desartillar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desartillo (cent.), desartille (val.), desartill (bal.) |
| desartilles |
| desartilla |
| desartillem, desartillam (bal.) |
| desartilleu, desartillau (bal.) |
| desartillen |
Perfet
| he desartillat |
| has desartillat |
| ha desartillat |
| hem desartillat |
| heu desartillat |
| han desartillat |
Imperfet
| desartillava |
| desartillaves |
| desartillava |
| desartillàvem |
| desartillàveu |
| desartillaven |
Plusquamperfet
| havia desartillat |
| havies desartillat |
| havia desartillat |
| havíem desartillat |
| havíeu desartillat |
| havien desartillat |
Passat simple
| desartillí |
| desartillares |
| desartillà |
| desartillàrem |
| desartillàreu |
| desartillaren |
Passat perifràstic
| vaig desartillar |
| vas (vares) desartillar |
| va desartillar |
| vam (vàrem) desartillar |
| vau (vàreu) desartillar |
| van (varen) desartillar |
Passat anterior
| haguí desartillat |
| hagueres desartillat |
| hagué desartillat |
| haguérem desartillat |
| haguéreu desartillat |
| hagueren desartillat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desartillat |
| vas haver desartillat |
| va haver desartillat |
| vam haver desartillat |
| vau haver desartillat |
| van haver desartillat |
Futur
| desartillaré |
| desartillaràs |
| desartillarà |
| desartillarem |
| desartillareu |
| desartillaran |
Futur perfet
| hauré desartillat |
| hauràs desartillat |
| haurà desartillat |
| haurem desartillat |
| haureu desartillat |
| hauran desartillat |
Condicional
| desartillaria |
| desartillaries |
| desartillaria |
| desartillaríem |
| desartillaríeu |
| desartillarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desartillat |
| hauries (hagueres) desartillat |
| hauria (haguera) desartillat |
| hauríem (haguérem) desartillat |
| hauríeu (haguéreu) desartillat |
| haurien (hagueren) desartillat |
Mode subjuntiu
Present
| desartilli, desartille (val.) |
| desartillis, desartilles (val.) |
| desartilli, desartille (val.) |
| desartillem |
| desartilleu |
| desartillin, desartillen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desartillat |
| hagis (hages) desartillat |
| hagi (haja) desartillat |
| hàgim (hàgem) desartillat |
| hàgiu (hàgeu) desartillat |
| hagin (hagen) desartillat |
Imperfet
| desartillés, desartillara (val.), desartillàs (val., bal.) |
| desartillessis, desartillares (val.), desartillassis (bal.), desartillesses, desartillasses (val., bal.) |
| desartillés, desartillara (val.), desartillàs (val., bal.) |
| desartilléssim, desartillàrem (val.), desartillàssim (bal.), desartilléssem, desartillàssem (val., bal.) |
| desartilléssiu, desartillàreu (val.), desartillàssiu (bal.), desartillésseu, desartillàsseu (val., bal.) |
| desartillessin, desartillaren (val.), desartillassin (bal.), desartillessen, desartillassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desartillat |
| haguessis (hagueres) desartillat |
| hagués (haguera) desartillat |
| haguéssim (haguérem) desartillat |
| haguéssiu (haguéreu) desartillat |
| haguessin (hagueren) desartillat |
Mode imperatiu
Present
| desartilla |
| desartilli, desartille (val.) |
| desartillem |
| desartilleu, desartillau (bal.) |
| desartillin, desartillen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desartillar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desartillat |
| Gerundi | desartillant |
| Gerundi compost | havent desartillat |
| Participi | desartillat , desartillada , desartillats , desartillades |
Definició
- Llevar els canons a una fortificació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017