desarçonar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desarçono (cent.), desarçone (val.), desarçon (bal.) |
| desarçones |
| desarçona |
| desarçonem, desarçonam (bal.) |
| desarçoneu, desarçonau (bal.) |
| desarçonen |
Perfet
| he desarçonat |
| has desarçonat |
| ha desarçonat |
| hem desarçonat |
| heu desarçonat |
| han desarçonat |
Imperfet
| desarçonava |
| desarçonaves |
| desarçonava |
| desarçonàvem |
| desarçonàveu |
| desarçonaven |
Plusquamperfet
| havia desarçonat |
| havies desarçonat |
| havia desarçonat |
| havíem desarçonat |
| havíeu desarçonat |
| havien desarçonat |
Passat simple
| desarçoní |
| desarçonares |
| desarçonà |
| desarçonàrem |
| desarçonàreu |
| desarçonaren |
Passat perifràstic
| vaig desarçonar |
| vas (vares) desarçonar |
| va desarçonar |
| vam (vàrem) desarçonar |
| vau (vàreu) desarçonar |
| van (varen) desarçonar |
Passat anterior
| haguí desarçonat |
| hagueres desarçonat |
| hagué desarçonat |
| haguérem desarçonat |
| haguéreu desarçonat |
| hagueren desarçonat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desarçonat |
| vas haver desarçonat |
| va haver desarçonat |
| vam haver desarçonat |
| vau haver desarçonat |
| van haver desarçonat |
Futur
| desarçonaré |
| desarçonaràs |
| desarçonarà |
| desarçonarem |
| desarçonareu |
| desarçonaran |
Futur perfet
| hauré desarçonat |
| hauràs desarçonat |
| haurà desarçonat |
| haurem desarçonat |
| haureu desarçonat |
| hauran desarçonat |
Condicional
| desarçonaria |
| desarçonaries |
| desarçonaria |
| desarçonaríem |
| desarçonaríeu |
| desarçonarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desarçonat |
| hauries (hagueres) desarçonat |
| hauria (haguera) desarçonat |
| hauríem (haguérem) desarçonat |
| hauríeu (haguéreu) desarçonat |
| haurien (hagueren) desarçonat |
Mode subjuntiu
Present
| desarçoni, desarçone (val.) |
| desarçonis, desarçones (val.) |
| desarçoni, desarçone (val.) |
| desarçonem |
| desarçoneu |
| desarçonin, desarçonen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desarçonat |
| hagis (hages) desarçonat |
| hagi (haja) desarçonat |
| hàgim (hàgem) desarçonat |
| hàgiu (hàgeu) desarçonat |
| hagin (hagen) desarçonat |
Imperfet
| desarçonés, desarçonara (val.), desarçonàs (val., bal.) |
| desarçonessis, desarçonares (val.), desarçonassis (bal.), desarçonesses, desarçonasses (val., bal.) |
| desarçonés, desarçonara (val.), desarçonàs (val., bal.) |
| desarçonéssim, desarçonàrem (val.), desarçonàssim (bal.), desarçonéssem, desarçonàssem (val., bal.) |
| desarçonéssiu, desarçonàreu (val.), desarçonàssiu (bal.), desarçonésseu, desarçonàsseu (val., bal.) |
| desarçonessin, desarçonaren (val.), desarçonassin (bal.), desarçonessen, desarçonassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desarçonat |
| haguessis (hagueres) desarçonat |
| hagués (haguera) desarçonat |
| haguéssim (haguérem) desarçonat |
| haguéssiu (haguéreu) desarçonat |
| haguessin (hagueren) desarçonat |
Mode imperatiu
Present
| desarçona |
| desarçoni, desarçone (val.) |
| desarçonem |
| desarçoneu, desarçonau (bal.) |
| desarçonin, desarçonen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desarçonar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desarçonat |
| Gerundi | desarçonant |
| Gerundi compost | havent desarçonat |
| Participi | desarçonat , desarçonada , desarçonats , desarçonades |
Definició
- Fer sortir violentament al genet de la sella.
- Pègasos, personificació de la nuvolada de tempesta, desarçonà Bel·lerofont quan aquest volgué, muntat en ell, arribar fins ala cel. Horaci, Odes i epodes
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017