós desaveníeu
ells, elles, vostès desavenien
Plusquamperfet
jo havia desavingut, havia desavengut (bal.)
tu havies desavingut, havies desavengut (bal.)
ell, ella, vostè havia desavingut, havia desavengut (bal.)
nosaltres havíem desavingut, havíem desavengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu desavingut, havíeu desavengut (bal.)
ells, elles, vostès havien desavingut, havien desavengut (bal.)
Passat simple
jo desavinguí, desavenguí (bal.)
tu desavingueres, desavengueres (bal.)
ell, ella, vostè desavingué, desavengué (bal.)
nosaltres desavinguérem, desavenguérem (bal.)
vosaltres, vós desavinguéreu, desavenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès desavingueren, desavengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig desavenir / desavindre
tu vas (vares) desavenir / desavindre
ell, ella, vostè va desavenir / desavindre
nosaltres vam (vàrem) desavenir / desavindre
vosaltres, vós vau (vàreu) desavenir / desavindre
ells, elles, vostès van (varen) desavenir / desavindre
Passat anterior
jo haguí desavingut, haguí desavengut (bal.)
tu hagueres desavingut, hagueres desavengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué desavingut, hagué desavengut (bal.)
nosaltres haguérem desavingut, haguérem desavengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu desavingut, haguéreu desavengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren desavingut, hagueren desavengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desavingut, vaig haver desavengut (bal.)
tu vas haver desavingut, vas haver desavengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver desavingut, va haver desavengut (bal.)
nosaltres vam haver desavingut, vam haver desavengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver desavingut, vau haver desavengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver desavingut, van haver desavengut (bal.)
Futur
jo desavindré, desavendré (bal.)
tu desavindràs, desavendràs (bal.)
ell, ella, vostè desavindrà, desavendrà (bal.)
nosaltres desavindrem, desavendrem (bal.)
vosaltres, vós desavindreu, desavendreu (bal.)
ells, elles, vostès desavindran, desavendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré desavingut, hauré desavengut (bal.)
tu hauràs desavingut, hauràs desavengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà desavingut, haurà desavengut (bal.)
nosaltres haurem desavingut, haurem desavengut (bal.)
vosaltres, vós haureu desavingut, haureu desavengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran desavingut, hauran desavengut (bal.)
Condicional
jo desavindria, desavendria (bal.)
tu desavindries, desavendries (bal.)
ell, ella, vostè desavindria, desavendria (bal.)
nosaltres desavindríem, desavendríem (bal.)
vosaltres, vós desavindríeu, desavendríeu (bal.)
ells, elles, vostès desavindrien, desavendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desavingut, hauria (haguera) desavengut (bal.)
tu hauries (hagueres) desavingut, hauries (hagueres) desavengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) desavingut, hauria (haguera) desavengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) desavingut, hauríem (haguérem) desavengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desavingut, hauríeu (haguéreu) desavengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desavingut, haurien (hagueren) desavengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desavenir-se

Mode subjuntiu

Present
jo desavingui, desavinga (val.), desavengui (bal.)
tu desavinguis, desavingues (val.), desavenguis (bal.)
ell, ella, vostè desavingui, desavinga (val.), desavengui (bal.)
nosaltres desavinguem, desavenguem (bal.)
vosaltres, vós desavingueu, desavengueu (bal.)
ells, elles, vostès desavinguin, desavinguen (val.), desavenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desavingut, hagi (haja) desavengut (bal.)
tu hagis (hages) desavingut, hagis (hages) desavengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) desavingut, hagi (haja) desavengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) desavingut, hàgim (hàgem) desavengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desavingut, hàgiu (hàgeu) desavengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) desavingut, hagin (hagen) desavengut (bal.)
Imperfet
jo desavingués, desavinguera (val.), desavengués (bal.)
tu desavinguessis, desavingueres (val.), desavinguesses, desavenguessis (bal.)
ell, ella, vostè desavingués, desavinguera (val.), desavengués (bal.)
nosaltres desavinguéssim, desavinguérem (val.), desavinguéssem, desavenguéssim (bal.)
vosaltres, vós desavinguéssiu, desavinguéreu (val.), desavinguésseu, desavenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès desavinguessin, desavingueren (val.), desavinguessen, desavenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desavingut, hagués (haguera) desavengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) desavingut, haguessis (hagueres) desavengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) desavingut, hagués (haguera) desavengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) desavingut, haguéssim (haguérem) desavengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desavingut, haguéssiu (haguéreu) desavengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desavingut, haguessin (hagueren) desavengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desavenir-se

Mode imperatiu

Present
tu desavén, desavín (val.)
ell, ella, vostè desavingui, desavinga (val.), desavengui (bal.)
nosaltres desavinguem, desavenguem (bal.)
vosaltres, vós desaveniu
ells, elles, vostès desavinguin, desavinguen (val.), desavenguin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desavenir-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desavenir-se / desavindre's
Infinitiu compost haver desavingut, haver desavengut (bal.)
Gerundi desavenint
Gerundi compost havent desavingut, havent desavengut (bal.)
Participi desavingut, desavengut (bal.), desavinguda, desavenguda (bal.), desavinguts, desavenguts (bal.), desavingudes, desavengudes (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desavenir-se

  1. Perdre la bona entesa, la bona relació.
    2. Després de la lluita, fossin victoriosos o derrotats, es desavenien sovint. Antoni Rovira i Virgili, Història nacional de Catalunya, 1922

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.