desarrugar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desarrugo (cent.), desarrugue (val.), desarrug (bal.) |
| desarrugues |
| desarruga |
| desarruguem, desarrugam (bal.) |
| desarrugueu, desarrugau (bal.) |
| desarruguen |
Perfet
| he desarrugat |
| has desarrugat |
| ha desarrugat |
| hem desarrugat |
| heu desarrugat |
| han desarrugat |
Imperfet
| desarrugava |
| desarrugaves |
| desarrugava |
| desarrugàvem |
| desarrugàveu |
| desarrugaven |
Plusquamperfet
| havia desarrugat |
| havies desarrugat |
| havia desarrugat |
| havíem desarrugat |
| havíeu desarrugat |
| havien desarrugat |
Passat simple
| desarruguí |
| desarrugares |
| desarrugà |
| desarrugàrem |
| desarrugàreu |
| desarrugaren |
Passat perifràstic
| vaig desarrugar |
| vas (vares) desarrugar |
| va desarrugar |
| vam (vàrem) desarrugar |
| vau (vàreu) desarrugar |
| van (varen) desarrugar |
Passat anterior
| haguí desarrugat |
| hagueres desarrugat |
| hagué desarrugat |
| haguérem desarrugat |
| haguéreu desarrugat |
| hagueren desarrugat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desarrugat |
| vas haver desarrugat |
| va haver desarrugat |
| vam haver desarrugat |
| vau haver desarrugat |
| van haver desarrugat |
Futur
| desarrugaré |
| desarrugaràs |
| desarrugarà |
| desarrugarem |
| desarrugareu |
| desarrugaran |
Futur perfet
| hauré desarrugat |
| hauràs desarrugat |
| haurà desarrugat |
| haurem desarrugat |
| haureu desarrugat |
| hauran desarrugat |
Condicional
| desarrugaria |
| desarrugaries |
| desarrugaria |
| desarrugaríem |
| desarrugaríeu |
| desarrugarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desarrugat |
| hauries (hagueres) desarrugat |
| hauria (haguera) desarrugat |
| hauríem (haguérem) desarrugat |
| hauríeu (haguéreu) desarrugat |
| haurien (hagueren) desarrugat |
Mode subjuntiu
Present
| desarrugui, desarrugue (val.) |
| desarruguis, desarrugues (val.) |
| desarrugui, desarrugue (val.) |
| desarruguem |
| desarrugueu |
| desarruguin, desarruguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desarrugat |
| hagis (hages) desarrugat |
| hagi (haja) desarrugat |
| hàgim (hàgem) desarrugat |
| hàgiu (hàgeu) desarrugat |
| hagin (hagen) desarrugat |
Imperfet
| desarrugués, desarrugara (val.), desarrugàs (val., bal.) |
| desarruguessis, desarrugares (val.), desarrugassis (bal.), desarruguesses, desarrugasses (val., bal.) |
| desarrugués, desarrugara (val.), desarrugàs (val., bal.) |
| desarruguéssim, desarrugàrem (val.), desarrugàssim (bal.), desarruguéssem, desarrugàssem (val., bal.) |
| desarruguéssiu, desarrugàreu (val.), desarrugàssiu (bal.), desarruguésseu, desarrugàsseu (val., bal.) |
| desarruguessin, desarrugaren (val.), desarrugassin (bal.), desarruguessen, desarrugassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desarrugat |
| haguessis (hagueres) desarrugat |
| hagués (haguera) desarrugat |
| haguéssim (haguérem) desarrugat |
| haguéssiu (haguéreu) desarrugat |
| haguessin (hagueren) desarrugat |
Mode imperatiu
Present
| desarruga |
| desarrugui, desarrugue (val.) |
| desarruguem |
| desarrugueu, desarrugau (bal.) |
| desarruguin, desarruguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desarrugar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desarrugat |
| Gerundi | desarrugant |
| Gerundi compost | havent desarrugat |
| Participi | desarrugat , desarrugada , desarrugats , desarrugades |
Definició
- Fer desaparèixer les arrugues.
- Gira't de cara al vent i, a poc a poc, / sentiràs com la pell se't desarruga. (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps).
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017